Rutes per passejar per Girona

Una de les coses que s’han de visitar sí o sí a Canet d’Adri és el volcà de Puig d’Adri, al peu de les muntanyes de Rocacorba. Es tracta d’una petita i fàcil ruta d’uns deu quilòmetres aproximadament. El principal atractiu del volcà és que consta de tres edificis volcànics connectats entre si que es van construir al llarg de les diverses fases eruptives. El volcà, per cert, està directament relacionat amb el vulcanisme de la zona volcànica de la Garrotxa. 

Comencem pel pitjor i després la cosa ja millorarà: Es tracta d’un itinerari d’uns 10 o 12 quilòmetres amb una pujada força exigent i pedragosa si es fa a peu ja que des del veïnat de Foleià fins al santuari hi ha força pujada, però si hi aneu amb bicicleta és millor que passeu per la pista forestal de Biert a Banyoles, ja que el de Canet transcorre per un corriol. La recompensa, però, és enorme: el santuari de Rocacorba s’alça damunt d’un penya-segat força curiós (té forma de vaixell) i ofereix una panoràmica que fa caure d’esquenes. No deixeu que us ho expliquin. 

Un dels múltiples encants de Sant Gregori són, sens dubte, les fonts: la del Raig, la d’en Coromines i la d’en Verdaguer. La primera és aigua potable i les dues últimes aigua picant. Durant el recorregut les podreu veure totes.  Però comencem pel principi. Temps: unes quatre horetes. Quilòmetres: uns 14. Es pot fer a peu o amb BTT.

Com s’hi va? Comenceu al camp de futbol. Una vegada travessat el pont sobre el Llémena, continueu pel camí immediat en direcció esquerra, el qual ens permet resseguir de molt a prop el riu. De fet, aquest camí ens porta fins a l’aiguabarreig del Llémena amb el Ter, tot travessant la Devesa de Can Prat. En aquest punt, per cert, us podeu aturar a fer fotos. Bé, no és obligatori, però ho petareu a Instagram. Continuarem pel camí que segueix cap a la dreta paral·lel al Ter i que ens porta a trobar el camí que creua el riu a través del pas de la Pilastra fins a trobar la carretera asfaltada.

Prosseguint per la carretera arribarem a una bifurcació, tot just davant del pas de la barca amb Bescanó, que seguirem a la dreta. Per aquest mateix camí, ja a l’interior d’un bosc d’alzines i roures, arribem a la font d’en Coromines. Si continuem el camí trobarem la Font del Raig i passat el veïnat de l’Església, la d’en Verdaguer. 

Tot vorejant les aigües i circulant pel carril bici hi trobareu una ruta fàcil, que podeu iniciar en qualsevol punt, però us recomanem que la feu en el sentit contrari a les agulles del rellotge. Gaudireu del patrimoni natural, i us alegrareu la vista amb les pesqueres, els desmais, el parc de la Draga, les restes del poblat neolític, o l’església de Santa Maria de Porqueres, entre d’altres. I si els quasi 7 km se us fan llargs, atureu-vos en qualsevol dels bars a esmorzar, berenar o fer un bon vermut..

L’interior de la comarca de la Selva es coneix com La Comarca de l’Aigua i d’això, a Santa Coloma de Farners, no en falta. Només en visitar les fonts del Parc de Sant Salvador ja ens hi tiraríem el dia, però és als boscos de Castanyet on les déus i els hi ha dibuixat un bosc encantat on hi ha tants verds, tanta energia i tanta pau que fins i tot s’hi ha instal·lat un santuari budista on s’hi fan retirs de tres anys. La nostra proposta, tranquils, es pot fer en un sol dia. Amb una parada prèvia per a un esmorzar o un vermut a l’Hostal de Castanyet, una casa antiga amb taules parades amb estovalles de quadres i gossos simpàtics que us donaran la poteta a canvi d’un tros d’entrepà, ens podrem perdre després pel bosc o arribar fins a l’antic nucli de Castanyet, on encara s’alça una església romànica i alguns masos habitats ininterrompudament des de fa segles.

Propera parada: Les coves de Serinyà. Un dels millors jaciments d’Europa occidental per conèixer el pas de l'home de Neandertal a l'home modern, un paratge únic per apropar-nos a l'escenari on vivien els caçadors recol·lectors de la prehistòria. Aquest indret, descobert a finals del segle XIX com a lloc d'assentaments estacionals humans i d’enterraments, està format per tres coves: les de Reclau, les de Mollet i les d’Arbrau.

La Ruta del Ferro i del Carbó segueix el traçat que feia l’antiga línia de tren: Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. Forma part de les Vies Verdes gironines i és un camí ideal per fer caminant, en bicicleta i en patins. Per començar amb bon peu podeu fer un bon esmorzar a l’Alberg situat al Parc de l’Estació de Sant Joan de les Abadesses –on també hi ha una zona d’aparcament–. Amb les forces al 100% podeu iniciar la patinada direcció Ripoll. Són aproximadament uns 10 quilòmetres fins a l’entrada de la població, amb un desnivell de l’1%. Tant d’anada com de tornada (un parell d’hores tot plegat, anant xino-xano), els paisatges de muntanya, i els colors de la natura us deixaran meravellats. Ara, compte amb la temporada d’hivern, que si hi ha gel al camí podeu patinar doble!

Els Jardins dels Alemanys, en ple Barri Vell, són un espai ple d’història: hi perduren les restes de l’antiga caserna on van viure els soldats mercenaris d’origen alemany que van ser destinats a Girona durant la Guerra del francès, al segle XIX. Dins dels jardins hi trobem, també, la Torre del Llamp. Si hi pugeu,-hi ha una escala per accedir a la muralla-, traieu el mòbil perquè les vistes de Girona són al·lucinants. Els jardins, però, no són només un espai per passejar, també s’hi fan moltes activitats musicals i representacions històriques de la Guerra del Francès.

Les Planes d’Hostoles,-un territori per (re)descobrir-, compta amb algunes de les gorgues més al·lucinants de les comarques gironines. Força grosses, profundes i envoltades d’una o més parets de basalt. Un bon exemple és el Gorg de Can Poeti, situat relativament a prop del nucli urbà però força solitari la majoria de mesos de l’any. Envoltat de naturalesa per tots costat i aigües ben fredes. Es pot demanar més? Podeu accedir-hi a través del carril bici, passat el pont sobre el riu Brugent.

Temps: unes quatre hores. Longitud: 13’62 quilòmetres. Altitud: 90 metres. El podeu fer a peu o amb BTT. Si opteu per anar-hi amb bici, però, heu de saber que la dificultat augmenta una mica. Això sí, hi ha dos sectors molt diferenciats: el primer,- que arriba fins a la Font de Can Verdaguer-, és força senzill i apte per a tothom. I el segon, un xic més complicat, que va des de Can Verdaguer fins a Sant Grau. És més difícil perquè hi ha fortes rampes i desnivells que dificulten la pujada. 

I per què paga la pena aquest recorregut? Perquè, des de dalt del cim, podreu gaudir d’unes panoràmiques al·lucinants de la Vall de Llémena, Rocacorba, i fins i tot del Gironès. De fet, si fa bon dia també podreu veure el Pirineu gironí, el Montgrí, el Montseny i la serra d’Albera. A més, és clar, us podreu apropar a l’ermita de Sant Grau i a l’antic castell de Tudela. Si decidiu no pujar fins a dalt (tranquils, no sou els únics) també podreu visitar el nucli històric del poble.