Rutes per passejar per Girona

L’interior de la comarca de la Selva es coneix com La Comarca de l’Aigua i d’això, a Santa Coloma de Farners, no en falta. Només en visitar les fonts del Parc de Sant Salvador ja ens hi tiraríem el dia, però és als boscos de Castanyet on les déus i els hi ha dibuixat un bosc encantat on hi ha tants verds, tanta energia i tanta pau que fins i tot s’hi ha instal·lat un santuari budista on s’hi fan retirs de tres anys. La nostra proposta, tranquils, es pot fer en un sol dia. Amb una parada prèvia per a un esmorzar o un vermut a l’Hostal de Castanyet, una casa antiga amb taules parades amb estovalles de quadres i gossos simpàtics que us donaran la poteta a canvi d’un tros d’entrepà, ens podrem perdre després pel bosc o arribar fins a l’antic nucli de Castanyet, on encara s’alça una església romànica i alguns masos habitats ininterrompudament des de fa segles.

Propera parada: Les coves de Serinyà. Un dels millors jaciments d’Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern, un paratge únic per apropar-nos a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret, descobert a finals del segle XIX com a lloc d'assentaments estacionals humans i d’enterraments, està format per tres coves: les de Reclau, les de Mollet i les d’Arbrau.

Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès.

Les Planes d’Hostoles,-un territori per (re)descobrir-, compta amb algunes de les gorgues més al·lucinants de les comarques gironines. Força grosses, profundes i envoltades d’una o més parets de basalt. Un bon exemple és el Gorg de Can Poeti, situat relativament a prop del nucli urbà però força solitari la majoria de mesos de l’any. Envoltat de naturalesa per tots costat i aigües ben fredes. Es pot demanar més? Podeu accedir-hi a través del carril bici, passat el pont sobre el riu Brugent.

No és un lloc destinat al bany, però és perfecte per a una bucòlica remullada de peus, prendre el sol o fer un pícnic. La platja fluvial oberta la primavera de 2016 va ser una actuació destinada a ampliar els espais d'oci d'un sector de la ciutat, Sant Ponç, molt dur i asfaltat malgrat estar a tocar del riu. I nosaltres ho celebrem. És un dels espais naturals més encantadors de la ciutat, el lloc ideal per desconnectar una estona i tornar a la rutina en menys de cinc minuts. 

Entre la Devesa de Girona i la saltenca s'estén la plana de l'horta de Santa Eugènia. Els pagesos de tota la vida que han vist com la ciutat se'ls anava acostant conviuen amb els horticultors urbans que conreen els espais cedits per l'ajuntament, i tots els amb els passejants i ciclistes del carril bici. És un indret bonic, on hi podem escoltar la fressa de l'aigua de la séquia mentre hi fem un passeig tranquil. Hi trobarem gallines picant a terra i potser ens oferiran unes tomates acabades de collir. Com rebutjar aquests plaers rurals a cinc minuts del centre?

Els horaris d'obertura són un gran enigma i els amics de quatre potes no hi poden ni ficar el morro. A banda d'això, aquest petit jardí, ignot per a molts gironins i que resta amagat entre els carrerons del barri de Sant Pere de Galligants, és una autèntica meravella on és perfectament possible passar-hi una tarda llegint a l'ombra d'un taronger sense que ens hi molesti ningú. L'espai com a zona verda existeix des de l'edat mitjana i està envoltat d'història i llegendes relacionades amb la càbala i el passat judaic de la ciutat.

Els Jardins de la Mercè és molt més que un restaurant. És un espai gastronòmic i cultural on podreu veure concerts en directe, recitals de poesia, exposicions artístiques i fins i tot 'mercadillus' secrets. I, alhora, un oasi urbà. Un jardí al·lucinant on podem relaxar-nos amb una bona copa a la mà. 

Es tracta de la zona de verda de lleure per excel·lència de la ciutat, malgrat la trinxada criminal que va suposar la construcció de la variant est. Poseu­-vos les esportives o agafeu les bicis i ja podeu tirar cap el massís de les Gavarres, cap a la que abans anomenaven la Vall Ombrosa, Tenebrosa o Profunda, pel seu enclotament, que forma la llera del riu Galligants. Hi abunden les fonts d'aigües poc mineralitzades, els cabals de les quals depenen de la pluviositat. La Font d'en Pericot és la més antiga, però també hi ha la d'en Fita, la del Bisbe, la dels Lleons i la del Ferro, en la qual l'aigua que en brolla és picant. Hi ha alguns desnivells, però no són excessius si no és que preteneu arribar fins el Castell de Sant Miquel o el Santuari dels Àngels, que podríeu, i és un recorregut meravellós.

El Cinema Truffaut,-o antiga Sala B de mític Cinema Modern-, el van crear l’any 1992 el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, i és l’única sala de la ciutat que només projecta pel·lícules en versió original. També és el refugi dels (més) cinèfils i el lloc ideal on relaxar-se mirant una bona pel·lícula i desconnectar. 

"La vall és d’una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país” Així definia, l’any 1974, Josep Pla la Vall del Llémena. El nostre oasi urbà (o ben a prop) per excel·lència. 

No hi podia faltar. El Parc de la Devesa és el parc urbà més gran de Catalunya i un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. No entenem encara per què, la majoria de gironins només el trepitgem per Fires i, com a molt, per anar a passejar el gos. Tot i així, és un bon indret per marxar de l’entorn urbà.