Festival de Teatre en Francès de Barcelona

Dues persones que s’han estimat es troben per reconstituir el moment en què es van conèixer i les conseqüències que aquesta trobada va tenir a les seves vides fins avui. Pascal Rambert, considerat l’hereu de l’escriptura de Bernard Marie Koltès i Jean-Luc Lagarce és un dels autors francesos i directors més importants d’aquests darrers anys. Va escriure aquest text després de conèixer els dos actors que després va dirigir.

L’autora d'aquesta obra entrellaça la veu de la seva mare amb la veu de Georges Bernanos per compartir el dolor i el trasbals de les famílies durant la Guerra Civil, i malgrat tot, no plorar. Un text emocionant, divertit i tràgic.

A la presó, un home escriu una carta en què dibuixa amb clarividència el retrat de tots aquells que l’estimen i que van intentar evitar la seva caiguda en el món del jihadisme. Aquest text autobiogràfic, des de molts punts de vista, ens submergeix al cor del procés de radicalització i d’adoctrinament que l’autor va poder refusar a temps. El festival és co-productor d’aquest espectacle. A partir de la seva experiència dins el mon del gihadisme, que va conèixer de jove, ens explica el procés d’adoctrinament.

El senyor Louvier, falsament diagnosticat fa deu anys d’esquizofrènia podrà per fi reconciliar-se amb ell mateix. Restitueix el dolor però també la llum. Aquesta obra ens porta al món de la cura psicoanalítica, ressegueix les relacions entre el que és norma social i la psiquiatria, tot explorant les fantasies d’un home.

Aquest punyent text ens submergeix en el recorregut professional d’un lobbista de la industria agro-alimentària encarregat de defensar-la de la industria dels pesticides. Per aconseguir-ho mostrarà una intel·ligència diabòlica digne d’un Ricard III contemporani.

Cendri sap del cert que viurà 117 anys. Es posa a imaginar amb Mili el dia que faran els 1001 anys. La Compagnie des Lucioles torna amb un text escrit per Nathalie Papin sobre el tema de la voluntat d’anar fins els límits de la vida.

En una empresa que comercialitza lleixiu, una directora cega, l’estratègia de comunicació de la qual coqueteja amb el misticisme, rep en una entrevista de feina una jove candidata amb un perfil ideal, entusiasta i positiva. Ben aviat, la qüestió professional desapareix i deixa pas a qüestions més existencials, sonades i inquietants alhora.