Passada mitja obra, tres homes es queixen. Asseguts, eixarrancats, diuen que les dones excepcionals que veuen a la tele són massa extremes, que la gent corrent com ells no interessa perquè són això, “normals”. Tres paios que representen una societat que es resisteix a assumir que avui dia són elles les que tenen històries a explicar. Fins aquí l'obra de Joan Yago va pujant, però aleshores comprovem que tot continua més o menys igual, amb personatges femenins que desperten contradiccions en el públic, cada cop una mica més extrems.
Un molt bon retrat de com som, d'aquesta atracció que sentim pel sensacionalisme audiovisual
'Entrevistes breus amb dones excepcionals' és una peça molt ben dirigida per Mònica Bofill que compta amb un repartiment molt heterogeni, en el qual brillen totes (Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas i Yolanda Sikara), on totes disposen d'un focus a sobre per desplegar-se, fins i tot lluny de la zona de confort. La posada en escena és agosarada, de teatre públic, amb tot el que cal per fer volar la funció. Però potser la llunyania del que explica, que tots els personatges siguin nord-americans, fa que l'espectador del TNC s'ho miri també tot des d'una certa distància.
Perquè sí, les cinc entrevistades són excepcionals i n'hi ha alguna d'extraordinària, totes parlen de coses que seguim a les notícies o a les xarxes. Trenquen tòpics o els reafirmen. Però la cosa s'acaba aquí.
Yago juga amb un món que és molt proper al que exhibeix quan escriu per a la seva companyia, La Calòrica, satíric, farsesc, i seria fàcil posar de costat 'Entrevistes breus...' i 'De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda' (TNC, 2021). A diferència del que passava a 'Tot el que passarà a partir d'ara' (Teatre Lliure, 2023), per exemple, també firmada pel dramaturg mallorquí, una obra que navegava per altres mars.
Tanmateix, la peça que dirigeix Bofill és un molt bon retrat de com som, d'aquesta atracció que sentim pel sensacionalisme audiovisual, més de moda que mai, també a casa nostra.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
