Entrades de teatre a Barcelona

 El Sant Andreu Teatre, més conegut com a SAT!, és un teatre situat al carrer Neopàtria del barri de Sant Andreu. Es va obrir el 1990 i va ocupar unes antigues cotxeres del passeig de Fabra i Puig. Més tard, el 2003, es va tornar a obrir ja a la seva ubicació actual. Té capacitat per a 383 persones i programa obres de teatre, música, dansa i destaca pels espectacles per a públic infantil.

El Mercat de les Flors -conegut també com a casa de la Dansa- és una estructura pública d'arts escèniques a la plaça Margarida Xirgu, que neix com a teatre municipal el 1983, quan la llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d'un espai escènic al Palau abandonat de l'Arquitectura. Amb l'estrena de 'La tragèdia de Carmen', de Peter Brook, el Mercat va iniciar l'exhibició d'espectacles de dansa de creadors internacionals i de la casa i es va inaugurar oficialment com a teatre el 1985. És un dels teatres més bonics de Barcelona i és bonic de visitar tant pel seu exterior com pel seu interior. Quins espectacles es poden veure al Mercat de les Flors?  El mercat de les Flors és un espai que acull, difon i impulsa projectes entorn la dansa, el cos i el moviment en tota la seva diversitat de creació contemporània.  Durant l'any hi ha diverses propostes d'espectacles: La programació de temporada, amb espectacles durant tot l'any majoritàriament d'artistes contemporanis; la programació familiar, amb propostes per a compartir amb els més petits la màgia i el joc de la dansa escènica; les funcions relaxades, creades per i per a accessibilitats diverses, i els Cicles i Festivals. 3 obres importants dins del Mercat de les Flors L'edifici acull 3 obres realitzades en diferents èpoques i per artistes diferents: La gran cúpula de 12 metres de diàmetre i un pes de 2.400 kg que governa el vestíbul del Mercat és obra d

La Puntual va obrir el 2005 com a espai escènic que es dedica a oferir una programació estable de putxinel·lis. El nom de La Puntual és un homenatge a Santiago Rusiñol que va escriure L’Auca del Senyor Esteve, una obra clàssica del teatre costumbrista, l'acció de la qual es desenvolupa en una casa de vetes-i-fils del barri de la Ribera anomenada La Puntual.

El 1998 va obrir aquest espai que durant anys ha funcionat com un dels únics teatres amb programació infantil i juvenil estable a Barcelona. El projecte el capitaneja la companyia La Trepa.

 El Tívoli és un dels teatres centenaris de la ciutat. Tot i que va obrir el 1849 als anomenats Jardins del Tívoli, el teatre actual, al carrer Casp, al costat de Ràdio Barcelona, data del 1918. Només entrar-hi notareu l’estil "neorococó" on hi abunden les motllures i els motius vegetals en color daurat, així com el vermell de seients i cortines. Des del 1991 s'ha recuperat definitivament per al teatre i amb espectacles de tot tipus: El Tricicle, La Cubana, teatre de text, ballet clàssic, dansa i concerts.

 Es troba a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Es va obrir l’any 1906 com a sala de cinema, més tard va funcionar com a teatre (de 1937 al 1939 va ser el Teatre Català de la Comèdia) i també va romandre una temporada tancat. Des del febrer del 1985, quan va tornar a obrir, que no ha deixat de banda el seu carácter teatral.

Dins de la Biblioteca de Catalunya hi trobem aquest espai teatral gestionat per la companyia La Perla 29, que dirigeix Oriol Broggi, i aprofita el refectori gòtic de l'antic hospital. Aquesta companyia va guanyar el Premi Time Out 2013. En aquest racó discret que té entrada pel pati central de l'edifici, s'hi fa teatre contemporani, per a adults i nens: de Shakespeare a Mouawad. 

Un gran rètol de bombetes blanques que il·luminen la Gran Via anuncia l'espectacle que hi ha en cartell al Coliseum, un edifici inaugurat el 1923 per ser una sala de cinema i que des del 2006 programa, sobretot, obres de teatre de tota mena. L'edifici és propietat del Grup Balanyà i va ser un projecte de Francesc de Paula Nebot, que es va inspirar en l'Òpera de París. Des de la seva inauguració, el teatre ha acollit diverses estrenes de cinema que han contat amb la presència de noms tan coneguts com el de George Clooney, Harrison Ford, Pedro Almodóvar, Hilary Swank i Hugh Grant, entre d'altres.  Sala de teatre i concerts Recentment, també s'ha reciclat en sala de concerts, amb una capacitat per a gairebé 1.700 persones que poden gaudir, a més de concerts de música, d'espectacles nacionals i internacionals, de comèdia, de musicals, de teatres i d'esdeveniments privats. El 2007 el cinema es va convertir en teatre amb l'estrena de 'Cómeme el Coco, Negro' de La Cubana i des d'aquell moment que la seva cartellera segueix acollint noves apostes que serveixen com un dels punts de trobada per al sector de la cultura de la ciutat.  L'espai per dins A més de la seva imponent façana, l'estètica de l'espai per dins no deixa indiferent ningú. Les parets i les butaques del Coliseum tenyeixen tot l'espai d'un blau intens inconfundible. Les 1.500 localitats que té el teatre estan repartits en els tres pisos del local; la platea, el primer i el segon pis. En el primer nivell, hi ha amagat un

El Teatre Lliure, iniciativa d'una quinzena de professionals independents nascuda l'any 1976, és sinònim de teatre de creació, en català i de gran qualitat, un model que ha marcat profundament la manera de fer als escenaris catalans. Inicialment, tenia com a única seu el Teatre Lliure de Gràcia, a l'antiga cooperativa La Lleialtat, fins que 25 anys més tard va obrir aquesta segona seu a Montjuïc.  La Ciutat del Teatre L'expansió es va fer transformant el que va ser el Palau de l'Agricultura de l'Exposició Universal de 1929 i el Teatre Lliure de Montjuïc es va inaugurar l'any 2001. Ara, és part del que anomenem Ciutat del Teatre juntament amb el Mercat de les Flors i l'Institut del Teatre, tots al voltant de la plaça de Margarida Xirgu i molt a prop del Grec. Compta amb dues sales: la Fabià Puigserver, polivalent amb capacitat per a gairebé 800 espectadors, i l'Espai Lliure, amb gairebé 200 cadires per viure el teatre de prop.  Per menjar o fer una copa A La Terrassa del Lliure i El Bar del lliure s'hi pot prendre una copa o menjar alguna cosa abans o després dels espectacles.  Més detalls a sota:

Fundada el 1989 per José Sanchis Sinisterra al carrer Alegre de Dalt de Gràcia, l'ara Obrador Internacional de Dramatúrgia gaudeix d'una segona vida a Poblenou, instal·lat a l'antiga cooperativa Pau i Justícia, totalment reformada pel gabinet d'arquitectes Flores & Prats. Disposa de dues sales d'exhibició, aules i espais per assajar. És l'epicentre del teatre català contemporani.