Qui ho diria, que un espectacle que comença pel final seria un espectacle amb un inici tan engrescador. Els germans Llorenç i Robert González enceten el muntatge amb un número musical molt cabaretesc on fan de músics, de cantants i de ballarins de claqué. A casa, de petits, devien fer molt d’enrenou, perquè es requereix molta pràctica per fer-ho tot bé alhora.
Marc Artigau ha escrit i dirigit per als germans González un text que reflexiona amb alegria sobre una de les relacions humanes més tendres i complexes que existeixen: la fraternal. I ho fa a través d’escenes independents que formen un recorregut extens des de la infància, amb una llitera amb llençols de les tortugues ninja i pòsters culers, fins a la vellesa, amb els actors caracteritzats amb rebequetes i boines de llana. Tot plegat fent al·lusions a germans que formen part de l’imaginari popular: Hansel i Gretel, els Jackson Five, els Kennedy, Raúl i Fidel Castro o els germans Lumière, però també incorporant un conte de Quim Monzó i un poema musical de Verdaguer. Un poti-poti de referències.
Gran pes del muntatge recau en alguns espectadors
Llorenç i Robert González són els únics intèrprets professionals dalt de l’escenari, però gran pes del muntatge recau en alguns espectadors, que seran clau per fer avançar algunes de les escenes. Serveixi això com un avís per a navegants per al públic més tímid. Aquests espectadors serviran de mirall pels germans protagonistes i els faran recordar aquella norma no escrita tan bàsica que tots els que tenim germans coneixem bé: al meu germà només el critico jo.
De relacions fraternals n’hi ha de tants tipus com germans en aquest món, i molts sabem com de diverses i fins i tot complicades poden arribar a ser. El muntatge no pretén explorar a fons aquesta complexitat, sinó que mostra una relació plàcida amb les seves picabaralles inevitables. El meu germà és una obra que t’acompanya en un viatge a la teva pròpia infantesa. Els que hem tingut la sort de gaudir d’una bona relació amb els nostres germans, empatitzarem molt amb un dels diàlegs del Robert i el Llorenç: "On vas? No ho sé. Doncs vinc amb tu".
