Autor: Noël Coward. Versió: Juan Cavestany. Direcció: Selvas i Norbert Martínez. Amb: David Selvas, Marta Marco, Mima Riera i Javier Beltran.
L’obra del britànic Noël Coward ha tingut moltes adaptacions entre nosaltres, l’última i en el mateix teatre Borràs dirigida pel polifacètic Paco Mir el 2001. Una versió que respectava l’època, la Belle Epoque, i el lloc, França, on es desenvolupa aquesta comèdia elegant. La versió de La Brutal, que firma Juan Cavestany, es distancia de l’original tant en els referents com en el tractament de les relacions d’aquest matrimoni que fa bona la dita de “ni amb tu ni sense tu”. Amanda (Marta Marco) i Eduard (David Selvas), dos quaretons divorciats fa dos anys, passen un cap de setmana romàntic amb les seves noves parelles en un Hotel de Begur. Lògicament, es retrobaran.
La revisió dramatúrgica condiciona no sols les actituds dels personatges sinó el que diuen i com ho diuen i relega a l’oblit qualsevol subtilesa de llenguatge i de joc gestual. La funció patina a l’inici amb l’escena del retrobament per un excés d’atropellament que desvirtua el reviure d’aquell amor perdut entre cops i discusions. No es veu la flama ni l’intangible que els atrau. I si bé és veritat que la funció té moments graciosos, sobretot per culpa de la calculada exageració de Marta Marco que clava els gags, també ho és que David Selvas li va al darrere amb menys eficàcia. La direcció, de Norbert Martinez i el mateix Selvas, ha de millorar el ritme i rebaixar l’excés d’adrenalina quan la comèdia gira cap al drama de la convivència impossible, Un excés que ens fa pensar que s’emmirallen en els protagonistes de 'Qui te por de Virginia Woolf?', amb més efectisme que encert.
La revisió dramatúrgica condiciona no sols les actituds dels personatges sinó el que diuen i com ho diuen i relega a l’oblit qualsevol subtilesa de llenguatge i de joc gestual. La funció patina a l’inici amb l’escena del retrobament per un excés d’atropellament que desvirtua el reviure d’aquell amor perdut entre cops i discusions. No es veu la flama ni l’intangible que els atrau. I si bé és veritat que la funció té moments graciosos, sobretot per culpa de la calculada exageració de Marta Marco que clava els gags, també ho és que David Selvas li va al darrere amb menys eficàcia. La direcció, de Norbert Martinez i el mateix Selvas, ha de millorar el ritme i rebaixar l’excés d’adrenalina quan la comèdia gira cap al drama de la convivència impossible, Un excés que ens fa pensar que s’emmirallen en els protagonistes de 'Qui te por de Virginia Woolf?', amb més efectisme que encert.
