Massilia

Aquesta, com diuen els intèrprets de la peça, és una obra en què gairebé no passa res. Una funció escrita per Albert Boronat i Maria Donoso i dirigida per Nelson Valente, en la qual es creuen històries que aparentment no tenen res a veure, un cavall que parla, els directors de dos diaris de Buenos Aires als antípodes ideològicament i un vaixell amb exiliats republicans que surt de la costa atlàntica francesa amb destí Buenos Aires al principi de la Segona Guerra Mundial, és a dir, la tardor de 1939.

No passa res? Doncs, no, passen moltes coses. Però hi ha poca èpica i una feliç coincidència. Amb això ja n'hi ha prou per aixecar un muntatge teatral que, en poc més d'una hora, ens interpel·la directament, encara que estigui parlant d'uns fets que van ocórrer fa 86 anys.

Una obra magnífica sobre un bocí de la història i uns personatges que, a casa nostra, ningú no recorda

Sota la batuta de Valente, Laura Marı́a González, Lluís Marquès, Júlia Molins i Martı́ Salvat brillen en un espectacle en què els intèrprets no perden mai la mirada del públic. El director argentí és un mestre fent grans coses amb gairebé no-res. Només li cal alguna cançó bona i posar els accents on toca. Al seu torn, Boronat i Donoso ens lliuren un text franc, honest, on no ens alliçonen gaire (el perill més gran quan es tracta de recuperar la memòria històrica) ni ens atipen amb dades. Tot i que hauria estar bé explicar per què el Massilia, quan arriba a Buenos Aires, no pot desembarcar el passatge, per què a l'Argentina hi manava un govern pronazi, poc amic dels republicans espanyols.

Tanmateix, aquesta és una obra magnífica sobre un bocí de la història i uns personatges que, a casa nostra, ningú no recorda. La companyia La Jarra Azul tanca així, a més, una trilogia que va engegar el 2005 amb Los niños de Morelia i a on també hi havia un vaixell fonamental, el Mexique, que va dur exiliats a Mèxic. El 2020 van estrenar Winnipeg, la nau que va noliejar el poeta Pablo Neruda per dur més de 2.000 republicans a Xile. La història del Massilia és menys coneguda. En mans de la companyia que la representa, és tant o més interessant.