Les obres a dos de Lluïsa Cunillé són sovint excepcionals, des d'aquell memorable 'Après moi, le déluge' fins a 'Al contrari!', la peça amb què la Sala Atrium ha tornat a la ciutat. És com si en el duet, en la conversa de dos personatges, hi hagués l'essència del teatre, un que parla, un altre que escolta i viceversa, com si a partir d'aquí es pogués aixecar un món on tot fos possible. Aquí n'hi ha més de dos, de personatges, però el director Albert Arribas ja fa amb dues actrius per portar a escena el drama d'un teatre, la directora del qual (Antònia Jaume) passa les nits al seu despatx tot rumiant què pot fer-hi, sense pressupost, sense ningú. Sempre cara a cara amb algú altre.
Berta Giraut s'encarrega de donar vida a la resta de personatges que entraran en contacte amb la directora: un escenògraf, la seva nòvia i l'alcaldessa, germana de la directora. Cadascun d'ells amb una parla diferent: l'un és valencià, l'altra és d'origen alemany i la dona que mana a la ciutat és mallorquina. Tots intentaran fer-li arribar idees sobre què pot fer-ne, del teatre, amb una premissa comuna: que ho deixi estar. La directora, però, no defalleix i pretén obrir la temporada que ve amb una cosa que no s'ha fet enlloc, ni a Buenos Aires: tres obres d'Ibsen representades alhora amb la mateixa actriu i la mateixa escenografia. A la gent, tanmateix, li és igual.
Giraut i Jaume saben com fer front al regal enverinat de Cunillé
Reobrir després de molts mesos en obres amb 'Al contrari!' és tota una declaració d'intencions. Perquè el teatre municipal on passa bona part de la funció tampoc no li importa a ningú. Tant si no hi fan res, com si es crema. Tant si s'hi representen obres com si el dirigeix la germana de l'alcaldessa. No fa ni nosa.
Giraut i Jaume saben com fer front al regal enverinat de Cunillé. No és fàcil portar a escena l'autora barcelonina, com tampoc no és senzill muntar Beckett. O Ionesco. Cal mesurar molt bé el tempo de la funció, fer una aposta i llançar-s'hi de cap. Arribas treu profit de l'espai mínim i porta les dues actrius cap a la farsa, de manera més encertada que a 'El jardí' (Sala Beckett, 2021), per exemple. Potser perquè 'Al contrari!' és un text més terrenal que aquella història de dues treballadores municipals. Té ànima bernhardiana, de crítica social i política des del teatre, però és Cunillé al cent per cent. S'ha de veure.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
