Entrades de teatre a Barcelona

Hi ha tres coses interessants en aquesta intranscendent i entretinguda comèdia amb fantasmes amb què Marc Crehuet torna al teatre set anys després del seu reeixit debut com a dramaturg amb 'El rei borni'. Una és l'eficàcia de l’autoparòdia de l’autor i el paral·lelisme amb el seu besavi, també autor teatral. Una altra és el dibuix dels personatges i la tercera l'afinada direcció d’actors i la posada en escena. No obstant, l’obra queda lluny de la brillantor de les rèpliques i la confrontació de personatges d’aquell “borni” que posteriorment el mateix Crehuet va adaptar i dirigir per al cinema. De fet, l’autor estava instal·lat en la feina de guionista i professor quan des de la Sala Beckett li van proposar l’estrena d’un nou text. I en no tenir cap nova idea, com li passa al protagonista, va rescatar el projecte de retre homenatge al seu besavi, Pompeu Crehuet, qui el 1904 va assolir un gran èxit al teatre Romea amb la seva primera obra, 'La morta'. Les setze obres posteriors no van gaudir del mateix reconeixement cosa que va fer caure, doncs, una possible maledicció sobre la família, que també es cita a l’obra. Crehuet aixeca una autoficció sobre el moment creatiu d’un guionista i dramaturg en hores baixes que corre en paral·lel amb escenes de 'La morta' del besavi, qui acabarà venint de la ultratomba per ajudar-lo i alhora quasi esberlar la relació amb la seva dona. Francesc Ferrer, Xavier Bertran, Anna Bertran i Betsy Turnez formen un grup molt ben dirigit en una funció en

Els escape room estan de moda. N'hi ha de tota mena, per a tots el gustos i per a totes les emocions de manera que no és gens estrany que finalment hagi arribat als escenaris. I ho fa amb forma de comèdia de “terror” firmada per Joel Joan (que també actua i dirigeix) i Hèctor Claramunt i amb la decidida voluntat de fer riure caigui qui caigui i peti qui peti. I no es pot negar que els guionistes reparteixen joc i cops tot retratant perfils socials, força tòpics, i polítics de referències nostrades. Sí, tant el cregut director de cinema inconsistent com la seva dona, que és la protagonista de les seves pel·lícules, com una impossible parella entre una jove economista de la CUP i un funcionari amb objectius libidinosos reben de valent quan entren a l'escape room regida per un transsumpte del criminal nazi Menguele que els farà confessar l’inconfessable. Llevat de la qüestió política, l’obra no s’aparta d’una estructura i argument clàssic de comèdia de la qual tira l'exageració interpretativa de Joel Joan amb uns entregats Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives col·locant les dosis de gags. El riure i la diversió estan garantits. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt. Amb: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila, Paula Vives.

Quan Joan Pera és el cap de cartell d’una funció ja se sap què veurem. I sabem també que, més o menys, riurem. Pera fa de Pera i és un goig per als seus seguidors que somriuen només que ell trepitgi l’escenari. Pera és un gran pallasso que ha construït una personalitat escènica que treballa tant la manera d’estar com la manera de dir i que no li fa fàstics a les situacions més ridícules, però gracioses, ja sigui vestir-se amb el vestit de núvia de la seva filla o passejar-se en calçotets per l’escenari tot pronunciant aquells "Oh, oh, oh" tan característics. Pera busca i troba la connexió amb el públic des que surt al prosceni per introduir l’embolic i descorre el teló per provocar el primer aplaudiment. Quina escenografia! L’obra de Joel Joan i Hèctor Claramunt ha estat escrita, doncs, per servir de vehicle a Pera i poc importa, doncs, que s’allargassi massa, que utilitzi els recursos clàssics de la comèdia més baladrera com que el sastre sigui amanerat o les converses picants. Els gags hi son però qui s’encarrega de fer-los funcionar és Joan Pera. I per això, quan en alguns moments desapareix d’escena, la funció ho pateix. Atenció al duo amb Pep Sais que augura una nova i estranya parella. Autors: Joel Joan i Hèctor Claramunt. Direcció: Joel Joan. Intèrprets: Joan Pera, Pep Sais, Maife Gil, Anna Carreño, Oriol Casals i Sergi Vallés.

Una residència on els residents no són de la tercera edat... estan vivint la seva tercera joventut. Gaudirem amb les seves ocurrències en el seu dia a dia, mentre busquen parella... No us perdeu el retorn als escenaris del popular locutor y empresari Justo Molinero y Los Descastaos amb aquest nou espectacle escrit per José Cedena. Direcció: Justo Molinero i Juan Carlos Gil. Guitarra en directe: Manolo Zafra. Artistes convidats: Jonathan Santiago.

Autor i director artístic: Jordi Purtí Els músics d’una orquestra estan acostumats a seguir les indicacions de la batuta, però no pas la d’un un director de teatre que juga amb l’humor i la gestualitat i que els fa tocar drets, sense partitures i movent-se. Tot un repte, per als violins però encara més per el contrabaix i el violoncel. Jordi Purtí, després de l’èxit de 'Concerto a tempo d’umore' amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà ha esperonat els músics i el director a seguir jugant amb les mateixes regles, amb la mateixa entrega, qualitat musical i amb resultats molts semblants, tot i la feblesa dramatúrgica dels primers compassos d’aquest 'Desconcerto'. Original i singular funció que cavalca sobre el tempo a lloms de fragments de música clàssica i música popular i amb uns intèrprets que sedueixen el públic i que fins i tot s’atreveixen a ballar hip-hop.