Potser no hi ha res més difícil que fer teatre amb la normalitat. Encara que tenir un vell Seat 600 enmig del menjador pot semblar el contrari. Però aquest "elefant blanc" és l'element catalitzador per explicar una història corrent: com gestionar l'absència d'un ésser estimat. Aquest cotxe, símbol de llibertat enmig d'una dictadura, objecte aspiracional de la classe mitjana espanyola, ocupa el centre de la llar, com al seu dia una mare ho va ser per al marit i les dues filles.
Pere Riera, excel·lent dialoguista, usa les emocions sense amplificador tràgic com a motor únic de 'La dona de l'600'. És fàcil imaginar-se la catàstrofe dramàtica d'aquesta proposta en mans d'un altre autor amb menys talent. Però Riera, que també signa la direcció d'escena, troba un notable equilibri entre la comèdia i el drama, administrant amb cura tots aquells elements que afegeixen complexitat a la psique i els conflictes dels personatges.
Encara que sembli que no aporta res de nou a les trames al voltant de les crisis familiars, l'obra està tan ben construïda i els personatges tan naturals en els seus arguments -un mèrit compartit amb un molt bon repartiment- que acaba per convèncer emocionalment al públic.
Autoria i direcció: Pere Riera. Intèrprets: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Victòria Pagès, Pep Planas.
NO T'HO PERDIS: Entrevista a Pere Riera
