En el minut zero del boom de la cuina peruana a Barcelona, cap al 2012, hi va haver dos grans protagonistes: Tanta de Gastón Acurio, és clar, i Cebiche 103, amb Roberto Sihuay al capdavant dels fogons durant set anys. Després d’un altre grapat d’anys voltant pel món com a encarregat i assessor de grans restaurants peruans (Londres, al Lima, amb Michelin; Eivissa; Emirats Àrabs...), l’estiu del 2025 Sihuay va obrir el seu primer restaurant propi a Barcelona, el Macambo. "Aquest és un restaurant per a gent que ha menjat molt peruà, però vol descobrir coses. I tots els plats tenen gust de Perú, però reinterpretats segons la meva visió", explica Sihuay.
Macambo no està lligat a cap estil de cuina peruana, ni nikkei, ni chaufa, ni italoperuana... Més aviat fa un resum de les seves experiències com a cuiner i inventa plats propis barrejant tots els subgèneres del gegant gastronòmic i fent servir productes de la selva amazònica poc vistos per aquí. Vegem: el cebiche clàssic de la casa: va amb ají charapita, selecte pebrot de la selva amazònica. Si no menges gaire picant, l’esprems perquè desprengui el seu aroma afruitat al plat. Si t’agrada el picant, te'l menges. El resultat és precís i potent, un plat on no falta ni sobra res. I refà plats populars. Com el pastís de choclo –blat de moro, amb carn— i reconvertir-lo en una inenarrable lasanya amb base de pastís de blat de moro, vedella estofada, matisada amb ají rocoto, de sabor intens i picant i carnós. No obvieu les postres: van a càrrec de les germanes del xef, pastisseres d'alta cuina formades al Basque Culinary Center i Espai Sucre, i estan a l’altura de la complexitat creativa de la resta de la carta, digna d'un dels millors restaurants de Barcelona.