'L'illa deserta' fa flaire de clàssic. És una d'aquelles comèdies romàntiques que, mentre hi hagi ascensors i telèfons mòbils, podria estar anys i panys a la cartellera i continuaria sent esplèndida i interpel·lant un públic ampli i divers. És una obra que assumeix Noël Coward i Eugene O'Neill, perquè és 'Vides privades' i és 'Un interludi estrany', i té un toc d''An affaire to remember', la pel·lícula clàssica de Leo McCarey amb Cary Grant i Deborah Kerr. No hi ha un Empire State a visitar ni una promesa a acomplir, però sí que tenim dos personatges que es queden tancats en un ascensor, es coneixen durant dues hores i, al final, han de decidir si l'atzar els ajuntarà per sempre.
Miki Esparbé i Maria Rodríguez són ell i ella, un home i una dona que estan deixant enrere la joventut. Quan es troben, encara no han traït del tot els seus somnis i es poden permetre el luxe de creure's qui no són. Estan fets l'un per l'altre? Marc Artigau sap jugar molt bé les seves cartes i el millor de tot és que no ens amaga res. Juga, simplement. I fa el que tothom, a una certa edat, ha pensat alguna vegada: i si hagués fet allò, què hauria passat? Hauria estat més feliç?
Dos intèrprets superdotats
La peça que ha escrit Artigau s'assembla molt al 'Començar' de David Eldridge que Pau Carrió va dirigir a la mateixa Villarroel amb David Verdaguer i Mar Ulldemolins com a protagonistes. Però la que interpreten Rodríguez i Esparbé va molt més enllà. Té més profunditat, és més sincera. Això no obstant, repeteix un cert esquema dramàtic que Artigau ha fet servir en les seves últimes obres, tant al musical 'Pares normals' com a l'obra infantil 'Bye bye monster': un final inesperat, un 'plot twist' una mica ensucrat que fa que el públic marxi del teatre amb la llagrimeta.
El millor és veure com actor i actriu es miren, es somriuen, s'acosten i s'allunyen, fins i tot quan repeteixen escenes. Sempre és el mateix i mai no és el mateix. Dos intèrprets súper dotats als quals ens encantaria veure cada setmana aquí o allà. Rodríguez ha estat Ofèlia, ha estat la Maixa de 'Les tres germanes'... Però no sé si ens podem permetre el luxe que sigui tan difícil veure Esparbé en escena a casa nostra.
