4 joies per descobrir a la Costa Brava

D'acord, és una piscina artificial. Però no ens direu que no sembla natural! Aquest petit paradís entre la platja Fonda i la de Fornells, va ser creat fa més de cinquanta anys per la comunitat d’apartaments del mateix nom i, de fet, és privada. Això sí, si no fos perquè es veu clarament que l’aigua procedeix del mar, a través d’una bomba d’aigua, està tan ben integrada a l’entorn que sembla totalment natural. Ara bé, a no ser us allotgeu per allà, no us hi podreu banyar. Però paga la pena desviar-se una mica del camí de Ronda encara que només sigui per fer una foto perquè és al·lucinant.

Hi ha platges que s’han de veure. Platges on amb prou feines podem prendre el sol però que cal trepitjar. Una d’elles és la cala dels Frares. Un conjunt de roques de formes al·lucinants que, any rere any, atrau una pila d’amants de la fotografia. No té cap servei i és completament natural però és totalment addictiva: un cop et banyes en aquest idíl·lic entorn és difícil acceptar remullar-se en altres platges. D’acord, potser exagerem però la cala dels Frares s’ha de viure.  Com accedir-hi? S’hi pot arribar des del camí de Ronda que comença a la platja de Lloret i travessa Sa Caleta. 

Aigües transparents, tranquilitat aclaparadora i un paisatge (interior i exterior) per caure d’esquena. Cala Tamariua,-s’anomena així perquè està envoltada de tamarius-, és una de les platges més interessants del Cap de Creus i una de les poques de sorra. Gruixuda, això sí. Està flanquejada per dues grans parets rocalloses i té una longitud d’uns vuitanta metres aproximadament. Tot i que no disposa de cap servei,- és completament salvatge-, a l’estiu sovint s’hi sol instal·lar un petit ‘xiringuito’. També és habitual la pràctica de nudisme. I, gràcies al seu fons rocallós i aigües cristal·lines, punt de trobada d’amants de l’snorkel. Cala Tamariua està situada a gairebé un quilòmetre del nucli urbà del Port de la Selva i s’hi pot arribar des de dues rutes diferents: Pel camí de Ronda asfaltat que comença al darrere del port i la més interior, que comença aproximadament al carrer Mirador,- al centre del poble-. Aquesta última és força interessant perquè ens permet veure la punta de Cala Cativa i el Cap Mitjà.        

Aquest restaurant seria visita obligada només per la seva increïble situació a Romanyà de la Selva que fa de la seva terrassa un balcó a sobre de les Gavarres. Però si a sobre hi afegim que menjar-hi és una experiència gastronòmica transformadora, us acabeu de quedar sense excuses per no visitar-lo. Els seus amos, belgues, han sabut portar fins aquesta antiga masia del segle XVII una interessantíssima fusió de cuina catalana i francesa, on hi destaca sense cap mena de dubte el seu amor pel foie gras i la seva extensa carta d’ostres, que tant podeu demanar al natural com condimentades de diverses formes. Tenen també plats de carn o de peix amb una matèria prima de qualitat, una presentació sempre impecable i una selecció extensa de vins on hi destaquen els productes de la zona. Dir-vos que el servei de sala està a l’alçada de la gran feina que fan des de la cuina i que evidentment tot això té un preu. Però com diuen en castellà, “sarna con gusto no pica”.