0 M'encanta
Guarda-ho

Ruta per descobrir la Vall del Llémena

Un recorregut per alguns dels meravellosos pobles de la Vall del Llémena

Vall de Llémena

"La vall és d’una gran bellesa, dintre, s’entén, el matís bucòlic i rural. La vall és petita, recollida, sinuosa – un autèntic cul-de-sac sobre l’amfiteatre que la tanca al nord. És la miniatura deliciosa d’una vall del nostre país” Així definia, l’any 1974, Josep Pla la Vall del Llémena. Necessiteu més motius per (re)descobrir-la? Us donem una pila de raons per perdre's per alguns dels seus meravellosos pobles. 

La ruta de les fonts de Sant Gregori

La ruta de les fonts de Sant Gregori

Un dels múltiples encants de Sant Gregori són, sens dubte, les fonts: la del Raig, la d’en Coromines i la d’en Verdaguer. La primera és aigua potable i les dues últimes aigua picant. Durant el recorregut les podreu veure totes.  Però comencem pel principi. Temps: unes quatre horetes. Quilòmetres: uns 14. Es pot fer a peu o amb BTT.

Com s’hi va? Comenceu al camp de futbol. Una vegada travessat el pont sobre el Llémena, continueu pel camí immediat en direcció esquerra, el qual ens permet resseguir de molt a prop el riu. De fet, aquest camí ens porta fins a l’aiguabarreig del Llémena amb el Ter, tot travessant la Devesa de Can Prat. En aquest punt, per cert, us podeu aturar a fer fotos. Bé, no és obligatori, però ho petareu a Instagram. Continuarem pel camí que segueix cap a la dreta paral·lel al Ter i que ens porta a trobar el camí que creua el riu a través del pas de la Pilastra fins a trobar la carretera asfaltada.

Prosseguint per la carretera arribarem a una bifurcació, tot just davant del pas de la barca amb Bescanó, que seguirem a la dreta. Per aquest mateix camí, ja a l’interior d’un bosc d’alzines i roures, arribem a la font d’en Coromines. Si continuem el camí trobarem la Font del Raig i passat el veïnat de l’Església, la d’en Verdaguer. 

Sant Grau

Sant Grau

Voleu fer una mica (més) de senderisme? Pugeu a Sant Grau. Temps: unes quatre hores. Longitud: 13’62 quilòmetres. Altitud: 90 metres. El podeu fer a peu o amb BTT. Si opteu per anar-hi amb bici, però, heu de saber que la dificultat augmenta una mica. Això sí, hi ha dos sectors molt diferenciats: el primer,- que arriba fins a la Font de Can Verdaguer-, és força senzill i apte per a tothom. I el segon, un xic més complicat, que va des de Can Verdaguer fins a Sant Grau. És més difícil perquè hi ha fortes rampes i desnivells que dificulten la pujada. 

I per què paga la pena aquest recorregut? Perquè, des de dalt del cim, podreu gaudir d’unes panoràmiques al·lucinants de la Vall de Llémena, Rocacorba, i fins i tot del Gironès. De fet, si fa bon dia també podreu veure el Pirineu gironí, el Montgrí, el Montseny i la serra d’Albera. A més, és clar, us podreu apropar a l’ermita de Sant Grau i a l’antic castell de Tudela. Si decidiu no pujar fins a dalt (tranquils, no sou els únics) també podreu visitar el nucli històric del poble.  

Advertising
El Puig d'Adri

El Puig d'Adri

Si comencem a pujar una mica més, cap a Canet d’Adri, una de les visites imprescindibles és el volcà de Puig d’Adri, al peu de les muntanyes de Rocacorba. Es tracta d’una petita i fàcil ruta d’uns deu quilòmetres aproximadament. El principal atractiu del volcà és que consta de tres edificis volcànics connectats entre si que es van construir al llarg de les diverses fases eruptives. El volcà, per cert, està directament relacionat amb el vulcanisme de la zona volcànica de la Garrotxa.

Les gorgues de Font de la Torre

Les gorgues de Font de la Torre

Passar el dia o una estona a Canet i no visitar les gorgues és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar l’estiu i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Per cert, no passeu de llarg de la font i tingueu la cara néta o bruta, renteu-vos-la. Segons la llegenda, l’aigua de la font rejoveneix perquè és on rentaven les nimfes.

Advertising
Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba

Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba

Un altre imprescindible: Pujar al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. Això, sí: paga la pena. Comencem pel pitjor i després la cosa ja millorarà: Es tracta d’un itinerari d’uns 10 o 12 quilòmetres amb una pujada força exigent i pedragosa si es fa a peu ja que des del veïnat de Foleià fins al santuari hi ha força pujada, però si hi aneu amb bicicleta és millor que passeu per la pista forestal de Biert a Banyoles, ja que el de Canet transcorre per un corriol. La recompensa, però, és enorme: el santuari de Rocacorba s’alça damunt d’un penya-segat força curiós (té forma de vaixell) i ofereix una panoràmica que fa caure d’esquenes. No deixeu que us ho expliquin.

El Gorg del Diable

El Gorg del Diable

Les gorgues de Llorà (també anomenades el Gorg del Diable) són, juntament amb les de Canet, la principal zona de bany de la Vall del Llémena. Es tracta d'una gorga molt gran, situada relativament a prop de l'ermita de Sant Medir, i de difícil accés per infants i persones grans ja que per banyar-s’hi, cal llançar-se directament a l’aigua i després pujar per una corda. A més, per arribar-hi cal fer una bona excursió de baixada pronunciada. Però paga la pena! 

Advertising
El volcà de la Banya del Boc

El volcà de la Banya del Boc

Per veure volcans no cal anar a la Garrotxa. El Volcà de la Banya del Boc (250 ha és un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català existent fora de la zona volcànica més coneguda de les comarques gironines. El cràter mesura 1300 per 860 m i té una fondària de 100 m. Aquest espai és d’una gran singularitat geològica, constituït per un con volcànic obert sobre la vall de Llémena i una àmplia colada de lava basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan. Va entrar en erupció en tres etapes diferents, la darrera fa 123.000 anys. La pujada al volcà no és gaire difícil si bé cal portar calçat còmode, una ampolla d’aigua i, sobretot, el mòbil ben carregat. Les vistes són al·lucinants.

Can Fontsabeu

L’antiga fonda Fontsabeu fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però el rètol ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.

Llegir-ne més
Advertising

On anar a menjar?

Maràngels

Una de les coses bones que té viure a la ciutat de Girona és que, en un tres i no res, allunyant-te en cotxe uns pocs quilòmetres, pots estar de seguida en ple contacte amb la natura i el món rural. Aquesta és una de les virtuts que pot presumir de tenir el restaurant Maràngels, ubicat en una antiga masia catalana del segle XVII de Sant Gregori amb esplèndids jardins, ideals per relaxar-se fent el vermut i agafar gana abans d’entrar al menjador.  Tot i que va obrir els anys noranta, és des del 2005 que està liderat per l’Eva Márquez a la sala i en Xesco Mas als fogons, fill del cuiner que va donar fama al restaurant Ànec Blau de Vic, Miquel Mas. Partint d’una cuina tradicional, la clau està en l’actualització que en fa, en funció del producte de temporada i de proximitat, a través d’una carta que canvia quatre vegades a l’any, sempre deixant-hi els plats estrella com l’steak tàrtar, els calamarsets amb ou, el peix salvatge, les carxofes amb pernil i, com no podria ser d’una altra manera, la tòfona, un producte que es troba molt a la Vall de Llémena.

Llegir-ne més
Girona

El Racó d'en Pep

Si us apassionen els cargols i perdeu el cap per un bon entrecot, el Racó d’en Pep és el vostre lloc. Un restaurant familiar, de cuina casolana i de mercat, regentat per en Pep i la Joana des de 1994. Al Racó, la carn, sempre a la brasa i km0, és el protagonista. Dos exemples i un de propina que la gent repeteix una vegada i una altra: La galta de porc macerada (sense os), el secret de porc ibèric i el filet de porc a la brasa gratinat amb allioli de sobrassada i mel. I si no sabeu dir que no a un bon dolç, no us podeu perdre el pastís de cremós de formatge i xocolata blanca amb toffee i galeta o el de mousse de xocolata amb crema de llet i cacao. De ben segur que us faran salivar! Tampoc podeu marxar del Racó d’en Pep sense provar els cargols i, durant la temporada, els calçots arrebossats. A més, disposa de carta sense gluten i vegetariana. 

Llegir-ne més
Advertising

Ca la Montse

Ca la Montse és un dels tresors de la Vall del Llémena. Un restaurant de cuina tradicional i de mercat que pot fer dubtar el vegà més convençut. A la carta hi trobem des d’una fusta d’embotits del poble,-Canet d’Adri-, fins al carpaccio de vedella i els plats estrella: la carn a la brasa. És difícil triar, però si hi aneu no podeu marxar sense provar el magret d’ànec amb cremós de patata i salsa de mango o, directament, la graellada de carn. Ah! I aneu-hi amb la bateria carregada perquè és el típic restaurant que triomfa a Instagram: la decoració de tot el restaurant està feta a base de productes reciclats. Durant els mesos d’estiu al jardí també hi fan concerts, xerrades i contes infàntils. 

Llegir-ne més

El Celler de l'Adroher

El celler és un restaurant familiar de cuina catalana i de mercat totalment km 0: les verdures i la carn són de la Vall del Llémena. La resta, de les comarques gironines. Les especialitats de la casa són l’espatlla de xai al forn, els cargols a la grotesca i el bacallà amb samfaina. La nostra recomanació? Que comenceu amb el pica-pica de la casa. No us en penedireu! 

Llegir-ne més
Advertising

Hostal Nou de Llorà (Cal Ganso)

3 de 5 estrelles

Cassoles fumejant, balances dels anys 70 i tracte familiar. A pocs quilòmetres de Girona, a l’Hostal Nou de Llorà (Cal Ganso), fareu un viatge nostàlgic cap a l’ambient de bar-restaurant de tota la vida. Podeu fer una parada per fer la cervesa, el vermut al migdia i el cafè havent dinat, asseguts a l’interior o a la terrassa de fora. Per cert, no us oblideu de demanar una ratafia amb gel, és casolana i deliciosa!

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments