Història
‘Xemei’ vol dir ‘bessons’ en dialecte venecià. I bessons són Stefano i Max Colombo, venecians d’origen, barcelonins d’adopció i autèntics agitadors gastronòmics. L’un venia del món del disseny, l’altre de l’arquitectura, i el 2005 van decidir obrir un restaurant per demostrar a Barcelona que la cuina italiana és molt més que pasta a la bolonyesa i pizza quattro stagioni. Spoiler: ho van aconseguir. I amb nota. Avui, Xemei és un d’aquells noms que sempre apareixen als rànquings dels millors restaurants de la ciutat —italians o no— i fins i tot tenen llibre propi: Xemei: cocina venexiana en Barcelona (Planeta Gastro).
Però no es van aturar aquí. També són al darrere del mític Bar Brutal, pioner en vins naturals quan encara ningú en parlava, i del Bar Súper, un autèntic temple del tapeig amb producte de mercat (el de Santa Caterina, per ser exactes).
Carta
Pasta, risotto i molt, molt peix, tot cuinat a l’estil del Vèneto. Aquí no hi trobareu carbonara ni lasanya: hi trobareu sarde in saor (sardines marinades amb ceba), baccalà mantecato (una brandada sense làctics), bigoli in salsa (pasta gruixuda amb ceba i anxova), sípia a la planxa amb polenta, pop a la brasa… I sí, també hi ha carn. I de la bona: cabrit al forn, llengua de vedella amb fonoll i salsa verda, o fetge a la veneciana.
La carta és curta, però aquí no es falla: tot el que surt de la cuina té caràcter i sabor mediterrani. I alerta amb les postres casolanes: tiramisú, panna cotta i altres delícies.
Ambient
Com passa amb tots els locals dels germans Colombo, aquí la clientela és de l’estil eclèctic i amb criteri: celebritats, foodies amb radar fi, creatius de dia i hipsters de nit, i gent guai però sense postureig. L’interiorisme acompanya: parets de colors, mobles vintage col·locats amb aquell punt de desordre encantador, i un aire d’estar a casa d’uns amics. La terrassa és d’aquelles on voldries quedar-te a viure.
Preu
A partir de 50 € per persona, segons si hi ha brindis amb bon vi, postres i algun caprici més. El restaurant és petit i les taules es compten amb els dits d’una mà. Reservar no és una opció, és obligatori.