Moda gironina de Km 0

Molts recordareu la mítica Partisano de la plaça de l’Oli, lloc de referència a Girona del moviment ska durant els 90. Doncs la bona notícia és que el 2015 ens va dur un nou Partisano, situat a uns 50 metres del primer i adaptat als nous temps. La venda de música ha passat a la història però hi seguireu trobant les samarretes més contestatàries, no només pels eslògans llibertaris i feministes sinó perquè Partisano desafia la poderosa industria tèxtil asiàtica amb peces teixides i tallades a Catalunya, il·lustrades per artistes locals i una curosa estampació als seus tallers de Celrà. Com a 'must have' triaríem les samarretes amb frases feministes de l’activista Angela Davis o un deliciós 'body' per a bebès republicans que no abdiquen del títol de rei de la casa. Tampoc en podríem marxar sense una samarreta oficial d’Obrint Pas o una peça del curiós merxandatge del St. Pauli, un equip de futbol d’Hamburg (Alemanya) força dolentot però amb molta moral i símbol de la lluita obrera i l’antirracisme.

El nom no enganya: es tracta d’una autèntica 'maison' de disseny i confecció i totes les peces les cus la Marina. En aquesta petita i acollidora botiga del centre de Girona només trobareu roba de limitadíssima edició, molt femenina i personal però que es fa seves les tendències de temporada i dissenyada per la mateixa Marina i la seva filla Patrícia. El preu d’aquests vestits pràcticament únics, que a més es poden adaptar a les formes i preferències de cada clienta, rarament sobrepassa els 150 euros. Si encara necessiteu més motius per passar-vos per aquest deliciós atelier, heu de saber que totes les robes emprades són de producció catalana o italiana: mare i filla es traslladen anualment a Prato, santuari del tèxtil toscà on centenars de petites empreses familiars lluiten amb ungles i dents contra la globalització amb l’orgull d’allò fet a casa, per comprar-ne les millors. I és que elles tenen molt present la consciència de nissaga: originàries de Medellín (Colòmbia), la Patrícia és la tercera generació de modistes. Vesteixen clientes d’entre 2 i 85 anys i enlloc  trobareu cremalleres més ben cosides.

La marca catalana de banyadors i biquinis Red Point dissenya i fabrica tota la seva producció a Llagostera i té botiga pròpia, oberta només de Setmana Santa a finals d’estiu, a S’Agaró. Ens agraden els seus dissenys còmodes, a la moda i alhora fets d’uns materials indestructibles. També les tovalloles, les bruses llargues, els fulards o els frescos pijames de cotó per home i dona que ens permetran ser els més chics del nostre hotel a la Costa Brava. El preu de les peces, ja se sap, no pot competir amb els de les grans franquícies. No ens cansarem mai de recordar, però, que, quan compreu un producte fabricat a casa, esteu donant feina als vostres veïns i mantenint la riquesa del país. Ja ens agradaria que tots els gestos polítics fossin tan agradables com passar una tarda a s’Agaró emprovant-nos biquinis sexis. En fi, d’alguna manera hem de començar a crear consciència i, si té uns volants afavoridors que tapen un xic la panxa, molt millor.

Aquesta dissenyadora de joies és néta de l’arquitecte gironí Rafael Masó (1880-1935) i la seva obra està fortament influïda pel moviment modernista del qual Masó en fou referent. A les seves creacions, que elabora amb metalls nobles nous o reciclant-ne els aportats pels clients, hi notem fàcilment la dualitat d’aquest estil a cavall entre l’allò orgànic i la recerca de l’equilibri racional. Així, a algunes peces geomètriques d’inspiració clarament arquitectònica s’hi sumen algunes de tendència ètnica i d’altres directament inspirades en l’obra del famós arquitecte. Els vitralls de la mosca i la gallineta, instal·lats a la casa natal de Masó del carrer Ballesteries –es pot visitar sota reserva prèvia- són referències constants en els seus penjolls i arracades. Nausica no va conèixer el seu avi, però n’admira profundament l’obra i s’hi sent unida pels seus treballs respectius: Masó també dissenyava joies per a la seva dona.

Això sí que és un autèntic secret només per a iniciats. Sí, d’outlets de les mítiques espardenyes Castanyer n’hi ha a la Roca Village i fins i tot al web de la marca, però enlloc  trobareu les gangues que, de tant en tant, s’hi poden atrapar aquí. Restes de mostrari, números solts molt rebaixats, models de fa unes quantes temporades... Aquesta botigueta a prop de l’església de Santa Maria, un xic apartada però encara a la coqueta zona comercial de Banyoles i molt a prop del curiosíssim Museu Darder, és un autèntic paradís per als amants de les sabates sofisticades amb greus problemes de liquiditat que, malgrat tot, no renuncien al producte local de qualitat.

Dues joves dissenyadores van aparcar-ho tot i es van llançar a una aventura que, des de Figueres, ha arribat ja fins al Japó. L'Imma i la Xènia són Rita Row, un personatge femení que es vesteix d'una forma molt urbana, a mig camí entre el vintage i naïf però sense perdre de vista aquell punt pràctic i sexi tan característic de la dona mediterrània. Venen per Internet i a botigues de tot Europa i també al Japó; però també donen la possibilitat d'accedir al seu taller per a vendes privades, cosa que té un glamur que, siguem sincers, no es troba a les franquícies. Envieu-hi un mail, concerteu-hi una visita, aneu-hi amb les amigues i disfruteu de l'exclusivitat.

La Jone i l'Edurne –la mare amb amb 25 anys d'experiència en confecció i la filla amb formació acadèmica en moda– van llançar-se fa un any a la carretera, literalment, a bord d'una caravana on venien la roba que elles mateixes dissenyaven i cosien. Ara, el projecte ha fet arrels en forma de botiga-taller on elaboren i despatxen la seva proposta de moda sostenible: dissenys confeccionants amb excedents de producció de les tèxtils catalanes.  La roba de 6970 respon a les necessitats d'una dona que amb el pas dels anys ha perdut la figura però es nega a vestir de manera conservadora. Les peces són fluïdes i el tallatge, generós: al mercat la roba tendeix a ser petita perquè en usar menys teixit és més barata de produir, ens alerten les cosidores que hi ha darrere un joc de números, 6970, que us explicaran amb molt de gust quan passeu per la botiga. 

L'any 2011 va néixer la Greta i la vida de la seva mare, la Montse Pou, va fer un gir de 180 graus: va deixar la feina i, entre bolquers i biberons, va posar fil a l’agulla per complir el seu somni: ser dissenyadora de moda. Tres anys i una filla més tard, Delicada Greta ja és una realitat. Una marca de roba d’estil retro i indie inspirada en la personalitat de dues dones molt importants en la vida de la Montse: les seves àvies Nita i Cinta. La botiga, situada al bell mig de Girona, sembla treta de Pinterest.