Els pobles amb més encant de la Cerdanya

Abans de res, fem una aclaració: Bellver de Cerdanya pertany a Lleida, sí, però és al·lucinant. De fet, és un dels pobles més bonics d'aquest territori i, per tant, no podem no recomanar-lo. A més, està a deu minuts en cotxe del primer poble gironí… Dit això, Bellver és un conglomerat de diferents pobles, llogarrets i masies aïllades. Tot és digne de ser visitat i recorregut uns quants cops, però si no teniu massa temps, us recomanem el barri antic de Bellver, situat dalt d'un turó. Pels seus estrets carrerons empedrats, les cases de pedra i l'estructura urbanística, pensareu que formeu part del càsting de 'Joc de Trons'. 

I, si opteu per conèixer alguns dels pobles, podeu anar a Pi, un petit poble de poc més de cent habitants, on us serà impossible no desconnectar. Tant si passegeu pels seus boscos frondosos o us perdeu pels carrerons, us enamorareu. També podeu anar a Bor i descobrir les coves de la Fou de Bor. En tot cas, no oblideu la càmera!

Molts coneixem Prullans pel seu pessebre vivent. Doncs bé, si passegeu per aquest poble del bell mig dels Pirineus, us sentireu com si estiguessiu en un escenari de pel·lícula. Prullans està situat en un cim, té unes vistes brutals a la vall,-no us oblideu de carregar el mòbil!-, i una pila d'encants i monuments que cal visitar com l'església romànica de Sant Esteve, la cova d'Anès o el dòlmen d'Orèn. I el mirador a la Serra del Cadí, esclar! 

Patapam, ja som a la província de Girona. Das, ben a prop del Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un autèntic plaer per la vista. De fet, quan porteu només un parell o tres minuts en aquest poblet de menys de 300 habitants, entendreu perquè es diu que la Cerdanya és la 'Suïssa catalana'. En els darrers anys,-a causa de l'estació d'esquí de la Masella-, Das s'ha convertit en un centre turístic residencial, però, a més d'esquiar, menjar i fer fotos, també podeu fer altres coses com visitar l'assentament prehistòric de Sanavastre o l'església neogòtica de Sant Llorenç. 

Llívia és un poble ja enclavat passada la frontera francesa però que pertany a Catalunya. No us podeu perdre els seus carrers ni la seva església, i té un bon grapat de llocs on anar-hi a menjar, com la formatgeria. Però si per alguna cosa és conegut el municipi és per la farmàcia Esteve, considerada la farmàcia encara en peu més antiga d'Europa, probablement del segle XV. Avui convertida en museu de propietat municipal, la farmàcia té col·leccions valuosíssimes de caixes, pots, instruments de laboratori o bocals de vidre, i també una biblioteca, on hi deixem la darrera pàgina d'aquesta escapada.

Meranges és brutal. Tal qual. Un petit poble d'alta muntanya de carrers empedrats i empinats situat en plena zona axial pirinenca. Menanges, però, és molt més que això. És frontera (entre Andorra i França), és muntanya (Puigpedrós, Els Engorgs) i és aigua (els estanys de Malniu i Mal). És a dir: que no podeu oblidar el mòbil, la càmera i, si cal, la Polaroid. I unes bones vambes, esclar! Perquè anar a Meranges i no fer senderisme és com demanar-se una cervesa sense alcohol: un crim. O gairebé. Tampoc podeu oblidar el castell,  que va ser declarat Bé cultural d'interès nacional. 

Puigcerdà, la capital de la Cerdanya. Una població de muntanyes, boscos, estanys i rieres. Una població amb un casc antic, de carrers estrets i irregulars, impressionant. És difícil, molt difícil, quedar-se només amb un símbol, amb un sol lloc d'interès de Puigcerdà: Podríem començar el recorregut pel meravellós estany i el Parc Schierbeck i continuar pel camapanar de Santa Maria o el Convent de Sant Domènec, actual seu de la Biblioteca. Mil i una possibilitats. 

Montlluís (Mont-Louis en francès) està al límit entre l'Alta Cerdanya i les comarques del Capcir i el Conflent. pertany a França, però està a prop de Llívia i per això us el recomanem. Bé, i perquè té un atractiu turístic innegable perquè és una de les nou ciutats fortificades creades per Sébastien Le Prestre de Vauban. Una vila on és impossible anar-hi sense la bateria del mòbil ben carregada!