Les coses excepcionals

El suïcidi és allò que li passa als altres i t'arriba en veu baixa. Un rumor, una estadística i una notícia quan el subjecte és un personatge famós. Aquesta és la història fabulada d'un nen que des dels set anys conviu amb el suïcidi. Amb el primer intent d'una mare amb episodis depressius inicia una llista de coses excepcionals que fan que la vida valgui la pena. La majoria immaterials. Un gest innocent per salvar la mare de pensaments foscos. La llista creixerà com el nen a adult. 999.999.999 coses excepcionals. Un monòleg de Duncan Macmillan que entre dades, humor i una declaració d'amor a la música –al jazz, al vinil– construeix un sòlida xarxa de complicitat emocional amb el públic.

Macmillan va confiar en un còmic quan l'obra es va estrenar al Fringe d'Edimburg. No és l'opció més evident quan tens Pau Roca movent els fils de la història i la participació dels espectadors que assumiran els papers dels personatges (veterinari, pare, terapeuta infantil, nòvia-esposa) que entren en la biografia d'un ésser normal que fuig per igual de la tristesa i la felicitat.

L'opció de Roca és sentimentalment més distant, però alhora més efectiva quan aquesta neutralitat es transforma en continguda emoció –uns ulls que brillen una mica més, enrogits lleument– i deixa sense defenses el relaxat públic i la persona que en aquest moment és copartícep d'aquest moment emocional. La intensitat d'aquest joc es percep tant en l'instant mateix que passa com després, quan Roca agraeix amb una abraçada la seva contribució. Les abraçades correspostes són sovint d'una força colpidora. Aquí algú ha tocat alguna cosa i ho ha fet molt bé.

Autor: Duncan Macmillan. Direcció: Sixto Paz Produccions. Traducció: Adriana Nadal. Intèrpret: Pau Roca.