Llocs insòlits de la Costa Brava

Aquest petit llogarret pertanyent a Calella de Palafrugell són ben bé quatre cases mal comptades, amb menys d’una cinquantena d’habitants censats; el formen antigues masies i cases pairals reconvertides amb els anys en segones residències, i es troba situat en una planúria emergint entre boscos. Diuen els llibres d’història que l'origen d'Ermedàs és anterior a la mateixa vila de Palafrugell, i parlen del seu passat els escuts  d’armes a les parets de pedra antiga, esglesioles medievals i torres de vigilància amb espitlleres per a protegir-se dels enemics.

Entre els penya-segats que envolten els Jardins del Cap Roig s’hi amaga una petita cala d’aigües transparents popularment coneguda com la Banyera de la Russa, i s’anomenava així perquè segons deien els vilatans de més edat, hi baixava una dona russa (en realitat era anglesa però estava casada amb un militar rus, eren el matrimoni Woevodsky) a banyar-se nua. Situada entre Calella de Palafrugell i Mont-Ras, es van fer construir un accès i un embarcador, que encara es conserven. El topònim popular encara es transmet de generació en generació, cada barqueta enfortint la llegenda quan els nens ho escolten, embadalits, dels seus pares i avis.

 Al costat del cementiri on reposen les restes mortals de l’assagista i filòsof alemany d’origen jueu Walter Benjamin, l’escultor israelià Dani Karavan hi va erigir el seu particularíssim homenatge anomenat “Memorial Passatges” l’any 1994, en el cinquantè aniversari de la seva tràgica mort per suïcidi. Format per tres elements que s’integren orgànicament en la natura, l’artista volia que cadascú visqués la seva pròpia experiència en baixar pel túnel amb una escala que permet veure el mar al fons, una olivera vella que va fer plantar al costat,  i una plataforma de meditació que s’obre cap a l’horitzó. Sentir el vent xiulant a les orelles, la immensitat del mar als peus, la història pren cos en aquest espai que sembla talment fora del temps.

Hi ha res més estimulant que una bona fragància? Pensem que no1 Si creieu en el poder de l’olfacte, busqueu-vos un forat a l’agenda per visitar el Parc de les Olors del Surolí a Palamós. Es tracta d’un espai natural carregat de màgia on la marialluïsa és l’ànima de la festa. De fet, tenen tot un camp plantat d’aquesta varietat al voltant del qual hi podeu trobar mil i una espècies d’herbes aromàtiques i medicinals per explorar el món de les olors més seductores. Es tracta d’un projecte basat en els principis de cuidar la biodiversitat, millorar el paisatge i promoure els bons hàbits entre les persones. Així que si us considereu gent bio i fet salut us obsessiona, aquest és el vostre lloc. Compte! El parc no obre fins l’estiu.

La singularitat d’aquesta cala estreta prop del poble de Cadaqués està en la seva particular geologia: roquissars pedregosos baixen com tallats amb cisell fins a besar les aigües cristal·lines. Molt apreciada pels submarinistes per la transparència de les seves aigües i la bellesa del seu fons marí, amb un bosc de posidònies que es poden veure a ull nu amb ulleres d’snorkel, és una cala verge, sense serveis, i s’hi permet la pràctica del nudisme.

El cap Norfeu, situat al sud-est de la península del cap de Creus, entre les badies de Jóncols, al nord, i de Montjoi, al sud, forma una estreta península, allargada i corbada, molt rocosa i plena de penya-segats i coves naturals. Unes coves que, per cert, també paga la pena visitar. Al sud-est hi trobem les illes Mòniques, uns illots rocosos entre els quals hi ha el Cavall Bernat i el Gat. I sí, tal com sabeu, es diuen així perquè la forma s'assembla molt a la d'aquests animals.

La Cova d’en Gispert és la més llarga i espectacular de la Costa Brava. Està situada entre les cales d’Aiguablava i Aiguaxelida i, per tant, la millor manera d’arribar-hi és amb caiac, sortint des de la primera. Tot i que també es pot sortir des d’Aiguaxelida o, fins i tot, Tamariu. En qualsevol cas, l’excursió també paga molt la pena.  No us deixeu enganyar per l’estretor de l’entrada: la cova d’en Gispert té una longitud de gairebé 150 metres i la podreu recórrer en caiac fins al final. A més, té dues parts ben diferenciades: la Galeria, que ocupa els primers 90 metres des de l’entrada, i la Sala Final on trobarem una petita illa rocosa,-que molts anomenen ‘Taula’,-, on podrem seure. Pocs metres abans del pòrtic que condueix a la Sala Final, s’obre una bifurcació que permet un pas subaquàtic a la sala. Que la cova és espectacular, però, no ho diem només nosaltres: Durant la dècada dels 60, i impressionat per la seva acústica, Dalí va organitzar un concert de cant privat a la Sala Final. A més, a mitjans d’agost (normalment els dies 21 i 22), quan els raigs del sol arriben fins al final de la cova, normalment s’organitza el Despertar del sol de la Cova d’en Gispert’: una emocionant expedició en caiac poc ababns de la sortida del sol per contemplar el naixement del dia des de dins. Una experiència inoblidable.  

Amants del submarinisme! Aquesta recomanació és per vosaltres. A la costa de Sant Feliu de Guíxols, a l’alçada de port Salvi (fora de la badia) s’hi amaga un petit tresor esperant per ser descobert. En una profunditat d’uns 20 metres, hi ha submergida la figura d’un dofí que fa anys que viu sota l’aigua i que saluda amable a aquells qui s’acosten a la primera cova. Es tracta d’una joia reservada als amants del món subaquàtic, us atreviu a buscar-lo? La resta ens haurem de conformar en veure’l en fotografies.