Com a 'Refraccions' –el seu debut com a autora– Concha Milla exhibeix a 'Interiors' la seva afició pel cinema. En la seva segona incursió dramatúrgica l'espectador se submergeix en un ambient que, per la combinació de crisis sentimentals i lleugeresa estival, podria recordar als 'Contes de les quatre estacions' de Rohmer. També aquí és estiu i l'atzar i el passat assalten i trenquen la placidesa d'una parella que desitja lliurar-se al 'dolce far niente'. 'Interiors' –equívoc títol que remet a la bergmaniana obra mestra de Woody Allen– és una comèdia dramàtica sobre el desamor que, curiosament, transcorre gairebé tota ella a l'exterior.
Milla també dirigeix aquesta peça que convenç més pel desig de naturalitat i intranscendent transcendència dels quatre intèrprets –una suavitat afrancesada que també conrea Cesc Gay–, que per una història que tendeix a ser previsible. Una inoportuna invitació a sopar és la porta per anticipar sense error el desenllaç. Un camí marcat per una successió d'escenes no sempre lineals –ni en temps ni espai–, amb civilitzats trobades que ens condueixen al desencontre.
Dramatúrgia i direcció: Concha Milla. Repartiment: Alejandro Bordanove, Sergio Matamala, Patrícia Mendoza i Concha Milla.
