[title]
No cal anar a Barcelona per veure bon teatre i aquí ho demostrem. Ara bé, tot i que a Girona ens arriben unes quantes joies cada temporada, són pocs, per desgràcia, els muntatges que fan gira. I, de la mateixa manera que cada Temporada Alta animem als barcelonins a pujar a casa nostra, de tant en tant els gironins més 'teatrerus' també podem baixar a Barcelona. Només unes hores, això sí. Us donem unes quantes raons:
Los bancos regalan sandwicheras y chorizos: Ara mateix, a Barcelona, tothom parla del mateix. De fet, els camins no porten a Roma, porten al Tantarantana. La sala on s'està representat aquesta petita joia. Tothom la recomana: 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'. Els seus intèrprets, no us ho creureu, acaben de sortir de l'Institut de Teatre. El resultat és un muntatge divertit, intel·ligent i punyent que ha aconseguit l'inimaginable: entusiasmar crítica i públic. Bravo!
Rebota, rebota y en tu cara explota: Sabem que està tot exhaurit, però no podem deixar de recomanar-lo. Sobretot perquè un ocellet ens ha confirmat que tornarà. No sabem quan, però tornarà a l'Antic Teatre. Agnés Mateus i Quim Tarrida han parit una petita meravella. Un d'aquells muntatges que et reconcilia amb la vida i el teatre. Un espectacle intel·ligent en la forma i en el fons. Un espectacle necessari, dur i alhora divertidíssim sobre la violència masclista i el que suposa ser dona en la societat actual. No llegiu gaire res més i aneu-hi. Que no us facin spoilers. Això s'ha de veure, amics.
Olvidémonos de ser turistas: Recordeu 'El Principi d'Arquimedes'? i 'Nerium Park'? 'Olvidémonos de ser turistas' és la darrera obra del seu autor, Josep Maria Miró. Ja només per això hauríem de córrer tots cap a la Sala Beckett. On, a més, s'està representant Nerium Park e nou. El fet, però, és que aquest Olvidémonos és un text magnífic i intimista on, d'alguna manera, tot encaixa. Un text farcit de personatges que (es) busquen, un text que atrapa l'espectador des del minut zero. I, alhora, una reflexió brutal sobre la nostra actitud al viatjar. És possible deixar de ser turista? Si encara dubteu: Només us direm que al·lucinareu amb les interpretacions de Lina Lambert i, sobretot, l'argentina Eugenia Alonso. Pell de gallina.
Orationibus #SR: Encara no l'hem vist, però el recomanem per dos grans motius: Perquè l'han creat dos dels creadors més singulars del panorama actual (Albert Arribas i Sílvia Delagneau) i perquè, de pas, us permetrà descobrir una sala, la Hiroshima, que és un autèntic oasi pels fanàtics de la creació contemporània. Pels addictes al risc, a l'experimentació. Pels que estan conveçuts que Angelica Liddell, Rodrigo García, Alain Platel i Jan Fabre són els déus de l'Olimp. 'Orationibus' és un espectacle inclassificable que posa la creació contemporània al servei de preguntes incòmodes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts. No em direu que no té bona pinta.
If (L'últim desig): De la unió de Natza Ferré i Vero Cendoya només en podia sortir alguna cosa bona. Molt bona. 'If (l'últim desig)', que es pot veure a la Sala Atrium, explica la història de tres germanes que tornen al càmping on van passar els estius de la seva infantesa amb el propòsit de complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al lloc on han compartit tants moments. El resultat, però, és una comèdia àcida i poètica. Un muntatge que, com diu el crític de dansa Jordi Sora, ens permet veure i descobrir "actrius en moviment. Un teatre màgicament emparentat amb el moviment de la vida".
En procés: 'El procés', que fa mesos que ocupa el nostre dia a dia, arriba al teatre. I ho fa de la mà d'onze càpsules de 10 o 15 minuts escrites pel bo i millor de la dramatúrgia catalana: Marc Artigau, Victoria Szpunberg, Esteve Soler, Marta Galán, Guillem Clua, Llàtzer Garcia, Cristina Clemente, Clàudia Cedó, Helena Tornero, Sergi Belbel i Lali Álvarez. A risc de morir per excés de 'prusés' estem convençuts que aquestes lectures ens ajudaran a agafar distància i perspectiva. Així doncs, ja ho sabeu: Tots cap al Teatre Lliure!
