Un bar més d'entrepans gurmet? Sí i no. Mama Gorda és un restaurant d'entrepans excel·lent en una cantonada al carrer Princesa propietat de tres cuiners joves que es reparteixen les tasques de cuina i servei. En Simone Nizi, italià, i els germans argentins Leonardo i Diego Amico es van conèixer treballant en el restaurant de Francis Mallmann a la Provença, un dels reis mundials de la cuina de brasa. La seva connexió italoargentina garanteix una bona combinació de les respectives tradicions culinàries", explica Nizi.
Després d'anys treballant en alta cuina, el seu primer restaurant propi es concreta en "un concepte de menjar de carrer d'autor on volem que la gent gaudeixi molt". La gràcia de Mama Gorda és que la carta no és gens extensa –només són cinc entrepans que canvien per temporada– però treballats al màxim, amb totes les elaboracions menys el pa fetes des de zero.
Sempre tenen un entrepà de cebiche del dia –el peix va canviant segons llotja– i jo em decideixo per un brutal entrepà de cansalada viada teriyake: el porquet fet a l'olla amb caldo asiàtic, saltejat i passat per planxa en el moment de servir, i refrescat amb fonoll, cilandre, chutney de mango i 'sriracha' casolana, un mos lacat, melós i al punt. En un barri on sovint qualsevol cutrada amb ínfules d'hamburguesa no baixa de 12'95, ells fan cuina informal a preus molt ajustats.
Altres delícies per menjar amb dues mans –són generosos i cal aferrar-los, que vessen– és l'entrepà de carabassó a la planxa amb salsa gorgonzola i parmesà i ceba xinesa, o el molt suculent de tira de vedella brasejada, on convergeix el manxec amb la pinya i la maionesa d'all. Per acompanyar, res de patates, perquè tothom en fa, si no unes croquetes esfèriques d'albergínia i patata, i una deliciosa miniempanada de vedella, cuinada amb el mateix greix de la tira del boví. Seguiu-los la pista, que aquesta gent té talent i ganes de (fer-nos) gaudir.
