L’èxit de 'Los bancos regalan sanwincheras y chorizos', encara de gira, ha creat una notable expectació cap al segon espectacle de la companyia José y sus hermanas i molt probablement una notable pressió en el procés de creació. I si bé el nou espectacle conserva la frescor interpretativa, l'agilitat expositiva i el compromís temàtic tot fent servir paràmetres similars als del primer, el resultat és força difús.
José y sus hermanas volen parlar de les conseqüències de l’educació franquista tant en els qui la van patir com en l'actualitat. I ho fan des d'un treball que imaginem basat en les improvisacions sobre experiències familiars més o menys personals, més o menys reals dels sis membres de la companyia amb les que pretenen dibuixar un calidoscopi social. Però ja sigui per la complexitat de l’envit o l'heterogeneïtat i quantitat dels materials, la funció cau en una certa dispersió dramatúrgica i tot volent dir moltes coses s’allunya de l'objectiu.
No obstant, el concepte general de la proposta és molt atractiu tant pel suggestiu espai escènic com per les aportacions no textuals de moviments i cançons així com l'excel·lent actitud dels actors i actrius ben conduïts per Sílvia Ferrando.
Dramatúrgia i direcció: Sílvia Ferrando. Amb: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera.
