L'Edu, la Marina, el Rai i la Viky són ja vells coneguts dels nostres escenaris. Fa cinc anys, Joel Joan i Hèctor Claramunt els van tancar en un 'escape room' d'Hostafrancs i van estar gairebé cinc anys pujant i baixant de la cartellera de Barcelona i sovintejant-ne d'altres, com la de Madrid i la de Buenos Aires. Ara mantenen l'aposta i, amb el teatre de nou ple i molts dies d'entrades exhaurides, acaben de despullar els personatges mentre continuen ironitzant sobre els dos moviments que més persones han aplegat en aquest racó de món en l'última dècada: l'independentisme i el feminisme.
L'argument (i la comèdia) funciona mentre els personatges es treuen els budells
El patró de seqüela és clar. Aquells quatre amics que van salvar la pell es tornen a trobar, aparentment per casualitat, cinc anys després de l'aventura. L'Edu (Joel Joan) i la Marina (Paula Vives) són parella. El Rai (Borja Espinosa) i la Viky (Agnès Busquets) ja no. Són a Sant Andreu en una nau reconvertida en bar de moda. Fins que tot es tanca i l'assassí que per poc els pela el 2018 reapareix per posar-los un nou repte. Un joc de veritat o mentida que els deixarà a tots com a draps bruts. Per sort, sense la desafortunada cambra de gas de la primera part.
L'argument (i la comèdia) funciona mentre els personatges es treuen els budells i, de pas, fan broma sobre les dones que manen, la decepció fulminant dels indepes, l'esquerra anticapitalista i l'art amb pretensions. Cadascun d'ells representa almenys un arquetip. Però 'Escape Room 2' no sembla buscar res més que un bon entreteniment basat en l'aquí i en l'ara. És eficaç. I, alhora, un bany de realisme que no sorprendrà els seguidors del 'Polònia'.
Tot apunta que hi haurà una tercera part i, si la cosa continua així, podria convertir-se en una sèrie tan llarga com 'Harry Potter'. No és fàcil clavar el gag. I fer riure una platea sencera.
