On menjar un bon arròs a peu de platja a Barcelona i rodalia

A la platja de Badalona trobareu aquest indret balsàmic per perdre de vista l’allau de cossos cantelluts, pintats i recremats que supuren les platges de Barcelona. Després d’un passeig marítim de postal, trobareu el restaurant amb xiringuito La Donzella de la Costa. En Marc Fonollar, un dels propietaris, explica que el valor principal és que “això és un restaurant familiar. El va obrir l’oncle del nostre avi el 1929 i fins ara”.

Aquest estiu han agafat tota la gestió del restaurant –recordem els notables arrossos del Mala Vida– i han ajuntat la part de xiringuito amb la de restaurant. La carta és clàssica de xiringuito però amb les prestacions de restaurant: unes tapes molt ben fetes (per recordar les braves i croquetes de carn d’olla) i sobretot set models d’arròs amb una relació qualitat-preu immillorable.

Per menys de 20 euros tros de paella de la casa amb gra grenyal, molta cuca i sèpia fresca, a davallar amb vista celestial entre Barcelona i el Maresme. I la programació de DJ i monòlegs val la pena. El plus, esclar, és l’afable frec entre moderns de platja i avis que fa 60 anys que hi lloguen les casetes de bany: generacions diverses de badalonins hi venen, es banyen, es dutxen i fan la canya.

I ja que sou a Badalona beach, recordeu que mirant el mar a la dreta teniu l’Estupendu, on també saben molt bé el que es fan. És la reconversió en restaurant/xiringuito arrosser dels Baños Pleamar, unes casetes de bany de finals dels 60. A vint minuts de Plaça Catalunya, L’Estupendu és als antípodes del luxe pseudoeivissenc. Han reconvertit un espai abans ruïnós, okupat i tapiat  d’una manera discreta, senzilla i acollidora. Pintura blanca i blava i ni rastre dels acabats de fusta crua i metall que diuen: ‘prepara la Visa’.

A la terrassa, s’hi està ample, de nassos, i pots menjar de cara al mar. El menjador també és d’allò més espaiós, i la barra exterior per fer el vermut també dona molt de joc. Es tracta de tenir quatre arrossos però que siguin molt reconeixibles, diu Varela (d’una nissaga familiar que en bona part s’ha dedicat a la gramínia). El de verdures i bacallà i el de pop amb galeres són fenomenals. A més: a quin lloc de Barcelona pots menjar un suquet com Déu mana, a peu de platja, per 14 euros? L’altre atractiu és la carta de tapes: curta, però tot són hits dels tres propietaris. Les braves de La Puntual, la truita de patates amb morcilla patatera del Bar Ángel, croquetes de sípia amb el saber fer d’El Cuévano...

Clavar la cocció del gra és un ofici. No calen misticismes d’albufera. L’Olof Johansson, el cap de cuina del xiringuito deluxe Barracuda, a Castelldefels, és suec i el té molt interioritzat.“El concepte d’arròs sec és el que va dissenyar Xavier Pellicer i l’hem mantingut”, diu. Entre altres coses perquè un dissabte atrafegat aquí desfilen fins a 200 paelles, fetes amb un fumet de peix de roca elaborat diàriament. Arrossos d’alta gamma a preus més que acceptables (arròs negre, per quasi 20 euros).

Tant èxit tenen els set models –verdures, arròs a banda, negre, marinera, mar i muntanya, de pop i rossejat de fideus– que en cinc estius no hi ha hagut cap canvi de carta. Menjar sota el seu tendal, entre blat i els peus a la sorra de dunes gegantines, amb el teló de fons del Parc Natural del Garraf, fa venir ganes de cancel·lar les vacances a Indonèsia.

I per heterodòxia paellera, la de La Base. El restaurant de la Base Nàutica Municipal (platja de la Mar Bella) no és un secret, però la façana funcional fa que el guiri s’acoquini una mica. Si ets puntual, pots menjar amb calma a la terrassa més esplèndida (i molt bé de preu) de tot el litoral barceloní. Hi fan unes paelles individuals que per 15 euros no estan malament. Encara que a la de costella i verdura una samfaina cobreixi el gra! Com si et servissin mongeta i patates al cim de l’arròs! Però era prou decent.