Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Disfrutar (Eixample Esquerre)
Scott ChasserotDisfrutar (Eixample Esquerre)

Els 50 millors restaurants de Barcelona

Els xefs més en forma de la ciutat al capdavant de les cuines de tots els estils i per a totes les butxaques

Ricard Martín
Escrit per
Ricard Martín
Publicitat

HIVERN DEL 2024: Ha arribat la fred sense embuts! Esclar que això, en un restaurant com el Xeixa, al cor del barri Gòtic, tant li fum: practiquen una cuina de km 0 i estacionalitat radical on trobareu el producte que toca per temporada (per no parlar d'un immoble meravellós que va inspirar 'Les senyoretes d'Avinyó' de Picasso). I parlant d'art, risc i avantguarda, heu de passar a conèixer el Señora Dolores, un bar de fregits d'autor on el xef Mathieu Pérez cuina amb... Una màquina de fer xurros! Llenties guisades fregides! Al·lucinareu. Hivern? És l'època ideal per donar-vos un petit luxe i menjar a Quirat, el restaurant de Víctor Torres, nova estrella Michelin d'identitat cent per cent catalana i de proximitat. I un consell: afanyeu-vos i reserveu taula al japomediterrani Suto, abans un bar de barri que ha esdevingut la Michelin més petita de Barcelona ciutat!  
 
Benvinguts a la llista dels 50 millors restaurants de Barcelona, on trobareu les adreces més delicioses de la ciutat, els millors llocs on menjar escollits amb cura, empirisme i precisió (que hi hem anat, vaja!). Aquesta és una de les millors ciutats del món per menjar i beure. L'oferta és variada, de qualitat, monumental: des del petit bar de tapes de tota la vida, passant pels restaurants amb estrelles Michelinla millor cuina italiana  i també llocs on menjar bo i molt barat


NO T'HO PERDIS: Teniu més set que gana? Aquests són els millors bars de Barcelona

Els 50 millors restaurants

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Sense efectismes superflus i tones de feina, el Gresca d’en Rafa Peña s’ha convertit en un dels restaurants imprescindibles per entendre l’evolució de la cuina a Barcelona en els darrers anys: aquella que ajunta el plat suculent i reconeixible amb la màxima creativitat i es desentén de modes. El Gresca ja no és un petit bar amb equip mínim: Peña s’ha multiplicat en assessories i projectes, però sempre des d’una visió personal deslligada dels grans grups hotelers.

I què s'hi menja? Plats de sabor directe extraordinaris, i de combinacions que et fan trempar el paladar només sentir-les, sempre amb un peu en la tradició catalana més visceral però també afrancesada. Com el bacallà amb tripa i bolets. O els 'nems' de llengua i orella. O uns lletons de vedella amb rovellons que ens fan la boca aigua!

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? Tancat ElBulli, els seus antics caps de cuina, Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, ofereixen a Disfrutar una cuina de matriu bulliniana, tecnoemocional pura. Aquí viureu una bacanal pels sentits executada a una velocitat perfecta. 

I què s'hi menja? Són plats d'una imaginació i precisió tremenda, com per exemple els ja famosos macarrons a la carbonara, fets amb gelatina de pernil.  El Disfrutar és l’hereu directe de l’esperit bullinià, tant pel que fa a la imaginació i excel·lència com pel juganer sentit de l’humor que destil·len les seves creacions. Deixeu de banda el símptoma del menú que m’ha de canviar la vida: aquí s’hi ve a gaudir i a jugar. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Italiana
  • El Poble-sec
  • preu 3 de 4

De què va? No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. 

Per què hi he d'anar? Passen els anys, però els Colombo es mantenen fidels a un concepte de sobrietat i excel·lència que els manté com a icona del menjar. Davant allaus de modes i suposats nous conceptes, ells exerceixen una cuina d'altíssim producte i mà fina que no vol ser ni més ni menys del que és. El servei amable sense ser llepa, el petit menjador elegant i vintage... El carisma vessa per tot arreu. La satisfacció és total davant de plats com l'assortiment de peix venecià de primer (bacallà mantecato, sardines en 'saor', seitons marinats, confit de verat) i uns espaguetis al nero de sepia o Bigoli en salsa veneciana (Pasta fresca amb anxoves i ceba dolça) que activen tots els circuits del plaer. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Antoni
  • preu 4 de 4

De què va? Em fa sentir vell dir que l’Alkimia és un clàssic, però és cert: en Jordi Vilà i tres o quatre més van definir, cap allà l'any 2000, per on aniria l’alta cuina moderna de Barcelona. Per damunt de tot, Vilà ha aconseguit la fita de fer creació sense deslligar-se del camí de la cuina catalana 100 % cent reconeixible. Sobre la Fàbrica Moritz desplega les seves millors armes: producte, tradició i creativitat.

Què hi menjaré? Segueix la línia de cuina catalana d'esperit modern i urbà marca de la casa: “És la cuina que sento i que domino, i té prou base i solidesa per seguir treballant-la i evolucionar sense caure en segons quines ambigüitats”, afirma. Plena d'imaginació i contrastos forts, amb plats que no s'obliden. Com per exemple, una col caramel·litzada, amb formatge i 'raifort', o per la part més carnívora un colomí de sang amb bleda, 'toffee' de pastanaga i nous.

Publicitat
  • Restaurants
  • Marisc
  • La Barceloneta
  • preu 4 de 4

De què va? El xef Paco Pérez va aconseguir dues Michelin per l'Enoteca –un pes pesant a Barcelona per mèrits propis– i també va veure com el seu Miramar de Llançà ha rebut la segona estrella Michelin (ara també en té una a Berlín!).

Per què hi he d'anar? Poca gent transporta el sabor del mar a l'alta cuina com ho fa ell: aquest exquisit cuiner, lacònic en paraules, parla amb la imaginació i l'oratge de la mar. L'elevació que ha fet de les espardenyes mereixen un capítol en la cuina d'avantguarda catalana, i els seus arrossos fan seure junts i contents la clientela bulliniana i els fonamentalistes del corpus de la cuina catalana. Enguany ha complert 15 anys de vida i alta cuina a l'Hotel Arts, tota una fita. 

  • Restaurants
  • Catalana
  • El Poble-sec
  • preu 4 de 4

De què va? Un restaurant d’hotel d’impacte: al capdavant hi ha el xef Víctor Torres, que amb Les Magnòlies d’Arbúcies va ser el cuiner més jove d’Espanya a tenir una estrella Michelin; el 2018, tot just amb 25 anys. Aquí hi practica una cuina catalana d’autor molt similar a la d’allà, basada en l’excel·lència del producte i la puresa dels sabors.

Per exemple? Es proveeixen de l’horta i fauna del Maresme i del Baix Llobregat en la mesura del possible. Als dos menús degustació hi campen meravelles com un arròs amb espardenyes i aletes de pollastre, o un ou de corral amb pèsol llàgrima, botifarra negra i tripes de bacallà.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? L'ambaixada de Martín Berasategui a l'hotel Monument de Barcelona s'ha convertit en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, Catalunya i Espanya, on el xef ofereix el bo i millor de la seva creativitat.

Per què cal anar-hi? És el primer restaurant de Barcelona que ostenta les tres estrelles Michelin. A banda de Berasategui, el responsable del dia a dia és el xef italià Paolo Casagrande, capaç d'afegir a l'abassegadora personalitat del cap una empremta d'altíssima elegàcia i creativitat, present en plats com el milfulls de poma, fuagràs i anguila, i on l'estètica que et garratiba no passa mai per davant d'una combinació de sabors genial.

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Antoni

De què va? Aquest és el bar d'en Mathieu Pérez, un chef de Perpinyà amb molts anys de carrera que va tenir un bistrot d'èxit a París. És un bar de tapes, però alerta: Pérez es dedica en cos i ànima als fregits d'autor. I cuina amb una màquina de xurros! Rere una fantàstica barra d'acer, llarguíssima, de bar Manolo de manual, Pérez maniobra amb una màquina de fer xurros i dues fregidores de cuina. 

Això és molt estrany! Doncs és boníssim. Fa servir mètodes en aparença primitius per aconseguir l'avantguarda. Perquè... De quina altra manera podem qualificar un plat com les llenties guisades fregides? Un guisat clàssic que et menges amb les mans! La suculència del xup-xup potenciada per xut addictiu del sabor de greix del fregit, boníssim. Sra. Dolores no és un lloc per fer dieta. I si no voleu fregitel·la, doncs la meitat de la carta és crua! Amb amanides d'envinagrats, bistec tàrtar o peix cru, per exemple. Dretans de la terra: sapigueu que el nom ret homenatge a La Pasionaria i altres icones d'esquerra i feministes que es deien Dolores (o Lola).  

Publicitat
  • Restaurants
  • Japonesa
  • Sants
  • preu 3 de 4

De què va? En Yoshi Suto és un jove xef japonès que, després de passar per cuines de tres continents, va aterrar a Espanya per treballar en restaurants de prestigi com Azurmendi, Quique Dacosta, Enigma i Disfrutar. El 2019, va convertir un bar "manolo" de Sants en un petit temple gastronòmic (setze comensals repartits equitativament entre la barra i les taules) per oferir-hi un menú de degustació fet amb delicadesa, originalitat, ingredients top, una sòlida base japonesa i capes de 'freestyle'.

Alguns exemples? La 'gyoza' de lluç i gamba amb citronella i aire de coco o el foie-gras marinat amb miso i caramel·litzat amb sucre morè. I també una seqüència de 'ngiris' que recordareu molt temps. La carn aquí també és un afer molt seriós: tasteu el 'ngiri' de 'wagyū' de grau A5 i potser serà la millor carn crua de la vostra vida. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? En quin moment el menú de degustació es converteix en disgustacióEl Cinc Sentits va canviar d’ubicació, d’Aribau a Entença 60, per créixer i per poder adaptar-se millor al ritme de degustació del client sense disgust. El nou local fa goig: 400 m² en tres sales, amb una capacitat de 40 comensals, la mateixa que l’anterior. La inversió i l'esforç han tingut premi: el desembre del 2020 van guanyar la seva segona estrella Michelin, sent un negoci familiar, sense inversors. 

Què hi demano? El xef Jordi Artal deixa el client amb la mel als llavis, amb plats on mana una tensió de contrastos que dispara el sabor. Com una navalla –cuita i crua, amb el seu propi pil-pil– amb gàrum, flor de coriandre i pèsols del Maresme, on la frescor herbàcia frena el mar salvatge de la garota, o unes extraordinàries postres de gelat de llet fumada. Catalunya 'gastro' vista des de la tradició familiar d'un xef molt atípic, que va ser executiu a Silicon Valley fins la crisis de les punt.com i va tornar perquè trobava a faltar la cuina de la terra. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Gràcia
  • preu 2 de 4

De què va? Durant 30 anys en Quim Marquès va ser una referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, però va tancar el 2018. I a la tardor del 2023 torna a Gràcia, el seu barri de tota la vida, amb l'obertura de Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. Amb preus continguts i estètica de bar de barri (de fet ho era), Marqués hi practica una cuina de xup-xup i producte de temporada i de proximitat.

Per exemple? Un fricandó clàssic fet amb tiralínies (amb moixernons i un toc final d'anís deliciós, la llata es fon a la boca) o uns macarrons del cardenal també boníssims, amb el sofregit i la beixamel ben delimitats. Capipota amb samfaina, morro de bacallà amb tomàquet... També verd: la seva filla Paula, és nutricionista. La fórmula del menú de migdia sempre inclou plats principals de la carta i la tria entre quatre amanides de primer, i és tot un plaer trobar-te quatre verds per començar, ben treballats. L'oferta de tapes i aperitius, esclar, és a l'alçada d'algú que es va passar 30 anys al carrer major de la Barceloneta.  

  • Restaurants
  • Mediterrània
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

De què va? 'Les senyoretes d'Avinyó' (1907) de Picasso potser sí que eren senyoretes, però no pas d'Avinyó ciutat, sinó del carrer Avinyó, al cor del barri Gòtic. El quadre que va canviar l'art del segle XX representa unes noies d'un bordell del carrer Avinyó, 44. I des de finals del 2023 que torna a ser un local de pública concurrència: hi ha el restaurant Xeixa amb la xef valenciana Sara Valls al capdavant. L'immoble és una meravella (i la hiperactiva cap de sala Meritxell Pujol us farà una visita guiada encantada): sou a la Casa Joan Gabriel, un palauet de finals del s. XVIII que té entrada per Avinyó i Carabassa. 

I la cuina? Doncs no desmereix en absolut. Aquí practiquen una cuina de la nostra Mediterrània feta amb una filosofia de producte km 0 i estacionalitat radical. Per una banda, Valls agafa receptes que ara ens sonen quasi exòtiques i hi passa el ribot gastronòmic. Per exemple, uns calamars a la bruta, guisats amb botifarra negra i sobrassada, clàssic balear. Per l'altra, tenen un forn de brasa amb què fan meravelles amb carns i peixos –que abans passen per càmera de maduració– com un brutal llobarro a la brasa. Alta cuina senzilla però excel·lent. 

Publicitat
Hisop
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 3 de 4

De què va? El xef Oriol Ivern presenta a l’Hisop una cuina que us serà familiar pel que fa a l’arrel però molt creativa per la posada en escena i la combinació de sabors. En definitiva, natural com ho és el xef i el seu equip, sense voler dir res més que el que et trobaràs al plat. Ras i curt. I la veritat és que ho fan de meravella tant a la sala com als fogons. Tenen una estrella Michelin, potser la que passa més desapercebuda de la ciutat i diuen que la més econòmica (el menú de tast val 85 €, 110 amb maridatge). Però no menys merescuda.

I què s'hi menja? Cuina catalana contemporània, com la defineixen ells, basada en el producte ben tractat i la seva estacionalitat. La seva és la constatació que es pot fer alta cuina creativa sense portar a taula el producte més car imaginable. I això queda clar en creacions com el verat amb nyàmeres (aquí sí, amb un xic de caviar). Èxtasi! Converteix-te en hisopista.

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Gervasi - Galvany
  • preu 3 de 4

De què va? Mae és un restaurant d’alta volada dirigit pel xef català Germán Espinosa (ex Fonda Espanya), el xef colombià Diego Mondragón (ex Celler de Can Roca, Àbac i Fonda Espanya) i la restauradora costarriquenya Mariella Rodríguez. Practica el 'glocalisme' gastronòmic, aquella sinergia entre el globalisme i el localisme amb què es pot crear un plat nou. El Mae té un peu aquí i un altre a l’Amèrica Llatina de la guaiaba, el 'lulo' –una fruita que sembla un tomàquet, però té un delicat aroma cítric–, el tomàquet d’arbre i l’'ají' groc. 

¿I això com es menja? En dos menús de degustació i un d’executiu a preus gens astronòmics i plens d’infusionats, coccions llargues a baixa temperatura, curacions, guisats suflats, aires i criofiltrats. Exemples; tomàquet del Maresme amb ametlles i ají groc; escuma de coliflor, txangurro i gelée de musclo amb herbes fresques; corbina curada en alga kombu amb infusió de lulo i rave, i carré de xai i nyàmeres. Molta inspiració i tècnica al servei de plats coherents i deliciosos. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • El Raval
  • preu 2 de 4

De què va? Sergi de Meià, co-fundador de 'slow-food' a Catalunya, té restaurant a Barcelona. L'estiu del 2023 va obrir Banquet, on hi havia l'enyorat Sagarra –que després de vint anys va tancar les portes el 2020, per culpa de la pandèmia. Banquet és un restaurant amb ànima de bar elegant i clàssic, que a tres passes de la Rambla vol ser un oasi per als locals i visitants que busquin bona cuina, plat fondo i receptes de tota la vida, també amb una barra on esmorzar un bon entrepà. 

I què demano? Cuina barcelonina a base de plats que formen part de la història gastronòmica de la ciutat! L'arròs a la milanesa (amb salsitxa), els canelons a la barcelonina, o les bombes de la Barceloneta conviuen amb altres clàssics catalans com els caragols fregits, bacallà a la llauna amb mongetes del ganxet o conill a l'empordanesa. L'espai és enorme, net i majestuós, en la massissa cantonada de Pintor Fortuny amb Xuclà. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • La Nova Esquerra de l'Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? El xef alemany Björn Küssner (ex Freustil de Binz, Michelin, Attica de Melbourne, aquest darrer tres Michelins) i la Mireia Bigorra, la seva sòcia, van obrir el Bar Noe a meitats del 2023. "Soc un encenedor a propde benzina", es defineix en Björn. Però tot i aquesta bravata, seria més precís dir que és un mestre pirotècnic. Cuina autobiogràfica i lliure avivada amb intel·ligència, creativitat i una espurna de trapelleria, que ajunta elements de tot el món per crear plats molt personals.  

I què s'hi menja? La carta és breu, igual que la descripció dels plats, de només dos o tres mots. Aquí el joc és esbrinar què menges! No et farem espòiler, però sense entrar gaire en detall et direm que vam devorar pa de massa mare, tomàquet i olives, la seva versió del pa amb tomàquet, fornejat per en Björn mateix; bolets shimeji amb mostassa; peix fumat i xips; pèsols, xili de Jalapa i cogombre i, com a novetat tardoral, moniato rostit, poma cremada i xampinyons cruixents. A Barcelona hi ha molt pocs llocs com aquest (per no dir cap). No us direm ni piu de les postres, la traca final. Només cal que sapigueu que es diuen 'This is the way'... I que la gana us acompanyi!

Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • Sant Antoni
  • preu 3 de 4

De què va? El Maleducat té un cognom explícit: Casa de Menjars. Tres amics de la infància –a la cuina el Víctor Ródenas (Caelis, Via Veneto) i els germans Marc i Ignasi Garcia a l’apartat 'business'– han convertit el Maleducat en un dels llocs més calents de Sant Antoni. En tres anys –van obrir el 2020– han fet una evolució sorprenent i meritòria: de bar de tapa i platillo selecte i molta gresca a restaurant creatiu on la informalitat es combina amb tovallons de fil. 

Ja no hi fan croquetes? Només per picar. Aquí ara la cosa va d'una cuina catalana evolucionada, que no té por de fer apostes un xic arriscades i sovint triomfals. Com per exemple, un meravellós ajoblanco amb granissat de tomàquet, alfàbrega i tonyina que és un antídot contra tots els tàrtars adotzenats. I també mar i muntanya del segle XXI: l'estofat de tendons de vedella amb lluç de palangre fregit és una festa del col·lagen, alleugerida per la piparra. Cullera tecnoemocional, tu!    

  • Restaurants
  • Peruana
  • Gràcia
  • preu 2 de 4

¿De què va? Leche de Tigre va canviar d’ubicació: ha passat de bar gracienc a restaurant a Sarrià, barra de cocteleria inclosa. Amb el xef Dieter Westphalen han fet una expansió de la carta molt ambiciosa, per abastar una gastronomia hercúlia. Sí, tots tenim al cap l’encreuament del Perú amb la Xina o amb Japó. Però Westphalen ens recorda que hi ha altres subgèneres, com la bachiche: la petja de l’immigrant italià al país andí. Per això incorporen especials fora de carta, per abastar la diversitat del país. L’objectiu és arribar a un menú degustació on cada pas representi una cuina peruana.

¿Per exemple? Aquí podem gaudir de plats exquisits, com la reordenació de la causa limeña –la bandera del país en un timbal de patata– convertida en un deliciós joc amb patata cítrica, maionesa amb pollastre desfilat i salsa de rocoto amb piquillo. O la incorporació de l’amazonia al cebiche mitjançant un espectacular tiradito amazònic, on la leche de tigre –amb cúrcuma– incorpora el refrescant ají –picantíssim i silvestre i selvàtic–, ají charapito, amorosit pel nostre domesticat piquillo. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Japonesa
  • El Poble-sec
  • preu 3 de 4

De què va? On abans hi havia el Pakta de l’Albert Adrià, temple de la cuina nikkei amb una estrella Michelin, ara hi ha una izakaya mediterrània o un celler tradicional amb visió asiàtica, segons com es miri. El porten en Jaume Marambio i la Vicky Maccarone. Ell va cuinar al St. Rémy, al Saüc, al Gaudir i al Tickets, i ella va ser cap de sala a l’Hoja Santa i el Niño Viejo. Aquí fusionen la gastronomia mediterrània amb la cuina japonesa.

Com? Amb molt tacte i originalitat, en un terreny on el xup-xup català s'agermana amb la taverna japonesa. Exemples? 'Montadito' de calamar i cansalada ibèrica, gyozes de tres botifarres i favetes, guisat de pèsols amb sepionets i 'katsuobushi' i, de postres, xuixo de gelat de soja i caramel. Per cert, no us perdeu els ngiris, una exhibició de finesa i creativitat. Aquest és un projecte íntim, familiar i creatiu que té molt terreny per córrer i créixer.  

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 3 de 4

De què va? Sota l'òptica de l'alta cuina, interpretar receptes antigues (però molt antigues! D'Egipte o l'Imperi Romà, per exemple) i captar la tècnica i la mescla de productes originals per després presentar-los en forma de tapa. Albert Raurich, porpietari, va liderar aquest espai, però ara ha cedit protagonisme a en Takeshi Somekawa i a l’Adri de Pablo, cap de cuina i de sala del Dos Palillos, del també exBulli.

I què s'hi menja? Mantenen la idea original del Dos Pebrots. Transporten tècniques i ingredients passats a l’actualitat i ens fan descobrir tot un món que, de fet, forma part del nostre llegat culinari. Una reivindicació de la història de la gastronomia, del nostre receptari, amb plats com un arròs amb garum de sèpia (un dels sabors que definien el menjar a l'antiga Roma), o una careta de garrí en homenatge a Apicius, autor de 'Re coquinaria', el primer receptari de la Mediterrània.

Publicitat
  • Restaurants
  • Vegetariana
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4
De què va? En Xavier Pellicer va tancar el restaurant Celerí, dedicat a la verdura –amb opció a complementar els plats amb proteïna animal– just després de guanyar la Michelin. Va reobrir-lo una breu temporada després a Provença, 310. Canvi per seguir igual, més i millor: més espai, i una brasa d’alzina i foc de wok.
I què s’hi menja? Doncs redefinicions i entrecreuaments de clàssics de cuina catalana alleugerida i amb un toc de geni que et transporta a la infància. Un plat com les seves mongetes tendres amb patates, que ja ha tingut diverses encarnacions, però sempre meravella, és un 'must' de la creativitat vegetal en la cuina moderna. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Les Corts
  • preu 4 de 4

De què va? Que els germans Torres s’hagin fet mediàtics no vol dir que hagin abandonat ni un segon la filosofia que va enamorar molta gent – incloent-hi els inspectors de la Guia Michelin– amb aquell primer Dos Cielos.

I què s'hi menja? Cuina 'de records', que diuen els bessons, que parteix de les receptes familiars i s’elabora amb productes de temporada, de l’hort, i tècniques contemporànies. La seva nova criatura a Barcelona és un local imponent on mana l’alta cuina, i que demostra aquesta passió dels xefs per l’hort i el jardí. Un exemple? L’amanida de 60 verdures de conreu natural sobre gelatina d’alfàbrega. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? L’hotel Palace ha posat tota la carn (o més aviat tot el peix) a la graella en el seu restaurant: el xef Rafa Zafra, bullinià de pro, hi ha obert l’esperadíssim d’Amar. Zafra va passar de comandar una cuina amb dues taules –l’exquisit Estimar, al Born– a tenir el timó d’un pailebot de luxe. Amb el mateix equip que Estimar, Zafra segueix apostant pel millor producte del mar, però amb tots els recursos de l’hotel.

I què s'hi menja? Hi trobarem des de crus i marinats d’altíssima gamma (aquell homenatge a elBulli dels seus amors, el carpaccio de cigala), fins a cullera carregada de cuina, com per exemple unes mongetes de Santa pau amb piparra i morro de tonyina. A més de luxe, aquí hi ha molta emoció, que agafa des de la cuina catalana d'alta volada fins a un apartat de clàssics burgesos d'homenatge a l'antic Ritz.

  • Restaurants
  • Catalana
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? El sumptuós palauet de l’Eixample que va allotjar Rilke ara és JOK. L’acrònim del periodista Joan Maria Pou, l’empresari Oriol Badia i Kim Díaz com a assessor (Bar Mut) és “un projecte de factoria cultural amb concerts, presentacions de llibres, xerrades, monòlegs... que volem finançar amb un bon restaurant i una bona cocteleria”, explica Pou.. Elegància burgesa, zero bling-bling. 

I què s'hi menja? Cuina catalana afinada i moderna amb la xef Olga Sternari al capdavant i on es nota la mà de Díaz. Èxits catalans amb algun accent afrancesat (Sternari ve de Joël Robuchon!) producte top i molta temporada. La fideuà és substanciosa, amb la potència d’un bon fumet, alleugerida amb daus de lluç fresc, i els canelons són tot el que pots demanar a un caneló (trufat). També hi trobareu plats d'autor derivats del corpus culinari català, com unes gambes amb xocolata. La cocteleria funciona del migdia a quarts de 3 de la matinada.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Poblenou
  • preu 4 de 4

De què va? Integrat al 'lobby' de l’hotel –topes amb el restaurant tot just entrar, 'aürt' vol dir entrebanc, un matís del nom–, som davant un gastronòmic per a 17 comensals dividits en una taula petita per a sis, una de gran per a vuit i una de rodona baixa per a qui vulgui intimitat. I tota la cuina d'Artur Martínez es fa davant del client –cada taula barra té una inducció, i 'l’office' està equipat amb planxa, forn, brasa i salamandra. “La separació física amb el comensal dilueix el discurs, i fa que perdis informació”, valora Martínez. Doncs ara la tindrem tota.

I què hi menjaré? Ell fa servir el terme “exotisme de proximitat”. Veiem el menú: 20 passes on rere l’aparent obvietat d’enunciats com col rostida o colomí farcit, Martínez i el seu equip posen el plat dins i fora de context i el refan en meravelles entenedores, però que obren mons nous en termes organolèptics. No has de fer malabars per entendre què menges ni per menjar-ho, però el xoc hi és. 

  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 2 de 4
  • Crítica de Time Out

De què va? Més que cuina gallega contemporània, l’Arume és un restaurant de gallecs que han viatjat arreu del mapamundi. El que fan –agafar productes de la cuina gallega i l’Atlàntic i modernitzar-los– és fàcil de dirPerò el que és difícil és refer plats que de tan locals són universals, com per exemple un cebiche de corbina salvatge amb llet de tigre, magrana i emulsió d’alvocat, les vieires amb crema de blat de moro.

Això no és molt modernet? No! Podeu confiar en els arrossos de la carta, una altra de les seves especialitats: el d'ànec, escuma d'all rostit i pebrots del Padrón és una visió personal i plena de sabor del tema, que combina la melositat amb un punt de gra clavat. La carta no és gaire extensa, però cada plat fa diana. Menjar-hi és una experiència íntima: dos menjadorets bigarrats en una casa del segle XIX al Raval, que traça un fil de continuïtat amb grans cases de menjars ja perdudes, com Can Lluís o Casa Leopoldo. Per cert, el restaurant és en la casa on va néixer un fill de gallecs, l’universal Vázquez Montalbán.

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Antoni

De què va? Torna l’espectacle on hi hagué el Tickets. El restaurant que va inaugurar el Paral·lel com a meca de l’alta cuina moderna de Barcelona torna a funcionar amb la direcció dels germans Iglesias i personal de cuina vinculat a l’ecosistema Michelin que s’hi va crear. L’espectacular disposició del restaurant no ha canviat, i veure els trenta professionals d’alta gamma en acció segueix essent un xou

I què s'hi menja? El dirigeix el xef Oliver Peña, un bullinià de pro –la seva anterior feina va ser com a xef executiu d'Enigma, i ha passat per 41 º o Hacienda Benazuza– exerceix una cuina que és molt més efectiva que efectista, amb una exhibició de tècnica i creativitat on es percep un creixement orgànic i ganes foragitar la pressió i cotilles de l'alta cuina a còpia de gaudir. Quan tastes meravelles com el flautí de vedella les notes sobren: una barreta de pa buida, coberta per un filet de vedella, on l'afegitó de greix de vaca fa la sensació de menjar una mitjana a la brasa en un snack. O unes sardines arrebossades amb salsa tàrtara i pernil ibèric que et transporten directes a la millor hora de berenar de la teva vida. 

  • Restaurants
  • Xinesa
  • Sant Antoni
  • preu 2 de 4

De què va? Què és un 'dumpling' –o una 'gyoza' o un 'bao' o un ravioli...– sinó una versió diferent del mateix? Aquell arquetips universal de peça de massa farcida (dieu-ne 'empanadilla' o farcellet o 'shaomai') que sovint es menja amb la mà i s'empasses d'una sola mossegada de plaer. A Dr. Zhang, un petit restaurant amb esperit de barri, s'han especialitzat en el farcellet xinès (encara que elles no ho siguin).

I quins demano? Doncs qualsevol, perquè són boníssims. I pots veure com et porten, de la cuina a taula, peces tan variades i poc ortodoxes com els farcits d'ànec o els fregits amb curri. A la tardor, les seves 'gyozas' de bolets variats són un mos delicat i amb un sabor de bosc en alta definició. 

Publicitat
Xerta
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? El restaurant Xerta, a l'hotel Ohla, abandera l’entrada a l’alta cuina barcelonina del gran desconegut de la gastronomia catalana: el producte del delta de l’Ebre. El xef Fran López, que als 25 anys va aconseguir la Michelin a Villa Retiro (Xerta), ofereix plats on es combina el poder cru de la mar amb la creació gastronòmica.

Què s'hi menja? La carta és curta, molt enfocada al menú degustació, i al migdia n'hi ha un de qualitat-preu espectacular, de dimarts a divendres: aperitius, un entrant, un segon de carn o peix, postres, vi, cafè i petits fours. Ara bé, és en el menú de mar endins de López on es copsa la veritable dimensió de la seva cuina: amb plats com les cocotxes i angules: un plat amb una aroma espectacular.

  • Restaurants
  • Catalana
  • Fora de Barcelona
  • preu 1 de 4

De què va? Homofonia simpàtica: el Bar Verat és un restaurant de barri enganxat a l’estrella Michelin de Santa Coloma, el Lluerna d'en Víctor Quintilià. Té aspecte de bar 'curriqui' polit –finestral de vidre, estovalles-carta de paper, taules juntes– i una relació qualitat-preu brutal. Aquesta és l'aproximació del xef de Santa Coloma al bar de tapes (i té unes pràctiques mediambientals exquisides i rigoroses) 

I què s'hi menja? Quintilià s’esplaia amb plats de casa de menjars i de reinvenció de la cuina catalana (croquetes d'espinacs a la catalana!) i de taverna moderna, com un bacallà al pil-pil de ceps, que són meravelles per sucar-hi pa. Tenen tres fórmules de tapeig per tastar de tot. I afegint-hi el metro, surt més a compte que un restaurant de la capital en dissabte.

Publicitat
Dos Palillos
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Raval
  • preu 3 de 4

De què va? Albert Raurich –bullinià de pro– demostra que existeix germanor entre les tapes asiàtiques i espanyoles, i un nivell d'excel·lència de producte i creativitat que els ha valgut una estrella Michelin.

Per què hi he d'anar? Dos Palillos és una perfecta fusió entre bar Manolo i barra asiàtica d’alta cuina, un lloc que no té ni taules i on, si no tenen temps, no et van abocant el vi. Reflexió: part de l’estrella Michelin sempre premia el servei, i que ells la tinguin encara posa en més valor les seves fenomenals tapes asiàtiques. Són plats que han esdevingut icònics, com les cocotxes al pil-pil japonès, la costella de porc de cal Rovira a l'estil cantonès. I no oblideu pas que aquí dins hi ha el millor bar de sake d'Espanya

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 4 de 4

De què va? El Mont Bar és un bar cantoner, a l’Eixample Esquerre. Formalment, a Barcelona no es pot ser més bar. El seu propietari, Ivan Castro, amb un 'background' familiar d’hostaleria a la Vall d’Aran, va aconseguir que fos una de les barres més cobejades pels colzes de bon menjar de la ciutat. Eloqüent com ell sol, en un tuit defineix l’ànima del lloc: “Menges plats d’alta cuina i tècnica en un bar de 30 m², amb bona musiqueta de fons. I si vols sortir a fumar, surts, i si vols cridar, crides. Això és el que li agrada a la gent”.

Què s'hi menja? Cuina creativa d’alta volada –amb inspiració i risc, a càrrec del xef Fran Agudo, excap de cuina de Tickets. A banda de fer servir un producte fabulós, ells es compliquen molt –i subratlleu molt– la vida amb les receptes. La carta són unes 25 passes que es poden mirar descontextualitzades, o configurar amb elles un menú degustació al·lucinant. Plats amb enunciats d'aparent senzillesa –bistec tàrtar amb cafè París, colomí, col i patata– són d’una inspiració i originalitat que et desarmen, dignes d'un gran restaurant. I de fet això és el que és el Mont Bar.

Publicitat
  • Bars i pubs
  • Gastropubs
  • Sant Andreu de Palomar
  • preu 2 de 4

De què va? A la carta hi ha mots en català, castellà, xilè, coreà, japonès i anglès, i els plats hi estan classificats en sis seccions; per obrir la boca, cevicheria fina, 'the butcher society', 'sangúche', platets i tapes i postres. Una altra pista? En Felipe González, l’amo, és un xilè cul rodamon i de cul inquiet que defineix la seva cuina com a post punk.

Però concreteu! Traduït en plats; una russa que fa justícia al nom de la taverna, amb verdures al vapor amb caldo de dashi, aquell bonítol sec i mil astúcies asiàtiques més o un cebiche nikkei inspirat en el xef Ciro Watanabe que mira directament al fons del mar. A Otra Cosa hi trobareu eclecticisme, creativitat on conflueixen molts camins de cuina d'Amèrica del Sud i rebel·lia amb seny i en la seva justa mesura. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Les Corts
  • preu 3 de 4

De què va? Baló no fa referència al futbol: és una contracció de Barcelona i Londres, ciutats natals de la Lena Maria Grané i en Ricky Smith. Són xefs de les collites del 1997 i del 1996, respectivament i el seu estil –es van conèixer a Londres, treballant a Galvin La Chapelle– remet al nom: cuina mediterrània amb tocs atlàntics. Van poder agafar la monumental antiga La Vaqueria, amb aquells salons enormes i foscos, ara plens de llum i d'un disseny clàssic i confortable. 

I què s'hi menja? Hi fan una cuina de creativitat tranquil·la, que es recorda pel sabor i la profunditat de plats, com per exemple, una corbina amb coliflor i ‘beurre blanc' amb ous de mújol, ple de contrastos cítrics i de greix golós. No hi ha carta, només dos menús degustació i un de migdia. Podeu optar pel Menú Baló o la degustació: aquest darrer, una demostració d'intencions en dotze passes d'un restaurant gastronòmic que no es casa amb cap tradició concreta, però que busca l'emoció en cada plat: bunyol d'anguila fumada i tinta de calamar, bomba de xai, galta de vedella amb api... A gaudir! 

Publicitat
  • Restaurants
  • Marisc
  • El Poble-sec
  • preu 4 de 4

De què va? Després de la pandèmia, Rías de Galícia va reobrir com a Rías/Kru. Abans pujaves les escales del Rías de Galícia –un restaurant obert l'any 1986, marisqueria familiar de referència de Barcelona– i t'hi trobaves un altre restaurant, l'Espai Kru, on el que dominava en un 80 % de la carta porcions excelses de producte marí cru i marinat amb elaboracions d'alta cuina moderna. Els germans Iglesias han optat per unificar la carta en els dos espais. 

I què s'hi menja? A Rías/Kru pots demanar unes cocotxes al pil-pil impressionants (sedoses, subtils... millors que les basques?) i també noves elaboracions com un tàrtar de tonyina picant on el joc del caviar d’oli d’oliva i l’oli de bitxo picant propulsa un producte de per si magnífic. Porta la cuina el xef Rafa Erbs, un brasiler que va tenir la seva primera escola en un restaurant de pintxos de Sant Sebastià i ha passat per Azurmendi, Enigma i Dos Palillos. Rías: el millor del mar gallec. Kru: un restaurant personalíssim amb poc foc i molta Àsia, amb meravelles com un 'ngiri' de vedella wagyu amb foie, o navalles amb crema de parmesà i salsa Cafè de París. 

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Sant Antoni
  • preu 3 de 4

De què va? Després de passar per grans cuines i fer llargs viatges pel món, els joves cuiners Francesc Beltri (català) i Nicolás de la Vega (mexicà) van obrir un restaurant gens convencional a Sant Antoni: un gastronòmic que treballa per integrar ingredients i sabors forans a la cuina d’aquí fugint d’exotismes fàcils, que aposta pels sabors potents i per l’experiència global.

I què s'hi menja? El restaurant –una llarguíssima cuina oberta– té una proposta que només funciona amb menú degustació, un de llarg i un de curt. Hi trobareu plats com la royal de codium amb gelatina Dashisoyu, escopinya i gel de llima i gingebre, o el curri verd especiat i herbaci, pèsol de llàgrima, pil-pil de tripa de bacallà i gel de iuzu. Fan una cosa molt difícil: la creació de plats des de zero. I sovint assoleixen cims d'inspiració i complexitat que els assenyalen com a veritables creadors. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? L'Oriol Castro, l'Eduard Xatruch i Mateu Casañas –trio d'excaps de cuina d'ElBulli i propietaris de Disfrutar– s'han associat amb en Nil Dulcet, qui fou el primer cap de cuina del restaurant biestrellat de l'Eixample, per obrir el germà urbà del Compartir Cadaqués. No és una translació a Barcelona, sinó el mateix estil culinari amb una oferta diferent. 

I què hi menjaré? La cuina és una exhibició de tècnica i complexitat, amb el mediterrani al cap: plats d'inspiració popular –com l'amanida de remolatxa i sorbet d''ajoblanco'– o amb els ulls posats a Àsia –un 'shabu sabu' de salmó amb sopa de miso– certifiquen que aquest és un nou camí (i no us perdeu les meravelles que fan amb peix blau humil, com les sardines i el verat). 

  • Restaurants
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Reconeguem el caràcter visionari de Carles Abellán; abans que hi hagués l'explosió d'allò que en van dir 'gastrobars', Abellán va obrir aquesta barra de tapes i plats d'esmorzar de forquilla que ha creat imperi i escola: n'hi ha de Barcelona a Singapur. Ell el defineix així: "un homenatge al 'bareto' de tota la vida, a les tapes clàssiques del nostre país, a les nostres elaboracions casolanes i a la nostra identitat. El que ens identifica davant del món". 

I què s'hi menja? Un repertori de tapa barcelonina i espanyola que apunta a tot allò que s'ha generalitzat després: croquetes, braves, ous estrellats, truites brutals, russa, bikinis, 'molletes', tot amb segell d'inventiva i qualitat de l'Abellán i en la millor de les seves versions. Per exemple, mig món ha imitat el bikini trufat amb mozzarella de búfala i pernil ibèric. I també un apartat de platets de producte màxim i peix de llotja. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • El Coll
  • preu 3 de 4

De què va? El silvestre encant d'Agreste és aquest: és a l’antiga Casa Fausto al capdamunt del Carmel, a un salt de barana del parc de la Creueta (ells el fan sovint, per anar a buscar herbes). Als anys 40, Casa Fausto era la darrera parada de l’òmnibus de Vallcarca i va obrir com a bar el 1946. Avui, el menjador segueix essent la cotxera i la cuina és a l’antiga sala d’espera. Al terrat, hi ha un hort amb espècies antigues i herbes aromàtiques. Per motius legals, en Fabio Gambirasi i la Roser Asensio, els amos de l’aclamat Mala Hierba, van canviar el nom del seu establiment a Agreste. 

I què s'hi menja? No patiu, l’oferta i les intencions segueixen sent les mateixes. En Fabio té la mà esquerra d’un cuiner creatiu, plena de sorpreses: “No faig cuina italiana ni espanyola. Si m’he de posar una etiqueta, m’agrada la de cuina del paisatge”. Ho pot dir més alt però no més clar. Plats com la seva deliciosa cua de bou amb trompetes de la mort, 'jalapeño' envinagrat i all negre apunten a les Michelin. No digueu que no us hem avisat. 

  • Bars i pubs
  • Bars de tapes
  • Sant Gervasi - Galvany

De què va? John Wilmot fou un poeta anglès, aristòcrata i llibertí, que es va avançar al Marquès de Sade. També és el nom que l'Eugeni de Diego –un dels excaps de cuina de l'era gloriosa d'ElBulli– ha posat al seu bar de tapes: Colmado Wilmot. "Volia que fos de caire popular, i on qualsevol pogués venir a passar una bona estona. Per què jo soc de Badalona, saps?", explica el cuiner-empresari. "Es un puto bareto on pots sortir per 20 euros", riu.  

De veritat? Encara que tot sembli aparentment senzill un pinxo de truita de patates amb gambes a l'ajillo és breu i bo com un pecat de luxúria, amb el suc de l'ajillo i els caps de la gamba amalgamats amb el caramel de ceba i l'ou. Ho va aprendre a Elbulli: "Has d'arribar a la corba ascendent del sabor amb una sola queixalada", somriu, murri. Els callos i capopita de la casa són una meravella gelatinosa i de confit de tomàquet al punt de picant, com les mandonguilles Strogonoff també. I per descomptat, això és el paradís del vermut, amb sardines, gildas, seitons i anxoves, i una salsa d'aperitiu del Maresme casolana. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Vegetariana
  • El Gòtic
  • preu 3 de 4

De què va? Rasoterra és més que un restaurant vegetarià: és un dels llocs més emblemàtics en la revolució verda a les taules de Barcelona, d'ençà que van obrir el 2013. Si tenim en compte que un dels socis del restaurant, en Danielle Rossi, també és president de l'associació Slow Food de Barcelona i que tenen un hort propi, entendrem la magnitud i el rigor del Rasoterra en matèria de cuina km.

Què s'hi menja? La carta, a càrrec de la xef Adriana Carcelén, és sempre de rigorosa temporada. El restaurant, que era ovolactiovegetarià amb un fort toc creatiu, s'ha convertit en un restaurant del tot vegà i ha incrementat el voltatge gastronòmic de les seves elaboracions. Hi podem trobar des d'una amanida de tomàquets de varietats recuperades exuberant –quan en sigui temporada, esclar– fins a un al·lucinant plat d'arrels de verdures rostides (ceba, moniato, remolatxa, porro) que suren damunt un hummus de llegums i perfumat amb un oli d'alfàbrega fet per ells mateixos, tot un poema de sabors de la terra subtil però meditat. Els plats de pasta, al dente, són excel·lents (recordeu que són italians).

  • Restaurants
  • A la brasa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Aquest restaurant especialitzat en brases és tota una experiència sensorial i gastronòmica. Donen prioritat al producte d'alta qualitat, però sempre amb la brasa com a comú denominador: fumats, assossejats, brasejats, flamejats... Aquí hi trobareu gastronomies de molts racons del món, totes llepades i enriquides pel foc i el fum. Darvza és un volcà del Turkmenistan. 

I què demano? Delícies per a tots els paladars, amb èxits com el tataki de magret d'ànec fumat sobre fusta d'alzina i salsa 'hoisin', o carxofa del Prat confitada a la brasa amb consomé d'ibèric de gla, que ajunten subtilitat i sabors rotunds. Tenen un parell de luxúries comestibles que no oblides: una croqueta de mitjana madurada de bou i un arròs sec de costella de Black Angus, festa del greix amb un punt de gra clavat de cocció.   

Contingut patrocinat
Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • La Bordeta
  • preu 3 de 4

De què va? La versió en restaurant del germà vermuter i de tapes, el Bar Tramendu. I el que no és millorable aquí és la teca, excel·lent: Marzo, un cap de sala que va treballar al Roca Moo i el Petit Comitè, entre d'altres, té el suport a la cuina del xef Juanjo Rodríguez Thomas, un cuiner amb qui va coincidir en els esmentats temples de la cuina catalana. dels fogons en surten receptes que reten homenatge a la cuina catalana més potent i saborosa, però executada amb mà creativa i d'alta cuina.

I què demano? Aquí tenen intencions exploradores del menjar català més tel·lúric, bé sigui de mar o muntanya; per exemple, rehabiliten aquella bomba primitiva que és la patata emmascarada (patata trinxada amb botifarra negra i cansalada), convertint-la en un trinxat de patata fi, amb suc de rostit i ou escalfat, o uns morralets a la brutesca alleugerits i delicats, plens de matisos mediterranis. I no us perdeu la seva versió total del bacallà, per exemple. 

  • Restaurants
  • Espanyola
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? L’Oria és l’avantsala informal del Lasarte, però és en un univers diferent dels catàlegs de tapes fines de la part assequible del gran luxe: té una entitat de pes, ideal per entrar en l’univers Berasategui sense sentir la pressió de l’àpat que t’ha de canviar la vida. És un homenatge al Mediterrani amb fil conductor basc. Per escollir, tres menús superlatius; el de migdia (85 euros), el tradicional (120 euros) i el mare Gaia (165 euros). 

I que em portaran a taula? Coses delirantment bones com: la cocotxa de lluç al pil-pil sobre guisat de porc ibèric i tàrtar de calamars, una presa ibèrica rostida sobre llit de cebeta trufada i llavors garapinyades: la complexitat i el geni de Berasategui en una versió un xic més directa que en l'estratosfèric univers de caixes xineses de Lasarte. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • El Poble-sec
  • preu 2 de 4

De què va? El Denassus té un nom obvi i que ens encanta: els dos socis i propietaris, En Sergi Ruiz (nas d’or 2014) i l’Alejo Mailan són sommeliers i s'hi menja... de nassos! Aquest gastrobar va obrir l'estiu del 2019, i des d'aleshores s'ha establert com a un lloc de gaudi d'alt nivell hedonista a Poble-Sec. Ruiz i Mailan havien coincidit al Bar del Pla –que com a escola no està gens malament!– i van decidir "obrir un lloc que ens agradés com a clients, que sigui informal, però on et puguis clavar un festival", expliquen.  

I què puc demanar? Hi ha moltes possibilitats. Aquest és local que exerceix el clàssic "el que et vulguis gastar" de manera exquisida. Tant t'hi pots firar plats de gaudi instantani i salvatge, a preus continguts –com uns bons ous trencats amb patates fregides i cecina fumada de Lleó, o els meravellosos callos i morro de la casa– com fer festa grossa amb producte noble de cada temporada (peix fresc de llotja i vedella madurada de Donosti). I ja acumulen al sarró plats icònics i creatius: la seva croqueta d'ànec Pequín i la truita trufada tenen fans. 

  • Restaurants
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? L’estil propi del xef Jordi Esteve es fonamenta en la qualitat i creativitat amb la tradició de fons, amb un estil desacomplexadament hedonista que se centra en el producte de temporada i defuig les fusions. Cuina catalana amb imaginació i poder. 

Per què hi heu d'anar? Per una excel·lent carta i un menú degustació en què Esteve demostra una sensibilitat per la interpretació del paisatge en forma de plats de la terra i alhora sorprenents, plens de finesa i alhora d'allò més suculents. Exemples n'hi ha cabassos, però no puc oblidar el carré de xai amb crosta d'herbes de muntanya, lletons i albergínia fumada. I fan menú de migdia! A un preu assequible per menjar en un restaurant recomanat per la guia Michelin, inclou dues tapetes, primer i segon i postres.

Publicitat
  • Restaurants
  • Catalana
  • El Gòtic
  • preu 2 de 4

De què va? En Marc Pérez –cuiner de The Greenhouse i La Esquina– i la Tània Doblas a sala han posat un negoci propi de cuina catalana de veritat: sense tacos ni potes de pop amb parmentier. Situat on hi hagué Mercè Vins, una tasca catalana del Gòtic amb 35 anys de servei, la intenció de La Sosenga –que és un sofregit medieval– és oferir una cuina catalana arrelada al territori i fins i tot amb certs aires medievals, sobretot en els contrastos entre dolç i salat (ja sabeu que la cuina de l'edat mitjana no diferenciava entre plats principals i postres). 

Menjar primitiu? No! Aquí la creativitat ve més donada per la combinatòria de sabors –sempre amb un ancoratge en la tradició catalana– que no en l'assassinat i renaixement d'un producte en textures. I ho fan amb vocació popular: amb un excel·lent menú de migdia que canvia cada setmana, a 18. Amb plats de traca, dignes de carta: com per exemple, una amanida amb caqui, stracciatela fumada, espatlla de porc i festucs, i de segon mandonguilles amb moniato i bolets, meloses, acariciades per la dolçor del moniato i la potència del bolet. A les nits, una carta breu i encertada, on preval l'esperit de sucar pa d'alta volada i molta imaginació, sense perdre la de vista la cuina de la terra.

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • Esquerra de l’Eixample
  • preu 3 de 4

De què va? Això no era una pipa, i això no és cap restaurant. No com els coneixes; Comida Codac és una galeria gastronòmica on Miquel Coulibaly crea i exhibeix/porta a taula sabors i textures per temporades. Tot conceptualitzat des de zero: res del que menjareu existia abans. Ni fusiona cuines ni fa 'trompe l'oeil': us arribarà a taula una col·lecció d'onze plats (col·lecció llarga) o vuit (curta) on plasma els sabors i textures que li passen pel cap.

Però això és menja? I tant! Com una merenga de bacallà o uns prepostres de molsa verda. Art i artesania: no fa servir cap tipus de químic o texturitzant, només greixos i midons naturals, i la vaixella l'ha fet ell mateix El que volen aquí és que mengis sabors i textures que no has experimentat abans. Exploradors, us esperen sensacions fortes (i alguna de molt extrema) i també molts encerts. L'inenarrable local, entre un magatzem carni i una piscina coberta, apuja el volum de l'estranyament. 

Publicitat
  • Restaurants
  • Vegetariana
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 2 de 4

De què va? Fat Veggies, del mestre de la brasa, Juan Martini, aplica la imaginació i el virtuosisme del foc i el fum al món vegetal. Però amb més elements: podria haver fet verdures a la brasa, vinagretes i tira milles, però s’han complicat la vida amb una cuina vegetal complexa i saborosa, amb molta influència de l’Orient Mitjà.

La verdura no és avorrida? No! Els plats són abundants i complexos. Per exemple, una coliflor feta amb tres punts de cocció diferents, sobre un puré de coliflor –fet del tronc de la verdura– amb xocolata blanca; és cruixent, cremós, deliciós, canvia la teva percepció d’una verdura avorrida. O una crema de pebrots amb espàrrecs a la brasa, que es converteix en un estudi de la combinació del pebrot amb el rave, i que escuro amb un pa de patata violeta fermentada brutal. Les postres són de traca. 

  • Restaurants
  • Catalana
  • Sant Antoni
  • preu 3 de 4

De què va? Candela en Rama no fa res de nou, però ho fa extraordinàriament bé: és un restaurant de cuina de tapes i platillos –platillo des del punt de vista del xup-xup– on fan tots els processos de manera artesana i amb estàndards d'alta cuina, i amb l'aportació d'un imponent forn de brasa. El xef Ramón Panés es complica la vida, fins al punt de fer les seves pròpies botifarres!

I per què són aquí, si no fan res de nou? Res de nou? Bé, això no és del tot cert. Aquí hi trobareu declinacions de les tapes de tota la vida que ens encanten, com una ensaladilla russa de toc cítric i piparra, amb un ou fregit (amb puntilla!) que abraça la melositat de la maionesa, o una bomba estil Candela que és un festival de botifarra negra fondant. De segon, arrossos amb un punt de cocció perfectes i de sabors rotunds (com un de costella Angus intens i suculent) i carns a la brasa excel·lents i també plats de xup-xup, com per exemple un calamar a la brasa sobre un 'ajomorcilla' (pasta de botifarra negra) que és un deliri de sucar pa. Hedonisme d'alta gamma i preus que no piquen massa.  

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat