Adaptació i direcció: Pau Miró. Amb: Lluís Homar, Joan Anguera, Àlex Batllori, Albert Prat i Aina Sánchez.
Amb la seva adaptació del 'Cyrano de Bergerac' l'equip de 'Terra baixa' (Pau Miró, Lluís Homar, Xavier Albertí, Lluc Castells i Sílvia Pérez Cruz) cerca la continuïtat d'un projecte artístic que ambiciona molt més que sotmetre els clàssics a un tractament rejovenidor de xapa i pintura. Amb Guimerà aquest propòsit es va plasmar en la dràstica reducció del text a un memorable soliloqui d'Homar. Amb Rostand la poda ha estat més ortodoxa encara que igual de radical: l'escenari és de només cinc intèrprets amb la seva pròpia veu. De vegades amb frases d'algun secundari ineludible. En el camí han quedat els altres trenta.
Estan totes les escenes claus i tot i així impera la sensació de versió fragmentada, encapsulada, sense la unitat dramatúrgica de 'Terra baixa'. Sembla que tot l'esforç del director i dramaturgista estigui dirigit a crear l'entorn perfecte per muntar un assaig sobre la brillantor dialèctica i retòrica d'un personatge superlatiu que converteix el romàntic alexandrí en perillosa espasa robera. Un mestre de l'esgrima verbal que només se salva de la depravació del 'Don Joan' de Molière -allò que separa el llibertari del llibertí- per la seva singular bonhomia i punt d'honor. Fins i tot les solucions de vestuari (variacions sobre l'uniforme de l'esgrimista esportiu) i escenografia (recinte d'entrenament i competició) estan encaminades a desdibuixar les personalitats dels personatges centrals, i no tots els intèrprets tenen la força pròpia per contrarestar aquesta dura línia de direcció. Aina Sánchez (Roxane) sí, Albert Prat també (Guiche), Joan Anguera potser i Àlex Batllori (Christian) potser no.
La directriu és ressaltar la bellesa de la paraula nua sobre l'emoció, encara que al final aquesta última s'imposi per la força d'un imponent Cyrano -Homar és molt Homar- que es presenta com a fràgil màrtir d'un amor mut.
