Les 10 millors destinacions per viatjar el 2023

A banda de l’imprescindible Tòquio (qui no hi hagi estat, que hi vagi), toca connectar amb la biodiversitat i els costums ancestrals com un japonès més. I la regió de Tohoku podria ser el punt de partida per conèixer els altres esclats naturals del Japó. Com? Viatjant al passat a Ouchi-juku, una ciutat històrica entre les muntanyes de Fukushima (sembla treta d’una postal); refugiant-se en un Kamakura (iglú de gel) durant el festival de neu de Yokote (a Akita); i dormint a Shonai Hotel Suiden Terrasse, un hotel flotant amb un spa de somni (a Yamagata)

I quan sembla que ja està tot vist a la Mediterrània, de sobte emergeix del fons de les seves càlides aigües un destí de bellesa natural al qual serà impossible resistir-se. És la Riviera Turca, amb més de mil quilòmetres de costa (i platges paradisíaques com les de l’illa Kekova) i clima suau (més de 300 dies de sol a l’any). El més curiós és que, a més del luxe de vacances que es dona per fet, aquesta és una regió carregada d’història: diuen que en un dels seus encantadors pobles, Patara, va néixer i va viure Sant Nicolau (el mateix Santa Claus).

Durant els mesos de gener a març una cosa màgica succeeix a les càlides, cristal·lines i poc profundes aigües del Carib dominicà: es diu que més de 3.000 balenes geperudes arriben des de les fredes aigües de l’Atlàntic Nord per aparellar-se i reproduir-se. El seu destí és la badia de Samaná, porta d’entrada al Parc Nacional dels Haitises, el paradís de biodiversitat de la República Dominicana i un dels més importants del Carib. Navegar amb elles i veure-les dansar i cantar en directe és una d’aquelles experiències que reivindica aquest Carib desconegut (més enllà dels plaers de l’all inclusive i els hotels de polsereta).

Qui ja hagi estat a Lima, Cuzco i el Machu Picchu, continua tenint boníssimes raons per posar un peu al país amb la millor gastronomia del món (títol acabat de revalidar als World Travel Awards). Cal agafar carretera i manta i tirar cap al nord, a la regió de l’Amazones, per visitar les ruïnes de Kuélap, una enigmàtica ciutat aixecada pels chachapoyas, antics habitants del Perú. Sorprèn la seva mida monumental (420 habitatges de planta circular) essent un lloc tan inaccessible: només per telefèric (l’únic de tot el Perú), que recorre una distància de més de 4 quilòmetres sobre la selva i amb un desnivell de 670 metres d’altitud. Vertigen? Sempre es pot travessar com antigament: a peu o a cavall. Pur esperit motxiller per a addictes al trekking.

Tot apunta que aquest sí que serà l’any de la inauguració del Gran Museu Egipci. El nou temple faraònic, tant per concepte (vinculat als tresors amagats de Tutankamon) com per disseny (gairebé 45.000 metres quadrats, dotze sales i més de cent mil objectes) és pura ostentació. Per dins, amb l’estàtua de Ramsès II de més de deu metres d’alçada que dona la benvinguda des del seu atri central. I per fora, amb una estructura metàl·lica gegantina clavada al mig del desert al costat de les piràmides de Gizeh.

Potser no hi ha gaires motius pels quals algú voldria perdre’s en un poblet de només 50 veïns de la Groenlàndia profunda. Però aquest 2023, seure a taula del restaurant més remot del món podria ser-ne un. Es tracta de Koks, un dues estrelles Michelin obert el 2018 a Leynavatn, a les Illes Fèroe, que ha decidit mudar-se per un temps a una cabana del segle XVIII aixecada en aquests confins gelats. I aquí romandrà fins que acabin les obres de la que serà la seva nova llar a Dossdalsgjógv, el seu lloc definitiu de les Fèroe. Però això ja serà el 2024.

Al regne del temps, que és el lema amb el qual es promociona el turisme a Jordània, pocs llocs són comparables a la bellesa natural de Petra, assentament amb més de 2.000 anys d’antiguitat. Per alguna cosa és considerat el gran tresor nacional del país. Això sí, a banda de la monumentalitat del patrimoni nacional, sobresurten llocs bonics a peu de carrer com As-Salt, un poblet pintoresc molt a prop d’Amman, de carrerons empedrats i cuina típica (abans de marxar-ne regaleu-vos un festí de mezze i deixeu lloc per al knafeh a les postres) que acaba de ser inscrit a la llista de patrimoni de la Unesco com “el lloc de la tolerància i l’hospitalitat urbana”.

Ha arribat el moment de descobrir una destinació irlandesa quasi desconeguda. Són les Illes Aran, un remot arxipèlag situat davant de la badia de Galway, on es teixeixen a mà jerseis d’Aran de llana crua, amb un punt impecable i disseny sofisticat, inspirats en els que portaven els rudes pescadors per protegir-se del fred de l’Atlàntic Nord. L’encant de les seves tres illes (Inis Mór, Inis Meáin i Inis Oírr) és un dels secrets més ben guardats del país (fins que Almas en pena de Inisherin, protagonitzada per Colin Farrell, s’emporti algun dels Oscars als quals diuen que estarà nominada el 2023).

L’arxipèlag mediterrani que reuneix la concentració més gran de llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco onejarà la bandera multicolor durant el 2023. És l’any de l’EuroPride Valletta (del 7 al 17 de setembre) i pot ser un bon moment per perdre’s fora d’aquesta bellíssima ciutat emmurallada i descobrir altres racons gairebé secrets: la badia de Mġarr ix-Xini, a la petita illa de Gozo (una llengua d’aigües cristal·lines flanquejada per un passadís rocós). L’esnòrquel aquí és gairebé un esport obligat.

Costa pensar a fer turisme a Malàisia sense visitar els gratacels inconfusibles de l’skyline de Kuala Lumpur. Però hi ha un lloc tremendament bucòlic a l’interior del país: són les Cameron Highlands, un mar verd de plantacions de te. Aquest recés de pau entre muntanyes i amb temperatures més baixes que a la resta del país és, de fet, el lloc favorit dels malais per desconnectar. Això sí, per conèixer-lo en profunditat és imprescindible calçar-se les botes de trekking i recórrer els camps a peu.