L'Artemi és un noi que, pràcticament, ha nascut en un bar de barri. D'un dia per l'altre, amb la mort del germà gran i el pare impedit, es veu obligat a tirar endavant el negoci. No en té ganes, se'l vol vendre, però les obligacions bancàries fan que no tingui cap altra opció. En el seu primer dia, una dona li proposa ajudar-lo econòmicament si li cedeix un lloc per fer contraban d'alcohol, amb la qual cosa tindrà un ingrés extra que li permetrà sortir del pou i, potser, desempallegar-se del local.
Aquest és l'argument d''Artemi, el cambrer abstemi'. A l'escenari, hi tenim el protagonista (Lluc Valverde), una cambrera (Helena Barba) i la misteriosa negocianta (Louise Good). Al costat, un 'power trio' instrumental, amb Gabriel Bosch, Roger Cassola i Quim Carandell, que també intervindran en la peça. D'entrada, pinta bé: quatre membres de La Ludwig Band, un espai acollidor, una història de bar... Però aquí hi ha més voluntat que resultat. Hi ha més teatre que cançons. I a tots encara els queda un bon tros abans de dedicar-se a la interpretació amb solvència professional.
Quan es deixen anar, quan obliden que fan teatre, quan es disbauxen, trenquen parets, prejudicis i fronteres
D'entrada, perquè són dues hores un xic allargassades per donar vida a un text tan senzill dividit en un pròleg i tres actes. Fins al final de la segona part, de fet, quan és la cambrera qui es posa sota el focus, la funció no aixeca una mica el vol. Enfila un reguitzell de temes curts fantàstics.
Quan es deixen anar, quan obliden que fan teatre, quan es disbauxen, l'anomenat Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant trenca parets, prejudicis i fronteres. Abans, una història prima escrita en vers sense gaire gràcia i unes actuacions que no assoleixen el mínim desitjable. Després, una mica més del mateix, però amb el regust dolç d'una mica de gatzara.
La història, signada per Carandell i Valverde, és ben pròpia de les que han fet enlairar La Ludwig Band entre el bo i millor de la música popular del país. Tot té flaire de 'Contraban', o de 'Manela, no vull currar per vostè'. Però no n'hi ha prou per encisar-nos durant dues hores, tot i el magnetisme de Carandell i Valverde i les dots vocals de Barba.
Tanmateix, 'Artemi, el cambrer abstemi' és un inici prometedor. Amb l'ajuda d'un dramaturg professional, segur que haurien volat més amunt. Ho haurien de tornar a provar. Valverde té fusta d'actor.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
