Qui coi és Arnold Wesker?

L’obra ens explica la vida dels Kahn, una família d’origen jueu de l’East End londinenc, del 1936 al 1956, des del moment d’autoafirmació de la classe obrera anglesa fins a l’esclafada revolució hongaresa. Utzet ha intentat donar vida a la pregunta que es fa Roonie (Pol López), el fill: “Què hem de fer, com hem de viure aquest temps que hem de viure?”. Ell serà el jove idealista, el noi que vol ser un poeta socialista. El seu pare, en Harry (Lluís Villanueva), serà l’home que es deixa anar. La mare, la Sarah (Màrcia Cisteró), serà la dona ferma, que manté inalterables els seus ideals. I la germana, l’Ada (Maria Rodríguez), abandonarà la militància. I tots junts construeixen una peça que, segons Utzet, “és un drama familiar que ens mostra què passa quan l’ideal que els unia perd solidesa”.

L’obra de Wesker li serveix a Utzet per afirmar-se com a creador i, als 40 anys, revisar, ell també, els ideals. Assegura que hi ha molt poques peces que en parlin com aquesta i que el mateix autor va viure el mateix que els Kahn, aquest desencís bestial amb els ideals. 'Sopa de pollastre amb ordi' és una obra sincera. Com sincer és el mateix Utzet quan parla de les dificultats dels directors de la seva generació per accedir als grans teatres, per molts premis que tinguis, per molt públic que hagi vist les teves obres.

A finals dels anys 50 del segle passat, un grup d'escriptors de classe mitjana-baixa, capitanejats per John Osborne, Allan Sillitoe, Edward Bond i Kingsley Amis, van dir prou. S'havien cregut que la postguerra portaria progrés per a tothom. Havien estat socialistes i ferm defensors, en el cas britànic, dels laboristes. Però es van sentir defraudats i van traslladar a les seves obres les penes de la classe obrera anglesa. Osborne va escriure 'Look back in anger' ('Amb la ràbia al cos') el 1956 –just dos anys abans que Wesker estrenés 'Sopa de pollastre amb ordi'– per esdevenir mite fundacional dels angry young men. El moviment va tenir un gran ressò i fins i tot va arribar al cinema, gràcies al Free Cinema, amb directors com Tony Richardson, Karel Reisz i Lindsay Anderson.

'Sopa de pollastre amb ordi' explora el desencís i el director ho ha volgut fer a través d’un gir estètic. “Vull trencar el meu llenguatge habitual, fugir del naturalisme: després de treballar a fons el costumisme, vull obrir-me a nous codis teatrals”, avisa. D’entrada, tindrem un escenari petit, de 16 metres quadrats. I diu que ha treballat molt la gestualitat amb els actors. “Què passa si quan un actor beu cafè no hi ha tassa?”, assegura. Així que avanci la funció, que el temps passi, aniran desapareixent els objectes, del ple al buit. Una manera, apunta, d’arribar a “cert despullament”, d’anar a l’essència de la història.