Escapades a 30 minuts de Girona

Si necessiteu un volcà ara mateix, de manera urgent, ei, que a tocar de Girona hi tenim un dels cràters més grans d’Europa. El volcà de la Crosa, situat al nucli de Sant Dalmai de Vilobí d’Onyar, té una alçada més que modesta, només 156 metres, però fa més d’un quilòmetre de perímetre i permet una passejada pel que, fa més de mil anys, era el fons d’un llac i ara són camps de conreu a l’abric de les parets de la caldera. Es tracta d’un volcà jove i extraordinàriament ben conservat, i s’ha convertit en un símbol local i un gran indret per a fer una primera aproximació didàctica a la geologia. A una antiga pedrera s’hi ha habilitat un petit aparcament i el paratge compta amb panells informatius per explicar-ne les característiques naturals més destacades.

Visitar Llorà és, per molts motius, d'obligat compliment. En aquest cas ens centrem en l’antiga fonda Fontsabeu, que fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però té un rètol que ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.

T'acabes de llevar i no saps on anar? La història de La Cresta és d'aquelles fàcils de recordar. Partint d'un petit establiment a Bescanó, fundat el 1991, situat a peu de la carretera que travessa el poble en direcció a Anglès o la ciutat, segons d'on vinguis, en Narcís, un carnisser, va apostar per una rostisseria de carns a llenya, amb el pollastre com a producte emblemàtic. Ara és un establiment de referència a la Girona Sud i en d'altres poblacions, com Banyoles, Olot o Figueres. S'hi poden trobar tot tipus de carns cuites amb llenya: pollastres, conill, espatlla de xat, costelló de porc, cap de llom, guatlles, cabrits, a més d'altres plats com ara canelons casolans o macarrons, i diferents tipus d'amanides i acompanyaments com ara patates, alberginia i carbassó, croquetes o calamars. L'aparador, llarguíssim, fa goig de veure.

No hi podia faltar. “Le château de Gala, la Gala du château” així definia Dalí el Castell de Púbol. Una fortificació gòtica-renaixentista del segle XI que esdevingué centre de la baronia de Púbol i, als anys 70, residència i refugi de Gala. Un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri. De fet, Dalí no hi podia entrar si abans no ho demanava per escrit. Tot i que, evidentment, va ser ell l’encarregat de la decoració: quan el va comprar, el Castell estava molt deteriorat, amb els sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. El geni va optar per no amagar l’aspecte ruïnós i utilitzar les parets i sostres semiderruïts per crear espais insospitats i dimensions contrastades. Si hi aneu, fixeu-vos, sobretot en les representacions pictòriques als murs, les falses arquitectures, el barroquisme tèxtil o la simbologia de caire romàntic. No té desperdici. I, per acabar, una curiositat: sabeu que Gala va ser enterrada aquí? Dalí va dissenyar el mausoleu pels dos, però, finalment, ell va decidir romandre per sempre més al Teatre-Museu de Figueres.