“T'han violat alguna vegada?”, li pregunta Alba Sáez a Encarni Sánchez a mitja funció. “Sí”, respon. “Ens han violat a totes?”, segueix Sáez. Ella és una actriu porno. La seva companya és una dona que gaudeix del sexe. I totes dues són l'estranya parella que protagonitza aquesta peça difícil de Queralt Riera que Magda Puyo dirigeix de manera excepcional i que compta amb dues actrius que s'hi deixen la pell per aconseguir allò tan difícil de barrejar text i moviment tot excel·lint en els dos camps.
Fins i tot quan 'Jo porn, tu porno' sembla que iniciï una baixada que no podrà remuntar, se'n surt per acabar la funció en un punt molt alt amb una jugada mestra de dramaturga amb taules. Perquè tot comença com un joc, en què Sánchez explica les escenes pornogràfiques que més li posen i Sáez narra els seus inicis com a actriu. Aquí ja ens provoca un ensurt, com per dir-nos: això no és cap broma.
Riera no pretén alliçonar-nos, ni renyar els que miren porno i en fan
L'obra anirà avançant amb Sáez de Quixot i Sánchez d'escudera. I el millor és que Riera no pretén alliçonar-nos, ni renyar els que miren porno i en fan. No, no va d'això, sinó d'una cosa més interessant, com són els mecanismes de dominació femenina, de com certs homes s'aprofiten de segles de patriarcat per seguir dirigint vides alienes.
El text, tanmateix, no ho és tot, aquí. Perquè sense la coreografia de la mateixa Sánchez, física, explícita, 'Jo porn, tu porno' no assoliria la categoria d'obra total. No només ens entra per les oïdes, sinó també pels ulls. Són 75 minuts de canvis de marxa, pauses dramàtiques i acceleracions trepidants. Puyo gestiona molt bé el tempo de la funció per fer que les dues actrius puguin treure partit de la gran capacitat que tenen tant per dir com per moure's. Mereix llarga vida.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix i recorda que el 16 de març és un dia molt important per als teatres catalans: no deixarem Cap Butaca Buida!
