Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els 50 millors restaurants de Barcelona

Els 50 millors restaurants de Barcelona

Els restaurants que mai no fallen per menjar la millor cuina de Barcelona, bé sigui catalana, creativa o d'arreu del món. I també els fogons dirigits pels xefs més en forma de la ciutat

La llista: menjar
© Ivan Giménez Hoja Santa
Per Ricard Martín |
Advertising

OCTUBRE DEL 2019: Ens exalta el nou i ens enamora el vell! O sigui que en aquesta renovació de temporada dels millors restaurants mantenin l'Agut al capdamunt –no falla mai!– però hem incorporat noves ressenyes de clàssics de la cuina catalana com Casa Agustí –en una forma excel·lent– o el Windsor, alfa i omega de la modernitat catalana tradicional. Ara bé, els vents del sud-est asiàtic bufen amb força, i això ho prova la incorporació del brutal –i bé de preu– Last Monkey. Sense oblidar nous actors en l'alta cuina catalana: el diminut Direkte Boqueria i el majestuós Aürt, nous favorits nostres que apunten molt alt.  

Benvinguts a La Llista: Menjar als 50 millors restaurants de Barcelona, on hi trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, escollides amb cura, empirisme i precisió (que hi hem menjat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. Això ho sabem els que hi vivim, i també els professionals de la gastronomia que any rere any premien els nostres fogons amb distincions que alcen la ciutat en el pòdium de la restauració internacional. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pel millor producte fresc nu fins als restaurants amb estrelles Michelin, o en l'altre extrem, el millor street food. Tot i que el repte és difícil, ens hem proposat seleccionar els 50 millors restaurants, aquells amb els fogons més fiables de la multitud de bones taules barcelonines. No hi donem més voltes: aquí teniu 50 restaurants que no us fallaran mai. Per cert: heu menjat en algun d'aquests restaurants i us ha encantat? Compartiu l'experiència a #LaLlistaMenjarTimeOut. I aquí teniu més informació sobre com Time Out fa recomanacions i ressenyes de restaurants

NO T'HO PERDIS: I si no us voleu entaular, aquí teniu una llista dels millors bars de la ciutat.

Els 50 millors restaurants

1
Agut
Restaurants, Catalana

Agut

El Gòtic

De què va? De tots els restaurants centenaris —o quasi— que remenen la cua a Barcelona, sens dubte és l’Agut del carrer Gignàs el que ha conservat l’esperit de fonda i alhora ha resistit millor l’escomesa del turisme. Que sigui al tram més inhòspit d’un carrer que s’estreny, evidentment ha ajudat a preservar-lo. És un luxe diari: producte immaculat i fresc i ben cuinat, on podeu menjar envoltats de quadres de grans pintors catalans del s. XX.  

Què s'hi menja? Cuina de fonda extraordinàriament ben feta, receptes de fons que fins i tot incorren en l’arqueologia visceral (cervellets arrebossats, cuixes de granota...). Com pots treure de la carta uns peus de porc farcits de botifarra negra i salsa de ceps? I hi fan un menú de migdia a tot just 15 €; a la barra, surt per 11,90 €. No és que sigui una ganga, és que és un regal: un àpat de festa major, amb plats que per generositat i acabat semblen suggeriments de la carta, com fideus a la cassola mar i muntanya, o dorada a la pescadora. Tot el peix és fresquíssim, un fet singular en un menú tant be de preu. Pot semblar una tria estranya com a número u, però laseva regularitat és a prova de bombes. Si voleu ensenyar a un amic amic de fora què és la cuina catalana, doncs el porteu aquí.

2
Lasarte
Restaurants, Cuina creativa

Lasarte

Eixample

De què va? L'ambaixada de Martín Berasategui a l'hotel Monument de Barcelona s'ha convertit en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, Catalunya i Espanya, on el xef ofereix el bo i millor de la seva creativitat.

Per què cal anar-hi? És el primer restaurant de Barcelona que ostenta les tres estrelles Michelin. A banda de Berasategui, el responsable del dia a dia és el xef italià Paolo Casagrande, capaç d'afegir a l'abassegadora personalitat del cap una empremta d'altíssima elegàcia i creativitat, present en plats com el milfull de poma, fuagràs i anguila, i on l'estètica que et garratiba no passa mai per davant d'una combinació de sabors genial.

Advertising
3
Mar i muntanya de Can Boneta
© Iván Moreno
Restaurants

Can Boneta

De què va? La casa de Joan Boneta, exarquitecte convertit en cuiner sorprèn pel seu tractament altament imaginatiu de la tapa i el platillo català, que fuig de croquetes i tòpics. Al migdia hi trobarem un brutal menú.

Per què cal anar-hi? Aquí conflueixen la cuina apresa de pares i sogres amb la tècnica moderna. Per 12 euros, un primer compost per la degustació de tres tapetes. Un exemple: gotet de salmorejo espès, amb el punt de vinagre just, amanida de tomàquets –dels de veritat!– amb olivada i un oli d’oliva del d’or líquid, i torradetes amb brie i sobrassada. De segon, a escollir pasta amb cansalada i bolets o bacallà amb samfaina, sempre un plat de cuina catalana excel·lent.

4
Gresca
©Cristina Reche
Restaurants, Cuina creativa

Gresca

L'Antiga Esquerra de l'Eixample

De què va? En el seu moment va ser el restaurant líder del moviment bistrònomic: aquells restaurants ubicats en un bar de l'Eixample que espremien la qualitat del producte i la inspiració al màxim, amb un peu en el menú de migdia i l'altre en la creativitat.

Per què cal anar-hi? Rafa Penya s'ha convertit en un líder gastronòmic indiscutible, en un cuiner de gran creativitat tant agosarada com amb els peus a terra. La seva cuina és molt creativa, però els plats sempre són suculents i reconeixibles. Com per exemple, el pop amb botifarra negra. O el colomí al gingebre. O la truita a les fines herbes, d'una bavositat perfecta embolcallada per cansalada del coll. Ja no és aquell petit bar amb un equip mínim. Però a canvi de l'ampliació, podeu menjar a la barra, davant de la cuina, i gaudir del xou de la seva cuina amb fons potents i esperit francès.

Advertising
5
Tickets Albert Adrià
© Ivan Giménez
Restaurants, Cuina creativa

Tickets

Eixample

De què va? Els germans Adrià han tornat a triomfar, amb aquest ambiciós resum de la seva filosofia de les tapes, punta de llança de la reconstrucció del seu imperi després de tancar Elbulli, ara amb sis locals d'alta cuina al Paral·lel. 

Per què hi he d'anar? Perquè és un espectacle. Amb quatre barres diferents –marisc, planxa, dolç, entreteniments, invents diversos– el client por gaudir de la versió bulliniana de les tapes de tota la geografia espanyola. Sepionets en la seva tinta amb pasta d'ametlla o síndria a la graella en són només exemples. Plats com el pop cruixent amb maionesa de kimchi o l'airbaguette amb rossa gallega ja formen part del patrimoni gastronòmic de l'alta cuina de Barcelona. Això és una festa: no espereu la formalitat del vidre i les estovalles, sinó un espectacle hedonista.

6
Enoteca Paco Pérez
Restaurants, Marisc

Enoteca Paco Pérez

La Barceloneta

De què va? El xef Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca –un pes pesant a Barcelona per mèrits propis– i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!).

Per què hi he d'anar? Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts i contents la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana.

Advertising
7
Disfrutar
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Disfrutar

Esquerra de l’Eixample

De què va? Tancat ElBulli, els seus antics caps de cuina, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, ofereixen a Disfrutar una cuina de matriu bulliniana, tecnoemocional pura.

I què s'hi menja? Són plats d'una imaginació i precisió tremenda, com per exemple els ja famosos macarrons a la carbonara, fets amb gelatina de pernil. Aquí viureu una bacanal pels sentits executada a una velocitat perfecta.

8
Alkimia
© Ivan Gimenez
Restaurants, Cuina creativa

Alkimia

Sant Antoni

De què va? Durant tretze anys, els passats a Indústria, 79, l’Alkimia va ser un restaurant bàsic per fixar el concepte de restaurant modern barceloní. I ho segueix sent. El seu trasllat a la planta noble de la Moritz –on vivia la família del fundador de la cervesera– no ha servit per eixamplar (encara que ara disposi d’una meravellosa cuina oberta) sinó per redefinir. L’Alkimia 'mark II' es divideix en dues parts: sis taules on “s’ha volgut buscar un restaurant gastronòmic modern, no de luxe sinó de confort, on no sigui avorrit menjar”, diu Jordi Vilà.

Què hi menjaré? Segueix la línia de cuina catalana d'esperit modern i urbà marca de la casa: “És la cuina que sento i que domino, i té prou base i solidesa per seguir treballant-la i evolucionar sense caure en segons quines ambigüitats”, afirma. Plena d'imaginació i contrastos forts, amb plats que no s'obliden. Com per exemple, una col caramel·litzada, amb formatge i 'raifort', o per la part més carnívora un colomí de sang amb bleda, 'toffee' de pastanaga i nous.

Advertising
9
Restaurants, Peruana

Pakta

El Poble-sec

De què va? L'adaptació de la cuina nikkei -la cuina resultant de l'evolució de la gastronomia dels immigrants japonesos que es van establir al Perú a finals del segle XX– a l'univers d'alta cuina hedonista, juganera i bullinianan de l'Albert Adrià.

Per què hi he d'anar? Albert Adrià ha fet la doble pirueta de reinventar amb coherència una cuina que ja de per si és un accident. Ha creat, sense normes, meravelles com un maki de verat fumat on una causa limeña enrotllada substitueix l’arròs (ja no és al menú, per desgràcia). O uns celestials nigiris d'espardenyes.

10
Can Ros
© Maria Dias
Restaurants, Mediterrània

Can Ros

La Barceloneta

De què va? Can Ros és un al·licient per tornar a convertir la Barceloneta en un lloc de parada i fonda.Una casa de menjars marinera i centenària, de les primeres que van obrir al barri mariner, que s'ha adaptat als gustos del segle XXI de manera admirable i familiar.

Què demano? A la carta –el menú està també molt bé i val 14 euros–, hi ha un apartat especial dedicat als arrossos, i encara que em tiren l’arròs de capipota amb llagostins i l’arròs melós de llamàntol, em deixo anar per una gana estil infantil. Als nens, els encanta embrutar-se les dents. Demano un arròs negre amb sípia i carxofes. La carxofa és la prova del cotó. Per preparar la gana arrossaire, demano unes croquetes de calamar amb allioli. Quadrades, ben fregides, l’arrebossat dorm sobre un fantàstic coixí d’allioli i salsa de tomàquet. Cuina senzilla, que és el que buscava. L’arròs negre és fantàstic. Gustós, intens, amb una tinta que no embafa i un gra que es pot comptar com les pessetes, un a un.

Advertising
11
estaurant-Kitchen.jpg
Restaurants, Cuina creativa

Moments

Eixample

De què va? El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, va assolir la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top'. Com el matern Sant Pau, que ja és història de la gastronomia mundial.

Per què hi he d'anar? El concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb cama-secs o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Producte màxim tocat de la milor manera possible, i on la mescla d'ètica de producte, creativitat i luxe fan que això sigui un espectacle artístic de primera magnitud. 

12
Hoja Santa
©CarlaFajardo
Restaurants, Mexicana

Hoja Santa

Sant Antoni

De què va? Hoja Santa és, dit ras i curt, un dels millors restaurants mexicans que hi han a Barcelona. Albert Adrià i el xef mexicà Paco Méndez es miren la tradició popular mexicana amb ulls i producte d'alta cuina i d'aquí en surten plats sorprenents com la quesadilla de tòfona amb ceps o la vedella wagyu amb mole chichilo.

Per què hi he d'anar? Ara bé, on afinen és en el treball gurmet amb vegetals, com el mole pasilla amb verdures baby crocants. Niño Viejo, la 'taquería' annexa, va tancar, però es manté viva a la carta amb una tria de tacos, com el taco al vapor de pollastre amb mole d'olla que et fan venir ganes de cridar: "Viva México, chingones!" 

Advertising
13
Direkte Boqueria
© Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Direkte Boqueria

Ciutat Vella

De què va? L’Arnau Muñío, excap de cuina del Comerç24, va obrir aquest restaurantet a la porta del darrere del primer mercat municipal el febrer del 2018. Una barra, vuit coberts, dos torns, 16 menús.

I que s'hi menja? Hi fan dos menús de degustació de 45 i 58 euros –set i deu plats, i dues postres– d’alta precisió. “Només fem deu plats, que canvien amb cada estació. Són el que voldria menjar jo. Per què no puc menjar 'sashimi' i fricandó?”. No hi ha farciment, només 'hits' rotunds i precisos que es graven al paladar. Exemples? Per la banda asiàtica-catalana, una ostra embolicada en 'gyoza' i amb suc de capipota, un mar i muntanya delirant que t’esclata a la boca. Per la banda catalana, pèsols, calamar i cansalada ibèrica, o un melós bacallà –amb tripa– on el pil-pil per moments es converteix en la millor salsa brava de la història.

14
Restaurant Dos Palillos
Restaurants, Cuina creativa

Dos Palillos

El Raval

De què va? Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin.

Per què hi he d'anar? Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques.

Advertising
15
03_RESTAURANTE_FOTOGRAFO_MARCO_PASTORI.jpg
Restaurants, Cuina creativa

Àbac

Sarrià - Sant Gervasi

De què va? Jordi Cruz va aconseguir la tercera estrella Michelin de l'Àbac, i amb això el converteix en el restaurant imprescindible d'alta gastronomia a Barcelona.

Per què cal anar-hi? Ha conquerit aquest statuts mitjançant una cuina plena de mestria i sofisticació, per tocar el cel, alhora que plena de respecte per la tradició catalana.

16
Manairó
©Ivan Giménez
Restaurants, Cuina creativa

Manairó

Dreta de l'Eixample

De què va? De la visió intransferible i personal de la cuina catalana de Jordi Herrera, un cuiner/artista d'aquells que es pot dir que és un 'true original', fent servir l'anglicisme. Herrera busseja en la tradició amb estris de cuina inventats, i n'emergeix amb coses noves. És una injustícia còsmica que la Michelin promogui cebiches amb floretes i hagi retirat el guardó al Manairó d’en Jordi Herrera.

Per què hi he d'anar? Herrera es complica la vida amb un menú de degustació/muntanya russa que cal tastar. L'inventor de la planxa faquir o la centrifugadora de carns “busca que l’emoció sigui real, no pas focs artificials”, diu. Amants de la cuina ‘autèntica’ –sigui el que sigui–, no us en malfieu: si hi ha un cuiner d’avantguarda ideal per als amants del capipota i el guisat és Herrera. Un exemple: cruixent de cap de vedella amb curri amb roba estesa. “Anava un dia pel carrer i vaig veure un sac de runa sota un balcó amb roba estesa. I em va semblar tan bonic que en vaig voler fer un plat”. Són cotnes de capipota amb un xic de curri i la mantegositat del verat fumat, disposades en un tendal que forja Herrera al taller. És un cuiner/artista amb els peus a terra.

Advertising
17
Cinc Sentits
FOTO: Maria Dias
Restaurants, Cuina creativa

Cinc Sentits

Eixample

De què va? El Cinc Sentits ha canviat d’ubicació, d’Aribau a Entença 60, per créixer. I fa goig: 400 m² en tres sales, amb una capacitat de 40 comensals, la mateixa que l’anterior però amb moltes més possibiliatst de cuina i comoditat.

Què hi menjaré? El nou viatge del Cincs Sentits consta d’onze passes, i segueix fil per randa la seva ideologia culinària: “No fem cap fusió, ni per estil ni per producte, fem cuina catalana, no hi trobaràs carn de Kobe”. Més ètica que estètica. “El més important del plat és el sabor, que sigui maco o tècnic és secundari”, explica Jordi Artal. Plats on mana una tensió de contrastos que dispara el sabor. Com una navalla –cuita i crua, amb el seu propi pil-pil– amb gàrum, flor de coriandre i pèsols del Maresme, on la frescor herbàcia frena el mar salvatge de la garota, o unes extraordinàries postres de gelat de llet fumada. 

18
Can Vilaró, cervellets
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

Can Vilaró

Sant Antoni

De què va? Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant del que és ara mateix l’esquelet del mercat de Sant Antoni (amb les retallades de la crisi, vés a saber quan es podrà disposar de l’elegant estructura), el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. 

Què s'hi menja? Els dilluns hi ha cua, sobretot a l’hivern, per assaborir la seva escudella i carn d’olla, abundant plat únic. Els dimarts el client fidel s’inclina per uns fideus a la cassola gustosos, gelatinosos, i els dimecres són les llenties les grans protagonistes, amb xoriço i cocció al punt. L’arròs a la cubana, un altre plat en vies d’extinció, es pot gaudir els dijous i els divendres. La sessió es pot enriquir, ja sigui amb uns peus de porc gairebé màgics o les mandonguilles que broda en Sisco. I el sábado sabadete, un fricandó de faula. Podem tenir la sort de caure-hi un dia qualsevol i topar amb la tripa i les potetes de corder amb patates, un plat sublim, que aquí és un dels pocs llocs on ha perseverat i ha sobreviscut a tanta novetat culinària efímera.

Advertising
19
Dos Pebrots
Restaurants, Cuina creativa

Dos Pebrots

El Raval

De què va? Mentre parien el Dos Pebrots –l'Albert Raurich i el seu equip anaven a treballar, tres hores a la setmana, recopilant i ordenant dades a la Bullipèdia. I van decidir aplicar el mètode bullinià –la creativitat sistematitzada a través de catalogació i anàlisi– als llibres de cuina antics, cercant receptes en “la història de plats autòctons –es refereix a l’arc mediterrani –i en d’altres que s’han perdut”. El resultat és un bar de tapes que interpreta receptes de la Mediterrània, algunes de l’època romana, la majoria d’abans de l’arribada del tomàquet i el pebrot, valgui l’antítesi.

Què hi menjaré? Plats que poden semblar bàsics, fins i tot primitus, però en què Raurich aconsegueix extreure el sabor bàsic, primari, fins a quotes sorprenents. Exemples: ceba negra + garum. I sí, les famoses mamelles de truja –una part que ja menjaven els romans– confitades amb greix de pernil. Una explosió de pur sabor de cansalada.

20
Blanc
Restaurants, Catalana

Blanc

Dreta de l'Eixample

De què va? Carme Ruscalleda, amb dues estrelles Michelin compartides amb el seu fill Raül Balam al restaurant Moments, també és al capdavant del restaurant Blanc, l'oferta gastronòmica més qüotidiana de l'hotel Mandarín. De fet, la xef de Sant Pol de Mar recupera el nom del restaurant 'econòmic' d'aquest hotel de luxe, en mans del malaguanyat Jean Luc Figueras quan va obrir. 

Per què hi he d'anar? Com ja va fer el xef francès, Ruscalleda ha optat per bastir una carta plena de receptes senzilles i fresques, basades en l'excel·lència de la matèria primera i en l'estacionalitat. Seguint la filosofia d'allò local com a universal, en els plats principals de la carta hi trobem una forta empremta catalana, en receptes com els canelons a la barcelonina –amb carn de pollastre, porc i vedella– o una amanida tant mediterrània com la de burrata, tomàquet, alfàbrega i romesco. Ara bé, tampoc no falten les tapes que tot turista a Barcelona s'espera i algun toc asiàtic. Totes les tapes (croquetes, braves, hummus, gyoza, pernil ibèric...) es poden demanar al Banker's Bar i a la terrassa Mimosa. Perquè de fet, Carme Ruscalleda gestiona tota l'oferta gastronòmica del Mandarín.

Advertising
21
Casa Leopoldo
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

Casa Leopoldo

El Raval

De què va? Quim Manresa i Romain Fornell van decidir reanimar Casa Leopoldo quan estava a punt de morir. Potser –és una idea– els responsables de 'The walking dead' els haurien de trucar per saber quina és la fórmula que pot guarir els infectats. L’aspecte renovat manté el caliu d’abans, amb les mateixes fotos penjades però amb el color renovat.

I què s'hi menja? I de manera intel·ligent, Manresa i Fornell van decidir mantenir l’esperit del mític restaurant que va néixer al Xino i renéixer al Raval amb el rabo de toro, aquell plat que tant li agradava a Germán Gil, el capipota, el bacallà à brás portuguès, el pernil (ara Joselito), el rom i el peix del dia al forn, els calamars a la romana, els arrossos, les croquetes... Les anxoves com a elixir. Tots aquests plats, amb alguna novetat, segueixen sent la marca Casa Leopoldo. Res o tot ha canviat a Casa Leopoldo.

22
Xavier Pellicer
© Maria Dias
Restaurants, Vegetariana

Xavier Pellicer Restaurant

Dreta de l'Eixample

De què va? Xavier Pellicer va tancar el restaurant Celerí, dedicat a la verdura -amb opció a complementar els plats amb proteïna animal- just després de guanyar la Michelin. Per reobrir-lo una breu temporada després a Provença, 310 sota el nom de Xavier Pellicer Restaurant: i va guanyar el títol de Millor Restaurant de Verdures del Món en el concurs We'RE Smart Think Vegetables de We'RE Smart Green Guide, la World 's Best de vegetarians, vaja.

I què s'hi menja? Canvi per seguir igual, més i millor: més espai, i una brasa d'alzina i foc de wok. I què s'hi menja? Doncs experiments de brasa i vegetals com un mitjana de coliflor amb espècies massala. O unes albergínies confitades amb créixens silvestres a les quals es pot afegir botifarra del perol que son una delícia. I un plat com les mongetes tendres amb patates i rossinyols, -amb derivació opcional amb cansalada- ja és un 'must' de la creativitat vegetariana a Barcelona.

Advertising
23
Casa Xica
© Ivan Giménez
Restaurants, Fusió

Casa Xica

El Poble-sec

De què va? En Marc i la Raquel van anar a muntar restaurants a espanyols a la Xina. I van tornar a Barcelona amb el bagatge d'intentar explicar a cuiners xinesos com s'havia de fer una truita de patates, per exemple. Amb tot un univers de sabors i tècniques interioritzades, també per haver voltat arreu del món, sobretot pel sud-est asiàtic.

Per què hi he d'anar? Els llargs viatges d'en Marc i la Raquel a la cerca de sabors i plaers fan que la carta del restaurant Casa Xica sigui com un passaport llaminer per viatjar des d’una còmoda cadira al Poble-sec. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. ¿Fusió, dèiem? O més aviat la invenció de plats amb un peu a cada riba, que sorprenen per creativitat, però sobretot per sabor. Si fossin escriptors, diríem que tenen la suspensió de la incredulitat a prova de bombes. On heu vist una truita de phad thai? O anguila fumada amb kimchi, ous i truita del pirineu? Plat del dia amb beguda i postres, 9 euros! 

24
Bonanova
©Ivan Giménez
Restaurants

Bonanova

Sarrià - Sant Gervasi
4 de 5 estrelles

De què va? Barra de marbre, rajoles hidràuliques de sanefa profunda, sostres alts, ambient modernista. Els cambrers són educats i atents i en Carlos, un dels hereus del negoci familiar (hi són des del 1964!), s’encarrega de transmetre’t la carta com cal, amb gràcia. El Bonanova és un restaurant que traspua classe pels quatre cantons i la cuina està a l’altura de les circumstàncies i del preu, que pica: 60-70 euros per barba.

I val la pena? Estàs de broma? La carxofa la fan confitada i a la brasa, badada com un flor: la primera de l’any i una delícia. La seva ensaladilla és esponjosa i amb pocs elements (un tel de ceba, un fil de pebrot, patata, sardina, xips de moniato) l’encerta. Amb la tripa de bacallà i capipota fan un cim: costa trobar-ne i és ben bé l’apoteosi de la untuositat, amb una samfaina que li va molt bé per contrapuntar l’excés. L’arròs de colomí gairebé em fa saltar les llàgrimes: dels millors que he tastat mai. 

Advertising
25
Xemei
Restaurants, Italiana

Xemei

El Poble-sec

De què va? No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. 

Per què hi he d'anar? Perquè hi descobrireu que una altra cuina italiana existeix. Les sarde són la versió veneciana de les sardines escabetxades i aquell baccalà és una brandada sense ingredients làctics. Al Xemei us ho serveixen en un assortit que també inclou un verat al forn i seitons marinats, i que heu de demanar sí o sí per posar-vos en situació. Cosa que, d’altra banda, no us costarà gaire. L’ambient de taverna vintage, la hiperactivitat dels xemei, les cambreres xerraires i uns plats buoni, buoni, buoni són motius suficients per decidir que hi tornareu.

26
Arròs d'ortigues
Restaurants, Cuina creativa

Xerta

Dreta de l'Eixample

De què va? El restaurant Xerta, a l'hotel Ohla, abandera l’entrada a l’alta cuina barcelonina del gran desconegut de la gastronomia catalana: el producte del delta de l’Ebre. El xef Fran López, que als 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta), ofereix plats on es combina el poder cru de la mar amb la creació gastronòmica.

Què s'hi menja? La carta és curta, molt enfocada al menú degustació, i al migdia n'hi ha un de qualitat-preu espectacular, de dimarts a divendres: aperitius, un entrant, un segon de carn o peix, postres, vi, cafè i petits fours. Ara bé, és en el menú de mar endins de López on es copsa la veritable dimensió de la seva cuina: amb plats com les cocotxes i angules: un plat amb una aroma espectacular.

Advertising
27
Caelis0814.jpg
Restaurants, Francesa

Caelis

Dreta de l'Eixample

De què va? Romain Fornell, qui va ser nen prodigi de l'alta cuina a Barcelona, és l'única estrella Michelin d'un cuiner francès de Barcelona. Durant anys a l'hotel Palace, Fornell –propietari del restaurant– el va traslladar a l'Hotel Ohla, des d'on ha continuat la trajectòria d'un restaurant que ostenta una estrella Michelin d'ençà el 2005.

I com s'hi menja? Aquí hi trobareu una cuina plena d'audàcia però amb un esperit clàssic impecable, vehiculada en dos menús degustació. I entre setmana, un menú de migdia, alerta, a 42 € generós: primer, segon, amb begudes, postres i cafès inclosos sense límits.

28
7 Portes
Restaurants, Espanyola

7 Portes

La Barceloneta

De què va? Un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, lloc de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la ciutat. Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos i les paelles per veure quin és el plat de més èxit d’aquest establiment.

Per què hi he d'anar? No cal apuntar a l’alta cuina: uns senzills bunyols de bacallà d’aquest local emblemàtic us faran plorar. Els anys passen però ells mantenen el nivell de la cuina i de l'atenció al client. El seu exèrcit de cambrers de la vella escola són d'una elegància i simpatia que, per més anys que fa que hi aneu, sempre recomforta. Aquí hi fan el millor arròs sense closca de la ciutat, el Parellada.

Advertising
29
El bou de Sagardi
© Luis Rodriguez
Restaurants

Sagardi

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

De què va? Un dels primers restaurants bascos que van obrir a la ciutat. Després de l’Irati, l’altra nau insígnia del grup Sagardi és el restaurant del Born, obert el 1998, eons abans que el barri fos l’apocalipsi 'gastrocool' d’avui en dia.

Què hi menjaré? Hi trobareu la seva saviesa en matèria de pintxos i una cuina basca tradicional que reivindiquen amb una execució fina i moderna (el seu bacallà ajoarriero és un petó salat de melmelada de tomàquet). En els darrers anys han afegit la vedella suprema a l’equació: bou gallec comprat als millors escorxadors de la pell de brau.

30
Espai Kru
Restaurants, Espanyola

Espai Kru

El Poble-sec

De què va? El que va començar com un entresolat del Rías de Galicia ha evolucionat en una de les propostes d’alta cuina més personals de Barcelona; ofereixen el millor marisc del món a base d’empetitir la ració.

Per què hi he d'anar? Per les receptes! A més de producte excepcional, quan els matisos dels plats del xef Ever Cubilla –com ara l’amanida de llamàntol, alvocat i maionesa de corall, i les navalles de les Illes Cies amb vinagreta de mostassa i gingebre– envaeixen la teva boca, l’emoció alimenta panxa i esperit.

Advertising
31
Yashima
© Irene Fernandez
Restaurants, Japonesa

Yashima

Les Corts

De què va? El segon restaurant japonès més antic de Barcelona. El primer el va obrir el propietari d'aquest, el sr. Yamashita, quan va venir del Japó a Barcelona per ensenyar arts marcials.

Per què hi he d'anar? Vaixell insígnia del Grup Yamashita, hi podeu demanar un àpat 'kaiseki', màxima expressió de la cuina nipona. “'Kaiseki' és una degustació de plats que es mengen en un sopar important. És un menú degustació, però no forçat pel concepte d’alta cuina sinó per definició: quan diem 'kaiseki' parlem d’un àpat entre sis i quinze plats que inclou verdures, peix, vegetals i un xic de carn, tot producte de temporada. Traslladat a la cuina del Yashima, això significa nou passes delicadíssimes a 69 euros que es mengen en un 'kotatsu' –habitació amb tatami i taules a nivell de terra– d’una planta baixa acabada de renovar. I a fe que meravelles de senzilla precisió com un delicat i saborós tofu arrebossat amb caldo de peix o l’ou quallat amb wakame i cranc són alta cuina.

32
© Maria Dias
Restaurants, Catalana

Marimorena BCN

Eixample

De què va? El Marimorena té potencial i talent per fer feliç tothom. Albert Mendiola, boig del producte de proximitat –i un fora de sèrie a l’hora de repensar el platillo català– ha bastit una carta de cuina catalana on hi ha plats sucosos –calamarsets amb xiitake i 'buti' de perol– i molt plat vegetarià, com un potent fricandó d’albergínia, amb patata carxofa

I què demano? Més enllà de les consideracions de tiquet, cal apreciar que el cuiner està oferint molt per poc: un espectacular menú degustació a 35 euros, que en vuit passes exposa la seva visió de la proximitat catalana, una festa major d’inspiració i producte on tastareu vedella, tonyina, gamba, sardina, rap i ostres. 

Advertising
33
Benzina
© Maria Dias
Restaurants, Italiana

Benzina

Sant Antoni

De què va? Un restaurant de cuina italiana que batega sota la cromada carrosseria d’un club amb aires novaiorquesos. I en un lloc immillorable: a l’espectacular espai que va deixar el Lando, al passatge Calders, allà on les barbes més ben pentinades de la ciutat se suquen en el millor vermut (Sant Antoni, vaja). 

I com s'hi menja? Doncs molt bé, amb racions abundants, excel·lent producte i un tiquet gens desmesurat. El responsable de cuina és el xef romà Daniele Moretti, que clava allò tan maltractat –o ofegat en nata– com els espaguetis a la carbonara. Només porten la senzilla emulsió del rovell d’ou batut –que s’escalfa amb la pasta i no l’asseca–, el formatge pecorino i els guanciale, embotit de galta de porc (no béicon!) i un savi pessic de pebre negre. Deliciosos. També és motiu d’alegria descobrir un bon 'vitello tonnato' que no te’l cobrin a preu de caviar. I el seu bacallà fregit –un petó salat i arrebossat que es desfà a la boca– satisfarà els tapejadors més exigents. 

34
El Teòric
Foto: Maria Dias
Restaurants, Catalana

El Teòric

Dreta de l'Eixample

Quina és la teoria? La seva teoria diu que la tècnica, el bon producte de proximitat, la tradició i la innovació no han d’estar renyits amb la butxaca del client. I sense deixar de tocar de peus a terra, la posen en pràctica fent una relectura jove i lliure del receptari català tradicional.

I la pràctica? Les croquetes homònimes amb emulsió d’allioli de safrà són el seu plat icona i amb raó; pur Empordà al paladar. El pop amb papada, trinxat de kale i motlles de sobrassada ens porta a Galícia, la Cerdanya i Mallorca en un mos. I tornem a Barcelona amb un cremós arròs Parellada de pollastre, sèpia i gambes i un lleuger allioli de julivert que contrasta amb gràcia amb l’au, el cefalòpode i el crustaci. El personal és encantador i gens apegalós. Així doncs, si tenim en compte totes les virtuts, cal reservar-hi amb antelació. 

Advertising
35
Le Cucine Mandarosso
© María Dias
Restaurants, Italiana

Le Cucine Mandarosso

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

De què va? És reconfortant trobar indrets com Le Cucine Mandarosso, un petit local que els cursis dirien que fa olor de nonna, i els no tan cursis, de cuina italiana. El local, a més, té un encant molt genuí i una decoració que et convida a la felicitat.

Què hi menjaré? Del menú de migdia vam elegir un salmó marinat per compartir com a entrant –les racions són generoses–, i va resultar magnífic. Era un llom de salmó i la textura era com la de la mantega. De segon vam triar uns nyoquis amb tomàquet, ricotta i albergínia, i una pasta del dia condimentada amb crema de nous. Dues delícies, els nyoquis, mòrbids, la pasta, al dente, no “a la muela”, com deia el meu sant pare, i les salses, subtils. Per postres, vam prendre una pannacotta amb fruites vermelles

36
L'Eggs
Foto: Rodrigo Stocco
Restaurants

L'Eggs

Vila de Gràcia

De què va? En Paco Pérez ha rellançat L’Eggs, després d’obrir-lo el 2014. “Els ous són els responsables de l’obertura d’aquest restaurant, i encara que siguin centrals a la carta, cal donar vida a l’espai, trobar elements nous”, explica. L’Eggs és una delícia a preus continguts; un lloc on poder gaudir de la cuina d’un fora de sèrie sense rebaixar el comú denominador.

I com toquen els ous? Poques dignificacions he vist de la truita com la truita mandrosa: a la francesa, sucosa, amb bocins de botifarra negra i de perol sobre un fons de vedella dels d’hores, ossos i sang, contrastada la dolçor amb piparra ben picant. Un ovolactivegetarià es veurà seduït per un plat com l’ou d’ànec, amb blat de moro i huitlacoche (el fong de les panotxes, d’aspecte tumoral i sabor rotund). La conjunció cremosa dels tres es resol en un frenesí de cullerades suau-intens-suau. Per no parlar d’un bestial bistec tàrtar amb maionesa chipotle i que s’escura amb gofra. O un lluç fet exactament a 69 ºC i arrossos.

Advertising
37
Cuina Mametora
FOTO: Irene Fernandez
Restaurants, Peruana

Cuina Mametora

Sants
4 de 5 estrelles

De què va? El Cuina Mametora no és un restaurant japonès-peruà-mediterrani de fusió; la cosa va més aviat de 'freestyle' casolà i de temporada. L’Ayako, mestressa i cuinera, fa el que vol, quan vol i perquè vol. Sexi.

I que hi demano? I aquesta actitud davant dels fogons es tradueix en plats que ens enamoren al primer mos; bomba de 'panko', onigiri de bledes, entrepà 'nikkei' de 'tonkatsu' ibèric, seitons marinats amb pesto d’olives negres i miso... I quines postres! El pastís de xocolata blanca, matcha, ametlles i nata casolana es mereix una proposició de matrimoni. 

38
Indochine Ly Leap
© Scott Chasserot
Restaurants, Sud-asiàtica

Indochine Ly Leap

Eixample

De què va? L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. El cuiner cambodjà Ly Leap va voler reproduïr en aquest restaurant gegantí l'ambient i la sensació d'un poblet vietnamita, amb una cabana dins del local inclosa.

Interiorisme apart, val la pena? Per descomptat. Som davant un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. Plats com el 'dim sum' rosa del desert, farcit de carn, gambes i herbes cuites al vapor amb salsa de soja dolça són un clàssic.

Advertising
39
Bardeni
Foto: Maria Dias
Bars i pubs, Bars de tapes

Bardeni

Dreta de l'Eixample

De què va? Dani Lechuga és un gran cuiner de carn (després de lustres de feina i talent no té cap gràcia que feu la broma). Lechuga va convertir el seu gastronòmic carnívor, el Caldeni, en Bardeni, un bar dedicat a la carn. D’allò més democràtic: aquí no hi ha ni reserves ni telèfons. Tu entres per la porta, i si hi ha taula, menges.

Plaer de la carn? Carn a plaer! Raviolis amb poma, foie i botifarra negra, fosca perdició quasi líquida que es desfan a la boca. Això és una festa de bona cuina, impermeable a les modes: res d’interminables referències de vins o cervesa artesana, ni tàrtars de fuet ni alvocats, ni natges de vaca-mòmia en exposició. Aquí la cosa va de suc i vici del bo, tècnica i talent. Com uns tacos de picanha –fina com un rosbif– amb foie, on el xili no es carrega la suavitat de la vedella, o un caneló de cua de vaca amb la pasta quasi al dente, i un deliri de melositat a dins.

40
Koku Buns
© Maria Dias
Restaurants, Sud-asiàtica

Koku Kitchen Buns, Gyoza and Ramen

De què va? Els tres amics del temple del ramen Koku Kitchen, el Mark, el Ross i el Bobby (dos irlandesos i un suec), van fer un pas lògic molt ambiciós: obrir el Koku Kitchen Buns, Gyoza and Ramen, especialitzat en els tres plats asiàtics del seu llarg nom. Junts però no embolicats: a la planta de dalt hi trobarem l’entrepà asiàtic i a la d'abaix els ramen i 'gyoza'. 

Què s'hi menja? Tenen quatre receptes d’aquest entrepà lleuger, fet al vapor. Es tracta de farcir-lo amb porc rostit, envinagrats (cogombre, fonoll i api) i mossegar. A part dels 'buns', tenen una bona oferta de plat calent amb arròs, els 'don' –fenomenal el donburi vegetarià– i un menú de migdia de qualitat-preu immillorable: beguda, amanida i principal amb dos 'buns' o 'don' i postres casolanes i porcotes. A la part del soterrani, el Gyoza i Ramen, doncs hi trobem precisament això. I la teca i el local –imita una estació de metro, en referència als bars de Tòquio– s’ho valen: tenen cinc menes de gyoza i set ramen, tot amb una qualitat altíssima. 

Advertising
41
Berbena
Foto: Maria Dias
Restaurants, Catalana

Berbena

Vila de Gràcia

De què va? Hi caben vint comensals i la cuina senyoreja l’espai: que no és el cor d’un restaurant? Que llueixi, doncs. El cuiner Carles Pérez de Rozas ha format un equip a prova de bombes i s’ha esmerçat a cada detall perquè anar a aquesta Berbena sigui tota una festa.

Quina festa? Menjar excel·lent i fet al moment i davant dels nassos, d’aquí en sortirà el que ens farà feliços, sigui una galta de vedella al vi deliciosa, uns imaginatius 'trofies' (pasta de la Ligúria) amb camagrisos i botàriga, o una truita de patates sensacional: amb producte humil de temporada, fan meravelles.  Al migdia, per 20 euros dines com un rei. A la nit, si tens ganes d’explorar la carta a fons, el tiquet es pot enfilar cap als 35. Diu en Carles que són petits, però valents: parteixen del quilòmetre zero i la més curosa artesania per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren. Què més es pot demanar?

42
Aürt
Aürt
Restaurants, Cuina creativa

Aürt

Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou

De què va? Integrat al 'lobby' de l’hotel –topes amb el restaurant tot just entrar, 'aürt' vol dir entrebanc, un matís del nom–, som davant un gastronòmic per a 17 comensals dividits en una taula petita per a sis, una de gran per a vuit i una de rodona baixa per a qui vulgui intimitat. I tota la cuina d'Artur Martínez es fa davant del client –cada taula barra té una inducció, i 'l’office' està equipat amb planxa, forn, brasa i salamandra. “La separació física amb el comensal dilueix el discurs, i fa que perdis informació”, valora. Doncs ara la tindrem tota.

I què hi menjaré? Ell fa servir el terme “exotisme de proximitat”. Veiem el menú: 16 passes a 89 euros, 16 passes a 89 euros, on rere l’aparent obvietat d’enunciats com bonítol amb vinagreta o salmorejo de gamba, Martínez i el seu equip posen el plat dins i fora de context i el refan en meravelles entenedores però que obren “mons nous en termes organolèptics”. No has de fer malabars per entendre què menges ni per menjar-ho, però el xoc hi és. 

Advertising
43
Petit Comite
Restaurants, Catalana

Petit Comité

Dreta de l'Eixample

De què va? Cuina catalana tradicional vista des del punt de vista de l'alta gastronomia, a càrrec de Nando Jubany, cuiner Michelin dedicat en cos i ànima a la tradició.

Què demano? Les croquetes del rostit, l’ensalada russa i els calamars a la romana són una excel·lent targeta de presentació del que arribarà. El farcit de les croquetes, melós i gustós, i l’ensalada russa es podria dir que són dels millors de la zona de l’Eixample. O uns canelons trufats de festa major, creació de Nando Jubany uns dels millors de la ciutat. De beixamel, la correcta; i en lloc d’un farcit que no faci olor i només tingui gust de pollastre o de foie gras, un de carn rostida, comme il faut. I cal tastar el seu fricandó amb patates fregides.

44
Last Monkey
Restaurants, Asiàtica

Last Monkey

Sant Antoni

De què va? Aquest baret cantoner ha fet una feina excel·lent, sense pretensions i dedicada al barri: tapes asiàtiques i fusió mediterrània pel mateix pressupost amb què un aborigen pot anar a menjar al Vilaró o al Rafel. El xef italià Stefano Mazza ha bastit una carta curta i saborosa on el sud-est asiàtic s’empelta de tocs italians, o a l’inrevés. Els cuiners que no reneguen de l’etiqueta de fusió són els que ho fan molt bé. Com Mazza o els seus amics de Casa Xica. D'exemples saborosos en té a cabassos: uns esplèndids 'gyozellini': tortel·linis cruixents, treballats com si fossin gyoza, fets al vapor i acabats amb un toc de fregit, farcits d’espinacs, ricotta, soja coreana i maionesa de kimchi (i tan cruixents que recorden el wonton); platàs per menys de 6 euros. També ho són les galtes tagaloc: de vedella, meloses, estofades a l’estil filipí, amb gingebre, lemongrass i comí, on la cuina catalana troba el punt de frescor que a vegades manca al sofregit lent. I el gran èxit de la casa són unes albergínies confitades amb soja i oli, amb salsa de xili dolç. Tapejar aquí us portarà records de quan estàveu pelats i per mil peles fèieu festa, a base de braves cabrones i xoriços infernals. "El factor popular és molt important. Que pu

Advertising
45
©Ivan Giménez
Restaurants

Casa de Tapes Cañota

El Poble-sec

De què va? El Cañota és un bar de tapes marineres d'inspiració gallega amb molt bones referències. Es tracta del germà petit del reputat Rías de Galicia, un dels grans restaurants gallecs de la ciutat i de l'Estat. 

I què s'hi menja? Peix i marisc, patates braves, pop a la gallega, amanida russa, canyes de cervesa i vins... L'oferta del Cañota és la de tota la vida però amb l'afegitó d'un puntet juganer de creativitat. Tot de la millor qualitat i en un local desenfadat per resoldre un àpat de celebració o el sopar després de sortir del Lliure, el Mercat de les Flors i del BTM, que li queden al costat.

46
La Catalista
Foto: Maria Dias
Bars i pubs, Bars de vins

La Catalista

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
4 de 5 estrelles

De què va? La Catalista és un bufó bar de vins que la sommelier nord-americana Erin Nixon ha obert a Carders, 11. “Per mi, els vins catalans són increïbles i deliciosos, però no elitistes, i volíem una carta que reflectís aquest moment d’efervescència i canvi", explica.  

Per què hi he d'anar? Aquí entra en joc la xef Laila Bazham (Hawker 45). A partir de quinze vins de la terra selectes
–tots a copes, de quatre a sis euros–, la filipinobrasilera s’ha empescat una carta de dotze tapes o plats sencers –i tres postres– que cerquen l’harmonia organolèptica prefecta. uns boníssims bolets de temporada amb salsa de 'vitello tonnato' (gran combinació!) mantegosos i de salat suau esclaten contra les fruites del bosc àcides d’un Foresta-Sumoll 2017.

Advertising
47
Koy Shunka
Restaurants, Japonesa

Koy Shunka

El Gòtic

De què va? El germà més modern del Shunka (que per cert és potser el millor local de sushi tradicional de Barcelona) és el primer restaurant japonès que va rebre una estrella Michelin a Espanya.  

Sushi Michelin? Val la pena? La cuina és estratosfèrica, però aquí la grandesa ve donada pels nigiris: surten directament de les mans de Hideki Mtsuhisa i arriben a la nostra boca sense alteració en la temperatura. I s’hi desfan amb tots els gustos potenciats. És una cerimònia on es controla exactament el tall del peix, la quantitat d’arròs i la textura. I fan d’aquest un lloc absolutament ineludible per a qualsevol amant de la cuina japonesa.

48
La Pachuca
FOTO: Irene Fernandez
Restaurants, Mexicana

La Pachuca

El Gòtic

De què va? La Pachuca va obrir per imperatiu d'espai. En Jose Luis, mexicà del DF, així ho explica: “Perquè tothom ens deia que ja no anaven a El Pachuco perquè hi havia fins i tot sa mare”, riu. Aquest restaurant mexicà, al carrer d’en Carabassa “és una altra proposta, sobretot basada en raconets de la meva infantesa: què trobes en un mercat, què es menja en un bateig”, diu. Gastronomia popular mexicana en raccions generoses i preus molt continguts.

I que s'hi menja? Doncs un taco de pollastre amb mole, la barroca recepta on el que importa és una salsa de xocolata i fruites seques amb un mínim de 30 ingredients. Sí, hi trobareu els tacos de 'carnitas', però també unes brutals tostadas de tonyina marinada –cobertes per un pam de guacamole amb maionesa de 'chipotle' i ceba fregida, que devores a cullerades– o unes 'quesadillas' de 'huitlacoche': el fong del blat de moro té un sabor molt específic, d’una potència subtil difícil de descriure si no l’heu tastat. 

Advertising
49
Windsor
Restaurants, Cuina creativa

Windsor

Eixample

De què va? El pas del temps pot convertir-se en un aliat de la perfecció. És el cas del Windsor, que de la mà de Joan Junyent, jove emprenedor, ha sabut adaptar els gustos i necessitats d’una clientela cada cop més fidel. El xef de la casa, Carlos Alconchel, elabora tres menús amb plats que respecten la tradició tot i afegir un punt just d’actualitat i saviesa, apresa de Carles Gaig i Nando Jubany.

Posa'm exemples, home, que vull salivar. Plats com el lluç amb carxofes, l’arròs a banda o els peus de porc farcits de botifarra del perol, en són bons exemples. La carta de vins, molt completa, és un plaer afegit, tot i que més per a un voyeur de grans vins, ja que els preus es corresponen amb l’alta qualitat i renom de la selecció.

50
La Balmesina
© Iván Moreno
Restaurants, Pizza

La Balmesina

Sarrià - Sant Gervasi

De què va? En Max Morbi –'mòrbid' vol dir “blanor delicada”, gran nom per a un pizzer– és un ferm defensor d’una nova manera de fer pizza: “La pizza és sobretot textura. Cal un bon equilibri amb el gust, i som partidaris de portar-la al terreny de l’alta panificació”. Ells són italians, però van “descobrint tot allò que et diu la tradició que no has de fer”.

Pizzes estranyes o què? No necessàriament, més aviat boníssimes. Hi fan tres masses (a partir de massa mare i moltes hores): la clàssica, fina i cruixent, una d’espelta integral i la Pala. Aquesta darrera, una rectangular per compartir, en porcions. Tireu- vos-hi de cap: l’alveolat cruixent i la delicadesa de receptes com la de crema de carxofa les fan quasi etèries (però saboroses!).

Més restaurants recomanats

Advertising
Advertising
Advertising
Advertising