Tu digues que l'estimes

'Tu digues que l’estimes', escrita i dirigida per Ivan Campillo, no enganya a ningú. Ens ho diu al inici una mena de presentador/introductor de la funció: és un entreteniment sobre el tant explorat tema de les parelles. Una comèdia un xic esbojarrada amb uns personatges amb comportaments exagerats  molt ben dirigida per Campillo que aconsegueix el to adequat a la proposta. Una posada en escena imaginativa en la que, per exemple, podem veure una doble relació sexual “coreografia” amb un fragment de la Reina de la Nit de 'La flauta màgica' de Mozart i que arrenca els aplaudiments del públic.
'Tu digues que l’estimes' parla de dues parelles i podríem pensar que parla de l’amor i el desamor, però en realitat el motor de la història i el que mou els personatges és el sexe. Anna (Laura Sancho) porta deu anys de matrimoni i necessita una aventura. Eva (Sílvia Forns) és a punt de casar-se amb el Santi (Ivan Campillo), un ciníc consumat.
El tercer en discòrdia és Toni (Joan Sureda) un noi afavorit que treballa en un gimnàs. No és que la història sigui molt original, però hem de reconèixer que està ben lligada  i que el ritme de la funció enganxa l’espectador disposat a passar una bona estona. Bona feina dels intèrprets, dels quals destacaríem la histèrica núvia de Sílvia Forns i la gràcia de la casada frustrada de Laura Sancho. Només una petita pega, en certs moments de disbauxa els intèrprets criden massa. A la fi, una comèdia amb un bon embolic final que, com els deia al principi, no enganya.