Trü

L’Artur Martínez va començar el 2026 amb el Trü, que vindria a ser una versió de butxaca i més assequible que l’Aürt, la seva estrella Michelin. I plasma la seva visió d’una cuina catalana que defuig els tòpics i els tipismes amb la mateixa elegància, sabor i poderosa subtilitat que al germà gran (entre altres coses, perquè hi tenim el nucli dur de l’Aürt al Trü). Això sí, en un format més estàndard; Trü és on hi hagué Palo Verde i en manté l'estructura: un bistrot elegant de tauletes íntimes i una barra equipada amb brasa.

No hi ha ni primers ni segons, només una carta amb platets per compartir que són platassos plens de creativitat i amb la personalitat de Martínez ben present, un dels cuiners imprescindibles de l'escena de Barcelona i Catalunya: per exemple: un gofre de trinxat fet de peu de porc, patata i col, amb un sabor concentradíssim, tan potent que et sembla que és una mitjaglaça de vedella, però realitat l'amara una reducció de les parts de la col. O un plat de pèsols amb favetes i un fons líquid que remeten al guisat de faves a la catalana. Els vegetals són molt importants, i manté la filosofia de matèria primera feta a casa o per petits productors amics (fuet de cabirol!), també en l’apartat de líquids.