0 M'encanta
Guarda-ho

Ruta dels castells

Fem un recorregut pels castells més emblemàtics de les comarques gironines

© Sergio TB / Shutterstock.com
Castell de Peralada

Cansats de la rutina? Per què no us transporteu al temps de reis, comtes i cavallers? No, no necessitareu la Tardis ni trobar cap porta del Ministeri del Temps, només fer la ruta dels castells. Uns en ruïnes, altres pràcticament intactes i protegits per les muralles. Benvinguts a la història de Girona! 

Castell de Peralada

El castell de Peralada, construit al segle IX amb el nom de Castell Toló, va ser el centre del comtat de Peralada i, actualment, està declarat bé cultural d’interès nacional. L’actual palau es va bastir després d’un incendi durant la invasió francesa de l’Empordà, a la croada contra Catalunya de Felip l’Ardit, l’any 1285. Cap al segle XIV es va començar a construir el palau gòtic, tot i que se’n conserven pocs vestigis de la construcció original ja que ha estat restaurat en diverses ocasions. El palau va ser adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla. Actualment la propietat segueix en mans de la família Mateu i, durant els mesos de juliol i agost, els jardins romanen oberts amb motiu del Festival Castell de Peralada.

Castell de Montjuïc

El castell de Montjuïc va ser un bastió construit l’any 1653, al punt més elevat de la muntanya de Montjuïc, per ordre del rei Felip IV amb l’objectiu d’assegurar la seguretat dels accessoris al Pla de Girona conjuntament amb quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcís i Sant Lluís. El castell va ser de gran utilitat durant els tres setges que va patir la ciutat durant la Guerra del Francès. L’aspecte actual, totalment malmès, però, és conseqüència d’un atac rebut el 1877.

Castell de Sant Miquel

El Castell de Sant Miquel és un conjunt arquitectònic al cim del Puig, entre Celrà i Girona i una de les rutes verdes més habituals de les comarques gironines. Les restes més antigues són de l’època medieval i corresponen a una possible torre de guaita, a un tram de muralla i a una ermita amb absis poligonal i fortificat. De la torre, no se’n conserva cap referència escrita; l’ermita, en canvi, estava dedicada a Sant Miquel i va ser aixecada en estil gòtic a mitjan segle XV. Una curiositat: Durant la Guerra dels Matiners s'instal·là sobre les ruïnes de l'absis de l'ermita una torre de la línia militar de telegrafia òptica Madrid-Frontera francesa. La situació del castell és estratègica: domina visualment les valls de Sant Daniel i Celrà.

Castell de Tossa de Mar

Tossa de Mar acull un dels castells de Girona més emblemàtics. La construcció es remunta a l’any 1887 amb la jurisdicció per Alfons el Cast que qualsevol persona que pesqués prop del Castell hauria de pagar tribut al monestir de Ripoll. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacanes. Les torres més conegudes són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. La importància que va representar el Castell de Tossa de Mar va ser el seu paper com a Torre de defensa davant els pirates nòrdics, donada a la seva privilegiada vista.

Castell de Requesens

La construcció del castell de Requesens data, aproximadament, del segle X i poc després va protagonitzar un fort conflicte: la guerra de Requesens (1047-1072) que s'inicià amb la presa del castell per part del comte Ponç II d'Empúries. Ara bé, del castell protagonista d'aquests fets queden poques restes, només les situades a la zona del recinte superior. Segles més tard, el 1402, passa a ser propietat dels comtes de Barcelona. I, poc després, Alfons el Magnànim dóna el castell a Dalmau de Rocaberti, vescomte de Peralada. A partir del segle XVI el castell serà abandonat fins al segle XIX, quan el comte de Peralada, Tomàs de Rocaberti decideix reconstruir-lo. L'encarregat va ser el mestre d'obres figuerenc Alexandre Comalat. L'objectiu? Refer el castell el més semblant possible al castell original, en el que fa a l'aspecte exterior. A l'interior fan habitatges propis del segle XIX de decoració modernista, a més de jardins i estanys. Amb un complicat i bell sistema de davallada d'aigües. Actualment està rehabilitat i no només hi ha l'opció d'allotjar-s'hi, també de dinar o sopar al restaurant. Paga la pena.

Castell Palau dels Bisbes de Girona

Aquest castell va ser contruït a finals del segle XI inicis del XII pels Bisbes de Girona i és, de fet, una de les mostres més importants del romànic civil català. El castell va ser ampliat el segle XIV amb muralles exterior i altres dependències. És l’edifici més emblemàtic de la ciutat i un dels símbols d’identitat de la població. És, a més, una peça clau de la història de la Bisbal i de la comarca: Ha estat escenari de setges i conflictes bèl·lics, i va fer la funció de presó en diverses èpoques, la més recent durant la Guerra Civil i la postguerra.

Castell Gala Dalí

“Le château de Gala, la Gala du château” així definia Dalí el Castell de Púbol. Una fortificació gòtica-renaixentista del segle XI que esdevingué centre de la baronia de Púbol i, als anys 70, residència i refugi de Gala. Un lloc tancat, misteriós, privat, auster i sobri. De fet, Dalí no hi podia entrar si abans no ho demanava per escrit. Tot i que, evidentment, va ser ell l’encarregat de la decoració: quan el va comprar, el Castell estava molt deteriorat, amb els sostres caiguts, esquerdes importants i el jardí en estat semisalvatge. El geni va optar per no amagar l’aspecte ruïnós i utilitzar les parets i sostres semiderruïts per crear espais insospitats i dimensions contrastades. Si hi aneu, fixeu-vos, sobretot en les representacions pictòriques als murs, les falses arquitectures, el barroquisme tèxtil o la simbologia de caire romàntic. No té desperdici. I, per acabar, una curiositat: sabeu que Gala va ser enterrada aquí? Dalí va dissenyar el mausoleu pels dos, però, finalment, ell va decidir romandre per sempre més al Teatre-Museu de Figueres.

Comentaris

0 comments