0 M'encanta
Guarda-ho

Les millors platges salvatges de Catalunya

De la Costa Brava al Delta de l'Ebre. Us presentem les platges i cales tranquil·les que encara es conserven verges

© waldru
Cala Futadera

En els 826,5 quilómetres que s'estén la costa catalana, entre el cap Falcó i el riu de la Sénia, encara és possible plantar la tovallola a un bon grapat de cales que conserven la seva bellesa feréstega, gairebé intacta. En aquesta llista trobareu les deu platges salvatges que més ens agraden de Catalunya. 

1

Platja Fonda

Situada als peus d’un penya-segat que li dóna ombra i envoltada d’una gran ‘paret’ que la protegeix, és una de les cales més curioses de la Costa Brava. Per accedir-hi haureu de baixar unes quantes escales en força bon estat però poc aptes per a nens petits i persones grans. Tot i que fa uns quants anys era habitual veure-hi un xiringuito durant els mesos d’estiu, encara és un amagatall feréstec: una petita cala d’uns 130 metres de longitud i 35 d’amplada que ha romàs verge i salvatge en el sentit més primitiu del terme.

L’aigua presenta tonalitats fosques, gràcies al color de la sorra (fosca i gruixuda) i l’ombra de la gran roca. La platja Fonda té, a més, un fons submarí que fa les delícies dels aficionats a la immersió lleugera. Si preferiu prendre el sol i triomfar a Instagram, pareu atenció al majestuós cap de Begur. Des del costat dret de la platja és possible veure la silueta de l’històric Semàfor de Begur, una antiga estació meteorològica reconvertida en mirador que ofereix una panoràmica impressionant del massís.

Llegir-ne més
2
Platja de l'Illot (L'Ametlla de Mar)

Platja de l'Illot (L'Ametlla de Mar)

A la Costa Daurada predominen les platges de sorra molt fina i suau pendent, aquelles que has de caminar molts metres mar endins per tal que l’aigua t’arribi al melic. De tant en tant, però, el litoral es rebel·la i ofereix sorpreses, com la platja de l’Illot, al sud de l’Ametlla de Mar, una petita cala de còdols amb un roquissar vermell que l’envolta i els pins que arriben arran de l’aigua. I, esclar, l’illot, emergint entre les ones, que encara fa el paisatge més bucòlic.
A l’Ametlla hi ha moltes més cales amb encant, és un municipi privilegiat en aquest sentit. Per exemple, podeu anar a la cala del Cementiri, espai pedregós d’uns quinze metres d’amplada per vint de longitud, i amb una aigua cristal·lina de color turquesa. Ja us podeu imaginar que, amb tan pocs metres quadrats, en temporada alta cal que matineu i us afanyeu si voleu un espai per estendre la tovallola... També us agradarà que és una de les poques platges de tot Catalunya en què és permesa la presència de mascotes a qualsevol hora de qualsevol dia de l’any.

3

Cala Tavallera

El punt més oriental de la península Ibèrica és també la part més salvatge de la Costa Brava, una autèntica 'finis terrae' tan espectacular com traïdora, sembrada de ruïnes de fa mil anys i encara molt gelosa dels seus secrets. Un d’ells és la cala Tavellera, situada a uns dos quilòmetres del Port de la Selva però només accessible a peu a través del GR11, el sender que connecta el Mediterrani amb l’Atlàntic. En alguns blogs i guies asseguren que és accessible en 4 x 4, però de tota la vida la forma més segura per arribar-hi sense deixar- s’hi les banyes o les rodes ha estat mitjançant una fantàstica caminada d’unes dues hores pel cap de Creus que culmina en un merescut premi: una cala pràcticament deserta tant a l’estiu com a l’hivern. El fons marí és espectacular i té una espessa pradera de posidònia. A ple estiu sovint s’hi reuneixen moltes petites embarcacions, però a principis o finals de temporada segur que no us hi troba ningú.

Llegir-ne més
Advertising
4

Cala Estreta

És la cala de la qual els del Baix Empordà estan més orgullosos. I si mai hi poseu els peus, entendreu per què: és preciosa. Ara bé, com que tota recompensa requereix un esforç, durant els mesos d’estiu no us hi podreu acostar amb vehicle motoritzat, i haureu de fer una caminada d’uns tres quarts d’hora des de la platja del Castell. És habitual veure a gent practicant nudisme.

Llegir-ne més
5
La Punta del Fangar (Deltebre)

La Punta del Fangar (Deltebre)

El nord del sempre recomanable delta de l’Ebre està format per una immensa llengua de sorra, la península del Fangar, que es va estrenyent i corbant fins a arribar a tancar una gran quantitat d’aigua salada formant un mar interior que es coneix com el port del Fangar. És un espai singular, únic, un desert amb dunes, algunes mòbils i altres fixades, on fins i tot es produeixen miratges en dies de forta insolació. També hi trobareu alguns espais protegits per a la nidificació de xatracs i gavines, el que fa el lloc encara més especial. El Fangar té ni més ni menys que set quilòmetres de platja –aquí sí que no us mancarà espai per estirar-vos!– amb sorra molt fina, i una superfície total de 400 hectàrees, amb l’única ‘decoració’ d’un solitari far blanc amb una cinta vermella. Per les característiques del lloc, si el trieu com a indret on passar un dia de platja, no oblideu emportar-vos protecció solar, beguda, aliments, barret per protegir la closca... Tingueu en compte que també és habitual que hi bufi un fort vent!

6

L'Illa Roja

Sí, Begur té un munt de platges al·lucinants, per què triar precisament aquesta, que no té cap servei? A banda que no està tan sobresaturada de gent guapa com Sa Tuna o Aiguafreda, ens agrada perquè és l’única platja nudista a la Costa Brava centre, perquè els colors intensament vermellosos de la roca que emergeix a la badia la converteixen en una cosa rara i viva, perquè la forma semicircular en fa una platja molt acollidora, perquè roman relativament poc freqüentada per colles o criatures, doncs cal caminar força per arribar-hi des del Camí de Ronda, i perquè en realitat les platges que molen són les que no tenen ni quiosc de gelats i et permeten creure per una estona que la resta de la vida no existeix. L’únic inconvenient és que les altes parets dels penya-segats que l’envolten hi aboquen ombra a partir de mitja tarda, així que aprofiteu-hi bé el matí.

Llegir-ne més
Advertising
7
Platja del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita)

Platja del Trabucador (Sant Carles de la Ràpita)

Aquesta platja és l’estreta franja que hi ha al sud que uneix el Delta amb la península de la punta de la Banya. Té sis quilòmetres de llarg i una amplada mitjana de tan sols un centenar de metres; un costat de la barra el remulla el Mediterrani obert, i l’altre, les aigües de la tranquil·la badia dels Alfacs, amb un munt d’aus aquàtiques que s’hi remullen.

8

Cala Futadera

Se la coneix popularment com 'la cala dels 300 escalons' i, tot i ser un autèntic paradís, sovint roman amagada entre altres cales més populars, com Vallpresona i la del Senyor Ramon. No és recomanable si patiu vertigen, perquè si és així potser us rodarà una mica el cap a l’hora de baixar fins a aquesta cala. Ara, una vegada a lloc trobareu una aigua cristal·lina, d’aquelles que encara que estiguin gelades t’hi vols llançar de cap, i no és, ni de lluny, de les cales que estan més concorregudes durant la temporada d’estiu.

Llegir-ne més
9
Cala Fonda (Waikiki)

Cala Fonda (Waikiki)

Al bell mig del bosc de la Marquesa, aquesta platja verge fa 200 metres de longitud per 25 d’amplada, és nudista i se la coneix popularment amb el nom de Waikiki. Per arribar-hi cal caminar uns tres quilòmetres des de la platja Llarga en direcció est. És una de les platges més ben conservades del litoral tarragoní.

Advertising
10

Cala Sa Sabolla

Està allà on Jesucrist va perdre l'espardenya, però hi ha molts motius per visitar Sa Sabolla: D'entrada, el camí de Ronda des del qual s'hi accedeix és una autèntica delícia pels sentits. Una experiència un xic llarga, però que s'ha de veure i viure. I sí, ho heu llegit bé: només s'hi pot accedir a peu o en barca. La cala, d'aigües gairebé cristal·lines i superfície de còdols, està completament envoltada de roques de pissarra i és, amb diferència, una de les platges més solitàries de la Costa Brava. Ras i curt: És molt difícil que hi trobeu més de vint persones. 

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments