Platges genials a mitja hora de Barcelona

Situada al nucli urbà de Garraf, aquesta platja té una longitud de 380 metres, sorra fina barrejada amb pedres i molt poc pendent d’entrada al mar. Entre la platja i la via del tren es troba la zona que dóna nom a la platja, una mena de barri mariner construït gairebé sobre la sorra de la platja. Les cabanes de fusta, ara remodelades, són antigues barraques que els pescadors utilitzaven per guardar els seus estris. Disposa de servei de dutxes, lavabos i equip de salvament, lloguen gandules, para-sols i patins a pedals. També hi ha un hotel i un parell de restaurants.

A Gavà Mar la llenca de platja és un element més en un conjunt que entén el litoral com un espai d’oci permanent amb una sèrie d’infraestructures molt ben integrades a l’entorn. Entre la pineda arran de mar, hi podem trobar restaurants (El Torreón, El Jardí del Mar, Les Marines, Tropical...), hotels de luxe (AC Marriot), complexos esportius (Àccura), càmpings de primera (Tres Estrellas)  i xiringuitos chic (el Kauai) per estar-vos a la platja les hores, els dies, les setmanes... que vulgueu. 

Longitud: 3.850 m - Amplada: 20-80 m

A la platja del Prat, entre la desembocadura del riu i l’aeroport, ja és tot un plaer arribar-hi. La carretera d’accés (molt ben condicionada per a passejants i ciclistes)  sempre està plena d’observadors d’avions. Ben a prop hi ha els espais naturals del delta del Llobregat. L’extens litoral disposa de tota mena de serveis i instal·lacions, com arael Centre Municipal de Vela i el Centre de Recuperació d’Animals Marins. I quan arriba el capvespre (de 20 a 8 h), a la zona d’ús públic s’apleguen dotzenes de pescadors de canya. 

Longitud: 3.300 m – Amplada: 60 m

Com una foto antiga en color, la platja del nucli antic de Montgat ha fixat usos i costums perduts en la major part del litoral. Aquí encara hi perviuen els banys Emporium i els banys del Carme, que s’omplen a l’estiu d’estiuejants degustadors de paelles. La presència de pescadors s’evidencia per les barques que romancegen a la sorra i per la petita llotja oberta a tocar de les vies del tren on venen les seves captures a viva veu, com ja no es fa enlloc més de Catalunya.  

Longitud: 595 m

Increïble però cert. L’àrea metropolitana atresora algunes de les platges menys freqüentades de Catalunya. Les de Viladecans resulten un paratge dunar, en bona part protegit, on s’escampen banyistes ocasionals a la recerca de tranquil·litat. Val la pena fer-hi una passejada per arribar a l’observatori que hi ha entre les dues i mirar l’entorn.  Atenció: no hi ha serveis, tots es concentren a la veïna platja de la Murtra.

Té passeig marítim i una escultura dedicada a l’animal més aromàtic de la ciutat: el mico. Són els punts culminants d’una reforma que va rescatar aquest pany de platja impracticable no fa tants anys. Tot això sense renunciar a la seva personalitat industrial: la platja queda emmarcada entre el Pont del Petroli que li dona nom i la preciosa fàbrica d’Anís del Mono, una de les millors mostres del modernisme fabril català. Un altre al·licient és que, ara mateix, el litoral de Badalona és en pol gastronòmic de primera magnitud: Amura, La Donzella de la Costa i L'Estupendu són tres exemples saborosíssims.

Addictes a la sorra? A Castelldefels us esperen gairebé cinc quilòmetres d’arenal amb tots els serveis que pugueu imaginar i desitjar per treure el màxim profit a la platja amb totes les comoditats del món. A la de la Pineda, en concret, disposen d’una zona multiesportiva nova de trinca on es pot jugar a les modalitats de platja d’handbol, voleibol i futbol. I, la gran novetat, un espai per practicar el surf d’estel, una reivindicació dels aficionats.

Sant Pol de Mar és una d'aquelles poblacions que fan (molta) enveja i en què tot home i dona de bé voldria plantar una olivera i una caseta. Ara, que si no som dels privilegiats tampoc cal patir gaire, ja que el tenim a un cop de Rodalies. La vila disposa d'una sèrie de platges i cales que potser recorden més la Costa Brava que altres poblacions del Maresme. La que es troba en l'extrem sud s'anomena de les Roques Blanques i és una platja no gaire gran, d'uns 500 metres. Si avanceu cap al sud pel caminet que discorre en paral·lel a les vies del tren, trobareu petits racons on podeu prendre el sol sense la nosa del banyador.