Els millors bars i restaurants de Gràcia

A l’extrem alt del Torrent de les Flors, la Bodega Manolo és una bodega centenària que manté intacta l’essència dels bars de tota la vida. Fundada el 1961, amb barra a l’entrada, tines fosques, taules de marbre i menjadors amb aire d’època, va esdevenir un referent de l’aperitiu i del menú del migdia sota la direcció de la família Quirós. Després del seu tancament per jubilació el 2025, el local ha reobert mantenint l’esperit original.

La nova etapa, liderada per la mateixa propietat de la Bodega Gol i Bodega Vidal i amb el cuiner Roger Solé al capdavant, aposta per respectar la cuina popular catalana amb tècnica i bon producte. Sense modernitats buides, ofereix plats com capipota melós o calamars amb ceba, a preus ajustats i amb gust de tradició.

On: Torrent de les Flors, 101

És una de les bodegues de barri mítiques a Gràcia, de les poques que hi havia abans de l’allau tavernera que va arribar a la zona. Ja ens sembla bé. Fer el vermut o la cervesa en locals amb gràcia hauria de ser assignatura obligatòria cada setmana. La Quimet manté la identitat dels seus orígens tot i que ara ja no és tan sols un local de venda de vins, sinó un bar on prendre bons embotits, formatges i platets com pop amb patata, ensaladilla casolana, etc.

També s’atreveixen amb plats de més presència: unes galtes, uns ous remenats o un pop a la brasa. Sempre acompanyats d’una copa de vi, un vermut, una canya o una copa de cava, que fa més fi.

On: Vic, 23

La Marín té cent vint anys d’història. És un d’aquells llocs que hi poses un peu i el món s’atura: de fet, en Víctor Nubla deia que aquí estava el centre de l'Univers. La Tere i en Lluís se’n van fer càrrec les últimes quatre dècades fins que la Vanessa, sommelier, i la seva parella, en Luis,
van agafar el relleu.

La bodega continua sent petita, estreta, amb les parets altes farcides d’ampolles antigues i olor de botes de vi que n’han vist (i sentit) de tots colors. Per matar la gana teniu platets tradicionals com callos, cua de toro, galta, caragols, porc senglar o cabirol. Els nous amos hi han afegit delicadeses com les ostres del Delta de l'Ebre, navalles gallegues i pop.

On: Milà i Fontanals, 72 

La Bodega Solera, oberta l’estiu del 2023 per Kim Díaz (Bar Mut, Entrepanes Díaz), és la seva particular visió d’una taverna gaditana fusionada amb un bar de vins d’estil francès. El projecte imagina una història de tradició familiar andalusa a Barcelona que evoluciona cap a la cultura del vi, amb especial atenció tant als vins clàssics com als naturals, sota el lema 'vi per a tots'. La carta és extensa i acurada, amb unes 650 referències, i també posa el focus en el vi de xerès.

A la barra, el cuiner Dani Sánchez reinterpreta la cuina de celler amb tapes ben executades i gust de casa: amanida russa, montaditos, tomàquet marinat o fricandó de llata. També hi ha producte de qualitat com pernil tallat al moment i plats amb arrel popular.

On: Còrsega, 339

La Vermuteria del Tano pertany a la categoria de bar de tota la vida, amb clientela de barri. S’ha guanyat amb escreix aquest pedestal, ja que va obrir l’any 1927 com a bodega. En Tano la va adquirir a finals dels anys noranta i la va mantenir com a institució indiscutible fins a la primavera del 2026, quan van agafar el relleu els germans Jiménez, veïns del barri.

El vermut és Perucchi, i abans també es venia a granel. Pel que fa a la teca, serveixen llaunes de qualitat. Entre l’assortiment de conserves ofereixen, per exemple, unes bones banderilles d’oliva i anxova, seitons, escopinyes, musclos, sípia o carxofes. El marbre, la porta de ferro i un ambient entre hipnòtic i eufòric en fan un lloc imprescindible. Si hi aneu, hi tornareu.

On: Joan Blanques, 17

El Bar Alegría Gràcia és el segon projecte de Tomàs Abellán, fill de Carles Abellán i format amb Ferran Adrià, després de recuperar el mític Bar Alegría de Sant Antoni el 2019. Situat a la cruïlla del Torrent de l’Olla amb la Travessera de Gràcia, ocupa l’antic Can Tosca, una emblemàtica casa de menjars que durant més de 75 anys va formar part de la vida social del barri i va rebre artistes com El Pescaílla, Lola Flores, Moncho o Peret.

La carta és memòria i cuina actual amb plats com la truita trufada, l'icònic bikini del clan Abellán (amb mozzarella, pernil ibèric i tòfona) i el pastís de formatge estil La Viña. El producte de temporada és l'autèntic protagonista. 

On: Torrent de l'Olla, 77

D’aquells bars de tota la vida on tant s’hi pot esmorzar de forquilla com fer-hi el cafetó, asseguts discretament amb el diari, o recarregar les piles amb un menú potent. A Can Ros sempre hi ha caliu. Hi menjareu capipota, cargols, croquetes, un entrepà de mandonguilles (sí, sí, de mandonguilles) o una truita d’escarxofa mítica, d’aquelles que recordareu per sempre més i, si voleu, fins i tot per esmorzar!

La gràcia és que s’hi pot anar a qualsevol hora: sempre hi trobareu alguna cosa per menjar i mai no sortireu amb gana. Als migdies aposten per una bona cuina casolana, amb plats com les llenties estofades o el bacallà arrebossat. I que no hi falti el cigaló!

On: Roger de Flor, 303

El Bar Casi és una institució de la part alta de Gràcia. Obert el 1978 per Casimiro Montes, es va convertir en un referent de la cuina casolana catalana gràcies als seus esmorzars de forquilla i a un menú de migdia generós i sense ximpleries. Quan el seu fill Javi es va jubilar el 2024, va rebutjar ofertes de franquícies i fons d’inversió per garantir la continuïtat de l’esperit del negoci. El relleu el va prendre la família Cañas-Prat, veïns del barri, que van reobrir el local després de formar-se amb els antics propietaris.

Avui mantenen intacta l’essència de la casa: tracte familiar, clientela local i plats com cigrons amb botifarra negra, bacallà amb samfaina o capipota. Un bastió veïnal al peu del Park Güell.

On: Massens, 74

Aquesta trattoria contemporània s’ha consolidat com una de les grans referències dels vins naturals al barri. La seva cuidada selecció recorre diferents regions i petits projectes vinícoles per descobrir ampolles amb personalitat. La filosofia de la casa aposta també pel producte de temporada, ecològic i de proximitat, amb una traçabilitat exemplar que identifica l’origen de cada ingredient a la carta.

Al plat hi veureu influències italianes i catalanes, propostes creatives que evolucionen segons el mercat, com les gambes vermelles amb escuma de iogurt, el bikini de galta amb formatge Fontina DOP o el bistec tàrtar elaborat amb carn de Cal Tomàs i bitxo de Puig Bolets. 

On: Tordera, 33

La Camila ocupa el meravellós espai d’indeterminació d’un bon bar de barri: allà on pots prendre un cafè, menjar un entrepà o fer un mos calent, i on tens la certesa que ho podràs fer tot amb solvència. En contraposició amb les cafeteries d’especialitat que et volen encolomar un 'flat white' per una pasta, les propietàries són baristes experimentades que aposten pel cafè amb llet.

I el producte de proximitat del barri: aquí podreu gaudir de truites de patates sucoses i croissants de La Nena, teca de Les Tres a la Cuina, cervesa artesana de Garage Beer, vermut casolà de La Marín... I sense que costi un ull de la cara. El local és preciós: un bar de barri refet amb bon gust i minimalisme.

On: Banyoles, 11

Sí, potser l’últim que li cal a Gràcia —i, per extensió, a qualsevol barri de la ciutat —és un altre bar de vins i platets, però aquest sobresurt pel seu marcat accent afrancesat. A la copa, vins naturals francesos i catalans; al plat, propostes per compartir com pa artesanal amb mantega d’all confitat, croquetes de formatge Comté madurat 36 mesos, musclos amb licor d’anís Ricart i safrà o un bikini d’ànec confitat.

Tant la carta de vins com la de menjar varien segons la temporada. El bon ambient, en canvi, és constant tot l’any. El seu lema és 'on hi ha vi, hi ha vida'. Més clar, impossible. Com en qualsevol bar de vins, el millor és deixar-se aconsellar: pregunteu per l’Eva.

On: Ros de Olano, 4

Casa Pagès és refugi, un d’aquells bars amb ànima on el temps sembla anar més lent. Situat a la cantonada de Llibertat amb Fraternitat, ofereix un espai ideal per seure a fer un cafè, llegir el diari i deixar passar la tarda sota la llum dels grans finestrals, envoltat de fotografies en blanc i negre de la Barcelona d’abans. Amb una història que arrenca als anys 50 com a antiga bodega familiar, ha evolucionat fins a convertir-se en bar-restaurant sota la gestió de la família Barros des del 1981.

Manté un esperit popular i viu, amb menú casolà generós, esmorzars de forquilla i tardejos assequibles. Un lloc honest, arrelat al barri i resistent al pas del temps.

On: Llibertat, 19

Choripa és un petit local de Gràcia dedicat al choripán, impulsat per Pablo Lagrange (ex-Noma, Mugaritz i Tickets), Lucía Aguilar (ex-Enigma i GoXo, amb experiència a Boragó a Santiago de Xile) i Ricardo Mateo.

La proposta gira al voltant del 'choripán', l’entrepà argentí de xoriç crioll amb chimichurri, elaborat íntegrament de manera artesanal: embotit fet amb porc Duroc i vedella, cuinat a la brasa Pira i servit en pa de tipus francès pensat per absorbir sucs i salses. La carta s’amplia amb sandvitx de 'vacío', kebab vegà i 'pastrón', a més de postres com el 'dulce de leche' fumat i begudes argentines. Tot plegat reivindica la qualitat a preu assequible.

On: Travessera de Gràcia, 202

Compà és una xarcuteria i paninoteca italiana on el calabrès Vittorio Cicero prepara entrepans al moment davant del client, convertint el procés en part de l’experiència. Des del 2022, el local s’ha fet un nom per la seva cuina senzilla però molt cuidada, basada en producte italià de qualitat i elaboracions fetes a vista: focaccia recent tallada, porchetta sucosa, formatges com la provola i tocs de forn o planxa que acaben de definir cada panini. La carta inclou combinacions com el Calaburger amb mandonguilles i salsa de tomàquet o el Sanizzo amb xoriço calabrès i grelos.

Amb una clientela majoritàriament italiana i treballadora, el local ofereix també productes de delicatessen i reforça la idea d’un menjar ràpid, honest i molt ben executat. Tenen dos locals més, un a Sants i l'altre a la Barceloneta. 

On: Escorial, 47

Fino Bar és un bar modern amb ànima de botiga de queviures situat a la part alta de Gràcia, lluny del bullici i amb esperit de barri. Sense cuina pròpia, han convertit aquesta limitació en virtut, centrant-se en producte seleccionat i en petites elaboracions que en potencien el sabor. El projecte, impulsat per diversos socis amb experiència en cuines com Lomo Alto o Àbac, aposta per una carta pensada per compartir i per un tracte molt acurat del producte.

Entre els plats més celebrats hi ha les tortitas Inés Rosales servides calentes amb sobrassada de bou, mel i formatge fumat, i el creatiu croq-fondue, una massa de croqueta per sucar amb torradetes. Embotits tallats al moment i una carta de vins viva i canviant.

On: Torrent de les Flors, 113

Hermós Bar de Peix, impulsat per l’Alexis Peñalver dins l’univers de La Pubilla, ocupa una antiga barra de mercat i aposta per una filosofia clara: poca infraestructura i màxim producte. Aquí només es cuinen peixos i mariscos provinents directament de les parades del mercat, treballats amb tècnica senzilla —planxa, focs i forn— per respectar-ne el sabor.

Tot i la simplicitat aparent, la proposta beu de la cuina catalana amb un toc contemporani i homenatja la tradició pescadora del país. A més de plats clàssics com gambes o cloïsses a la planxa, hi trobem elaboracions més treballades com vieires amb fumet de peix de roca i salicòrnia o sardines farcides amb picada catalana. També hi ha guisats com l’estofat de sèpia exprés. Racions generoses i preus ajustats.

On: Mercat de la Llibertat - Pl. Llibertat, 27

La Graciosa és un espai gracienc dedicat als vins naturals que trenquen tòpics i acosten aquesta cultura a nous públics. Impulsat per la Débora, sarda i filla de productors vinícoles, el local funciona més com una casa de vins que no pas com un 'wine bar' convencional. A la carta hi ha una cinquantena de referències de petits productors, amb els preus visibles a les ampolles per facilitar una tria directa i sense artificis.

Ambient proper i informal, sovint molt animat des de primera hora. El pati interior és una delícia. 

On: Milà i Fontanals, 88

Aquest antic garatge reconvertit és molt més que un bar: és un viver cultural dedicat a la creació emergent, on gastronomia i programació artística van de la maneta. L’espai, obert i diàfan, compta amb un escenari que acull propostes híbrides que barregen cuina, música, poesia i altres disciplines.

A la carta hi veureu plats que mantenen aquest esperit creatiu, com el pepito mar i muntanya amb tonyina a la planxa, cansalada, tàperes i pebrots de Padrón, o una ensaladilla russa molt ben executada. Els caps de setmana poden convertir-se en una festa, amb concerts que van del tango electrònic a sessions de cúmbia o propostes experimentals. Un espai viu, canviant i sempre obert a la sorpresa.

On: Verntallat, 30

La Vivi, oberta el juny del 2024, és un d’aquells bars de barri que sembla fet per quedar-s’hi a viure. Amb un tracte proper i desenfadat, ofereix una carta curta pensada per picar a qualsevol hora del dia, des de l’esmorzar fins al vespre. Hi conviuen els clàssics del pica-pica —ensaladilla russa, gildes, anxoves i embotits— amb plats menys habituals com el pastís d’escórpora o les migas. El gran èxit de la casa és el pintxo de truita de patates amb ceba, sucós i ben executat. Per beure hi ha canyes ben tirades, vermuts, vins majoritàriament catalans i gallecs, sidra, spritz i fins i tot fernet cola.

El local, cantoner i lluminós, amb barra de marbre i terrassa, reforça un ambient amable i molt de barri.

On: Torrent de les Flors, 81

Paninaro és el projecte d’entrepans italians del restaurant venecià Bronzo, que després d’anys d’èxit com a bar de panini va obrir un local més ampli l’estiu del 2024. 

Un dels seus grans valors és l’elaboració pròpia del pa: una focaccia tipus schiacciata toscana, més fina, lleugera i molt alveolada, pensada per donar protagonisme al farcit. La proposta combina producte italià de qualitat amb receptes de cuina pròpia com el vitello tonnato o la melanzane alla parmigiana. Els entrepans són generosos i molt saborosos, amb opcions com la porchetta amb scamorza fumada o l’albergínia amb pesto i parmesà. Tenen un segon local al Born.

On: Sèneca, 33

L'equip del Bemba Smash Burger de Gràcia també es va llençar a l'aventura dels vins naturals. Al mateix carrer on hi ha l'hamburgueseria trobareu el Pimpla. El nom del local no enganya; és tota una invitació a beure fins que la consciència i la butxaca diguin 'prou'. Apliquen la mateixa fórmula que els altres bars de la ciutat dedicats a la cultura vinícola sense sulfits; volen que gaudiu del beure, sí, però que l'acompanyeu amb platets per compartir.

Per fer coixí hi teniu des d'un meravellós i sorprenent pa amb mantega de miso, un efectiu 'vitello tonatto' amb tàperes, un delicat 'tiradito' de corbina amb ponzu i algues o un original carpaccio de carabassó, menta i formatge semicurat de vaca.

On: Encarnació, 21

El local que va acollir una de les primeres cocteleries gracienques, el Mrs. Brown, es va convertir després en bar de tapes amb l’Antúnez, fins que el grup restaurador Amicks se’n va fer càrrec el 2025 per transformar-lo en una mena de bistró mediterrani de barri. Ara es diu Sr. Antúnez i ret homenatge a aquest doble passat.

D’una banda, hi trobareu cocteleria clàssica amb algun toc d’autor; de l’altra, tapes de tota la vida (gildes, braves, amanida russa, croquetes) i platets (porros confitats amb formatge comté i mel de tòfona, melós de galta de porc amb parmentier, ous ferrats amb foie i gamba vermella). Les truites són sempre un encert. Si no sou de còctels, hi ha vins naturals i de mínima intervenció. 

On: Neptú, 18

Fa anys que obrir un bar de platets i vins naturals ja no és cap novetat a Barcelona, però Vibeyard se n’allunya per dos motius clars: alguns dels platets tenen influència portuguesa, com els bolets a l’estil bacalhau à brás o l’entrepà bifana, i a la carta de vins només hi trobareu una desena de referències, totes elaborades pels mateixos propietaris a les vinyes que tenen als afores de Lisboa.

La resta de la proposta és senzilla però efectiva, amb plats que van des d’unes patates gilda i uns musclos en escabetx fins a uns espàrrecs amb romesco i porro. Per ser Gràcia, els preus són força continguts i les racions, un xic més generoses de l’habitual. El local disposa d’una petita zona per a celebracions en grup.

On: Torrent de l'Olla, 111

La Viblioteca va obrir el 2008 i l'acollida va ser brutal. Aquí hi trobareu una àmplia selecció de més de 150 referències de vins nacionals, curosament seleccionats, i també una carta de vins per copa que canvia mensualment. No disposa de fogons, però això l'oferta gastronòmica se centra en l'altra gran passió de la mestressa, els formatges. A la carta n'hi trobareu uns seixanta, tots elaborats amb llet crua i per petits productors nacionals i europeus; majoritàriament de França, Itàlia i Suïssa.

Per arrodonir l'oferta, foie gras, amanides, tàrtars i un esplèndid biquini de tòfona. Decoració blanca i de línies pures i música jazz triadíssima. Ideal per anar-hi amb la parella o en 'petit comité'. Cal reservar sí o sí.

On: Guilleries, 10

Aleia és el restaurant gastronòmic situat a la primera planta de l’hotel Casa Fuster, un cinc estrelles gran luxe a Barcelona, i representa una de les propostes més ambicioses de la ciutat. El projecte està liderat pel xef argentí Paulo Airaudo, amb experiència en restaurants d’alta cuina com Amelia a Sant Sebastià, i pel cuiner andalús Rafa de Bedoya.

La seva cuina combina les arrels italianes d’Airaudo amb els matisos de Xerès de Bedoya, incorporant també influències asiàtiques que aporten personalitat pròpia al conjunt. El menú degustació consta d’onze passos amb una posada en escena molt cuidada i una evolució de sabors de temporada en forma de crescendo. El restaurant ha estat reconegut amb una estrella Michelin en un temps rècord.

On: Passeig de Gràcia, 132

"És una braseria sense pretensions", però amb un gir gastronòmic important. Ho expliquen Rafa Panatieri i Jorge Sastre Bravo, amos d'aquest restaurant on les brases són les protagonistes. "Gir gastronòmic" ho afegim nosaltres, després d'haver pogut tastar la proposta d'aquest restaurant dels chefs creadors de Sartoria Panatieri, una de les millors pizzeries d'Europa.

A Brabo la cosa va de foc i producte. La carta és breu, amb 15 plats. Tot gira al voltant d'una graella a la vista en un local amb capacitat per a unes 40 persones i una zona a la part superior que pot acollir fins a 16 comensals. Elaboracions senzilles, acompanyaments treballats i uns entrants (carabassa en tres textures, tàrtar de porc fumat, paté de campanya casolà…) que rivalitzen en interès amb els plats principals.

On: Sèneca 28

El cuiner Carles Pérez de Rozas té un equip a prova de bombes, i el ja no tan jove Berbena no és una promesa sinó una ferma realitat. Parteix de la més acurada artesania de proximitat per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren basant-se estrictament en els productes de la temporada. Tot es fa al moment i davant dels nassos; una aposta clara pels bàsics, amb pa de massa mare fet a casa, una exigent selecció de vins i formatges i un cafè d’especialitat. Anarquia deliciosa: fan i desfan la carta quan volen, i el mateix passa amb els horaris.

És un dels restaurants més aclamats de la ciutat, tant per la gent del gremi de la restauració com per la crítica gastronòmica.

On: Minerva, 6

El Contracorrent Bistró és el segon projecte del sicilià Nicola Drago i la sommelier montsienca Anna Pla, després de consolidar el seu primer local al Fort Pienc. Si aquell ja destacava per les tapes d’autor i els vins naturals, aquest segon espai manté la filosofia però aposta per una cuina més europea i un format de tast que l’apropa a l’alta cuina sense perdre informalitat.

Només obren migdies de dimarts a dissabte, amb un menú degustació reduït que combina aperitius, entrants, principals i postres, incloent plats creatius com ostres amb gin fizz, mollete de fricandó de galta ibèrica, bigoli amb camagrocs o carpaccio de gamba roja. La carta de vins naturals és cuidada i el conjunt destaca per creativitat, proximitat i molt bon producte.

On: Sant Domènec, 14

En Paco Benítez (amb experiència a Noma i L’Eggs) i Pedro Baño (amb passat a Caelis i Lluçanès) van reobrir l’antiga fonda Cal Robert, amb 27 anys d’història, l’any 2021. Baño explica que, més que cansament de l’alta cuina, el que els va moure va ser el desig de deixar enrere grans grups i projectes d’altri per apostar per un model propi, arrelat a Gràcia, basat en la sostenibilitat i la compra al comerç de proximitat.

El resultat és una casa de menjars actualitzada al segle XXI, amb plats que revisiten la tradició com el capipota o els peus de porc amb mole, on Benítez, d’origen mexicà, estableix ponts entre la cuina del seu país i la catalana a través de la picada i el xup-xup.

On: Tordera, 58

A l’Insolent han creat un dels plats més interessants de l’era moderna: el mini xuixo farcit d’estofat de coll de xai amb maionesa de ras el hanout. Un mos sorprenent que cal tastar tant sí com no, que demostra la irreverència i el joc rere del projecte ideat per Julià Castelló (de la pastisseria Can Castelló), Miquel Garcia (Celler de Can Roca), Pedro Huerta i Javier Custodio. Ubicat a l’hotel La Casa del Sol, el restaurant ofereix esmorzars, dinars i sopars i amaga una fantàstica terrassa a l’àtic.

A la carta, encisen amb tàrtars de remolatxa, canelons d’escamarlans i mandonguilles de porc i calamar amb salsa chili crab. De postres? Un xuixo, però a la brasa, amb canyella, cardamom, poma caramel·litzada i gelat de formatge cremós.

On: Plaça Sol, 23

Liderat pel xef Yordi Martínez Ruiz i la cap de sala i sommelier Lara Cerlini, la proposta d’aquest restaurant gira al voltant d’un únic menú degustació (75 euros sense maridatge) que recupera la memòria de la cuina tradicional i la transforma amb llenguatge actual, precisió tècnica i sensibilitat. Influències franceses, mediterrànies i asiàtiques en una carta que és un foli amb els ingredients i conceptes més protagonistes de cada plat, com l’escamarlà, curry verd, dashi i pera o l’ànec, ametlla de gla, carbassa i llavors.

El 2025, va entrar al radar de la Guia Michelin i va ser escollit com el restaurant favorit dels espanyols per la plataforma The Fork. Atmosfera íntima, càlida, gairebé confidencial.

On: Neptú, 4

Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). La Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular.

Aquí la cosa va de tapes molt curoses –que bona la croqueta d'ànec Pequín i la russa!–, guisats i platets fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. De plats destaquem els fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o els macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina.

On: Terol, 6

Aquest bistró informal i acollidor, actiu des del 2007, ha captivat tothom que hi ha passat. Treballa amb productes de primera qualitat, coccions perfectes i combinacions amb sentit, inspirant-se en una de les muntanyes més emblemàtiques de Montserrat. La carta inclou plats com els porros amb trompetes i cansalada, o l’arròs de sepió amb peix, mongeta i canyuts del Delta. També s’endinsa en cuines d’arreu, com el cebiche de corvina amb taronja, alvocat i blat de moro, on Xavier Codina aporta tocs d’innovació dins una proposta majoritàriament catalana.

Entre els plats més icònics, les croquetes de pollastre que duen el nom de les seves filles, Mariona i Airí. Cuina potent, divertida i amb preus continguts.

On: Torrent de les Flors, 158

El quartet format pels germans Amico —Marcos, Leo i Diego— i l’italià Simone Nizi arriben a Gràcia després d’haver regentat un local d’entrepans memorables al Born, ja tancat. S’hi traslladen amb l’icònic entrepà de cebiche que els va donar renom i amb la voluntat d’anar més enllà, proposant platets francs, intensos i sense filtres, sovint passats per la brasa.

Fan exactament el que els ve de gust, amb una cuina que viatja pel Japó, el Perú, Itàlia o allà on bufi el vent, i que es concreta en plats com la gyoza farcida de cansalada i anticucho amb salsa d’ají groc o la burrata farcida de quatre formatges i ceba caramel·litzada. Vins majoritàriament catalans i alguna cosa espanyola, italiana, alemanya, grega i argentina.

On: Josep Torres, 25

Ja en tenim tres de 'lluritus'! Aquella petita marisqueria que va obrir fa un bon grapat d'anys al carrer Torrent de les Flors, té dos germans més. Al Lluritu 2 hi caben, agafeu-vos, fins a un centenar de persones. La carta és la mateixa que al Lluritu 1, però ampliada.

Els propietaris, l’actor Pau Roca i els seus amics Pol Puigventós i Gerard Belenes, el defineixen com una marisqueria desenfadada i no s’estan d’hòsties: minimalisme al plat amb coccions precises de planxa i brasa (res de fogons) i producte top a un preu raonable: pop, sepionets, navalles, tellines, escamarlans, etc. El més nou és Lluritu 3, a Passeig de Sant Joan, centrat més en arrossos i cuina de platillo català.

On: Virtut, 11

Oído és el projecte més informal de Pedro Baño i Paco Benítez, obert a finals del 2024 com un homenatge als snack bars de tota la vida amb esperit dels vuitanta. El duet catalano-mexicà proposa un espai pensat per picar i compartir, en contrast amb el seu altre restaurant més gastronòmic, amb la voluntat de reivindicar l’ofici d’hostaler des d’una mirada senzilla i directa.

El local aposta per una cuina basada en mossegades i plats breus però molt ben pensats, cuinats amb precisió i producte de qualitat. Incorporen una petita robata per a elaboracions a la brasa. Hi trobareu des de pintxos de peix marinat fins a guisats com fricandó o macarrons del cardenal. 

On: Providència, 41

Jonatan Izquierdo, originari de Palència, i la seva sòcia i parella Laura Humanes van obrir Oníric el gener del 2024. Izquierdo defineix la seva proposta com a cuina d’autor en el sentit més honest: plats creats des de la llibertat, barrejant idees i aportant-hi el seu toc personal, sense voluntat de pretensió.

El projecte neix després d’experiències en alta cuina, però amb la voluntat d’oferir una proposta més accessible, amb carta i tres menús degustació a 26, 48 i 80 euros. Aquí es juga amb la provocació i la tècnica, amb plats com el tàrtar de cor de vaca amb maionesa de kimchi i rovell curat en soja o un calçot reinterpretat amb confit i ricota. Una cuina creativa, però arrelada i assequible.

On: Rabassa, 37

Pompa és la germana petita del Berbena del xef Carles Pérez de Rozas, un dels restaurants de culte de la ciutat. A pocs metres de distància, aquest segon local ofereix més de 600 referències d’arreu del món i, per acompanyar-les, una carta dividida en cinc seccions: plaers, producte, plats, formatges i xarcuteria. Hi desfilen propostes d’una cuina lliure i flexible, que mira aquí i allà (rillette d’ala de rajada, cols de temporada amb mole), amb ingredients excelsos, tant de proximitat com arribats de Galícia, Múrcia, Extremadura, França, Gran Bretanya i els Estats Units.

El local és minúscul: cuina vista, cinc taules i una barra per a quatre persones. Obren els vespres de dilluns a divendres.

On: Sèneca, 25

Les germanes Gioia, Viola i Greta Raffaelli han portat un trosset d’Itàlia a un carreró gracienc. El restaurant, amb tres espais diferenciats, sembla una casa particular decorada amb fotografies de Sophia Loren i quadres de dones a l’estil de Modigliani. Tot i que la família ve de la Toscana, la carta recorre receptes de totes les regions italianes, com ara la 'cotoletta' milanesa, l’albergínia a la parmesana i postres sardes com les 'seadas', una massa cruixent farcida de formatge pecorino i mel.

Deixeu-vos emportar per la pasta artesana i una copa de vi, especialment pels napolitans 'linguine alle vongole' i els 'pappardelle' amb ragú de cérvol. A la sobretaula, la festa continua amb limoncello, moscato d’Asti i grappa.

On: Luis Antúnez, 11

Un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen (més de 40!), però la qualitat i el bon gust queden. Una cuina sense trampes, hereva dels sabors de la cuina catalana tradicional, però revisada i posada al dia per ajustar-la als gustos actuals.

Tòfones, bolets i espàrrecs són alguns dels productes que compren directament als productors. Tota l’oferta de la carta és important, però hi destaca la bona cocció i la presentació d’uns peixos salvatges que provenen dels millors proveïdors. Amb un pati interior que és una meravella. 

On: Sèneca, 20

San Kil va obrir les portes el 1993 de la mà de San Kim i Myung Chun, convertint-se en un referent de la cuina coreana tradicional a Barcelona gràcies a plats com el bibimbap, el kalbi, el pollastre fregit o els imprescindibles banchan. Després de la jubilació dels fundadors, va agafar el relleu el seu fill, Kiwon Kim, format al CETT i amb experiència en restaurants com Àbac, Disfrutar, Mont Bar i Azurmendi.

Sense renunciar a l’essència familiar, ha renovat la proposta amb receptes que fusionen Corea i Catalunya: croquetes de kimchi, caneló de galta de vedella amb beixamel de sèsam, macarrons amb bolonyesa a l’estil coreà o fricandó de bulgogi. El seu menú de migdia (18,95 euros) és una opció molt recomanable.

On: Legalitat, 22

En Quim Marquès, que va estar 30 anys davant del Suquet de l’Almirall, va tornar a Gràcia amb un restaurant de cuina catalana i preus continguts per practicar una cuina de barri d’alt nivell. El producte amb què cuina està curosament escollit i traçat, i les receptes segueixen amb devoció la tradició del xup-xup. Entre les especialitats, destaca el fricandó clàssic fet amb un toc final d’anís, el capipota i els macarrons del cardenal.

Però també són mestres de l’esmorzar de forquilla, dels entrepans i, fins i tot, de les amanides, que són protagonistes d’un menú de migdia del tot equilibrat. Entre els padrins del local hi ha els germans Albert i Ferran Adrià i en José Andrés. Ni Maria Magdalena podria resistir-s’hi.

On: Santa Magdalena, 6

Sartoria Panatieri és la reimaginació radical del projecte de Rafa Panatieri i Jorge Sastre, nascut després de la crisi i amb una aposta encara més ferma per la proximitat i el producte local. El que va començar com una pizzeria s’ha transformat en un espai gairebé autosuficient, on elaboren els seus propis formatges i embotits amb porc ecològic de raça gascona criat a Lleida.

A l’obrador, a la vista del client, pengen productes com mortadel·la, fuet, porchetta o cap de llom, mentre també treballen herbes i verdures de petits productors. La carta és curta però molt controlada, amb pizzes de temporada i antipasti a la brasa com l’albergínia escalivada amb miso. La filosofia és clara: màxim respecte pel producte i zero artificis, amb una cuina honesta, directa i molt cuidada. Hi ha una segona Sartoria a l’Eixample Dret i un tercer local a l’Eixample Esquerre dedicat a la pizza romana, Romo.

On: Encarnació, 51

Després de passar per diverses cuines de xefs reconeguts (la darrera a París, a l’estrella Michelin Goust), el valencià Juanen Benavent va decidir obrir el seu restaurant a Barcelona, un local on regna l’alta gastronomia, sobretot a base de verdures i productes de l’hort, però amb propostes de carns i peixos que combinen a la perfecció tècnica i producte.

Un producte que, en aquest cas, arriba al 100% del veí delta del Llobregat, de la mà de proveïdors que en poc temps ja han esdevingut amics. No hi ha carta, sinó dos menús que canvien setmanalment en funció del que subministra l’hort.

On: Casare Cantù, 2 

Fan Shoronpo va ser el primer projecte a Barcelona del xef japonès Keita Tanaka i, des de la seva obertura a Gràcia, es va convertir ràpidament en un èxit amb llargues cues de veïns i treballadors de la zona. El local destacava pels bols de ramen fumejant i, sobretot, pels 'shoronpo', unes empanadilles XXL farcides de brou. Després d’un tancament forçat per la pandèmia, el projecte va renéixer al mateix barri gràcies a dos antics clients, que van recuperar el concepte amb fidelitat al format original i un nom simplificat. Tenen un segon local a Sants.

La proposta manté una cuina molt acurada, amb pasta elaborada diàriament i els 'shoronpo' com a protagonistes, servits al vapor i farcits de porc i verdures, amb reinterpretacions com tòfona o foie. La carta es completa amb 'gyozas', 'karaage' cruixent i ramen deliciosos com el 'tantanmen'.

On: Doctor Rizal, 20

Aquest és el projecte personal de Josep Maria Massó, mestre del xup-xup i assessor gastronòmic amb una llarga trajectòria, que després de dècades treballant per a altres torna a liderar un restaurant propi. Ho fa en col·laboració amb el jove cuiner Àlex López Lamiel, format en cuines com Cañete, Àbac i Nandu Jubany. El resultat és una casa de menjars amb ànima catalana que combina tradició de mercat amb tocs d’alta cuina reinterpretada en clau informal.

La cosa va de tapes ben executades i plats per compartir, amb preus ajustats i molta intensitat de sabor. Hi trobareu des d’una ensaladilla russa impecable fins al famós mollete de pringà, passant per raviolis de llebre amb demi-glacé. També brillen els plats de cullera com el capipota amb carabassó i pinyons.

On: Riera de Sant Miquel, 19

Umami Plant Based va obrir el 2024 al local que abans ocupava Goliard, impulsat pel xef Mike Davies i l’arquitecta Julieta Muzzillo. Abans d’instal·lar-se definitivament, van passar gairebé dos anys fent pop-ups de ramen per la ciutat, afinant receptes i construint comunitat. El resultat és un restaurant 100% vegà molt treballat, on tot —literalment tot— es fa a mà i en un obrador propi situat al costat del local.

Fideus, gyozes, baos, miso, kombutxa o seitan surten de casa i donen forma a un izakaya 'plant based' extremadament tècnic. La carta és curta però contundent, amb dos ramens principals: el 'tantanmen' cremós amb cacauet i el de bolets amb oli de Sichuan. També destaquen baos de jackfruit, gyozes i 'katsu' de seitan, a més de plats de temporada com canelons o tempeh amb mole. 

On: Progrés, 6