0 M'encanta
Guarda-ho

Ruta nostàlgica pel Barri Vell de Girona

Un recorregut nostàlgic pel Barri Vell de Girona

© Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut)
Isaac el Cec

Diuen que ha perdut la màgia, que s’ha gentrificat (nom del fenomen que acompanya a la transformació urbanística dels barris quan s’acompanya d’una inflació en el preu dels immobles i de l’estatus socioeconòmic dels seus habitants, que desplacen els veïns anteriors que ja no poden fer front als lloguers), i que l’allau de turistes banalitza la seva bellesa i en propicia una explotació basada en el comerç vulgar. Però és realment el Barri Vell de Girona pitjor avui que fa 20 o 30 anys? Està clar que hi havia coses que ja no hi són, però també n’han aparegut altres no pas poc engrescadores, no? Fem-hi un repàs. 

Als 80 van començar-hi a haver cases okupes...

Als 80 van començar-hi a haver cases okupes...

La Girona benpensant va aixecar-se un dia de finals dels 1985 amb els cabells de punta en saber que un grup de joves del tipus pelut/amants de la música sorollosa havien ocupat una gran finca del carrer del Portal Nou. Aquesta primera experiència squatt a la ciutat va ser el bressol d’algunes de les petites revolucions que Girona experimentaria a continuació: el sorgiment de fanzines que avui dia són peces de col·leccionista (com el molt actual No hi ha crisi... el que hi ha és molt de morro), l’eclosió d’una escena musical local amb Sopa de Cabra al capdavant, i la constatació de que la ciutat necessitava una posada al dia per espolsar-se un cofoisme i un ensopiment que Prudenci Bertrana ja criticava a Josafat. Com a detall curiós, cal recordar que el regidor del govern de Joaquim Nadal que va interlocutar amb els ocupes va ser l'advocat Sebastià Salellas. El seu tarannà conciliador no va poder evitar que l'episodi acabés com el rosari de l'aurora. 

... i ara tenim 3.160 ocupants d’arreu del món

... i ara tenim 3.160 ocupants d’arreu del món

El Barri Vell de Girona va batre el 2016 el rècord absolut d’habitants. Segons l’Observatori de Girona, des de 2004 hem passat de 2.593 a 3.160 veïns. A més, el mapa d’orígens del barri parla d’una saludable diversitat: hi consten 816 residents de tot el món, inclosos 9 veïns originaris d’Oceania i 2 de l’Orient Mitjà. Tot plegat forma un tapís de 1.304 llars en un veïnat on, fa 30 anys, la gent en fugia com de la pesta. I sí, hi ha pisos turístics, però encara queden cases okupes. 

Abans hi havia colmados...

Abans hi havia colmados...

La bacallaneria de la plaça de les Castanyes, la botiga de discos (i de condons a sotamà) Erato, el petit supermercat de la Margarita al carrer del Portal Nou, les delicatessen de Can Puig, a La Rambla... El mapa comercial del Barri Vell ha sofert una evident transformació des dels anys 80 tot passant, cal dir-ho, per moments de contracció alarmant que no presagiaven res de bo: va haver-hi anys en que era difícil comprar-hi menjar fresc i proveïr-se pel dia a dia significava haver de sortir dels límits de la ciutat vella. 

Advertising
... i ara tenim més llibreries que mai

... i ara tenim més llibreries que mai

És cert que gran part de les gairebé 600 activitats econòmiques en marxa al Barri Vell tenen molt a veure amb el turisme, cosa que propicia el debat: calen tants establiments de productes de poc valor afegit, que aporten poc al paisatge urbà, que a penes presten servei als residents de la zona i que col·laboren en l’increment continuat del preu dels lloguers? Posicions a banda, busquem l’altra cara del comerç al nostre nucli històric. Històricament, hi havia hagut tres grans llibreries al Barri Vell: la Geli, la Pla Dalmau i la Roca. Només la primera ha aguantat el pas del temps a la seva seu original del carrer Argenteria, mentre que les altres dues van canviar de lloc diverses vegades abans de desaparèixer amb el tombant de segle. Quantes n’hi ha ara? Quatre: la Geli, la Sweet Books, la Re-read (ambdues especialitzades en la recuperació de llibres de segona mà i, en el cas de Sweet Books, en curiositats per a bibliòfils) i el Context, el nostre bar-llibreria preferit. També tenim dos supermercats al carrer Ciutadans i, si aposteu per la botiga de barri, el completíssim colmado de l'Estuca. Treguin les seves pròpies conclusions. 

Abans teníem la Trumfa i Isaac el cec...

Abans teníem la Trumfa i Isaac el cec...

Aquí sí que entrem en territori nostàlgic poc subjecte a raons objectives: els bars de la nostra joventut sempre seran millors que els que van venir després; però intentem per un moment el debat constructiu i recordem que, per allà a principis dels 90, l’únic bar disponible per a les primeres promocions d’estudiants de la UdG un dimarts a la nit era la Trumfa, un cubicle a tocar la plaça del Vi on la principal font d’emoció consistia en saber si la setmana següent encara romandria obert, doncs corrien històries absolutament inversemblants sobre la seva llegendària manca de permisos. La remembrança de la terrassa d’Isaac el Cec, al pati del que avui en dia és el Museu dels Jueus, farà aflorar les llàgrimes als ulls dels que opinen que cap altra dècada va ser com la dècada dels 80.

... i ara el Sunset Jazz Club i El Vermutet

... i ara el Sunset Jazz Club i El Vermutet

Són ara els bars del Barri Vell millors, pitjors o iguals que els mítics Padules, Enderroc, Salsitxa, Potser, Freaks, La Fusta, l’Excalibur? No ho sabem. Només direm que ens encanten els nous locals com el Vermutet, que ha pres el testimoni de bar de barri deixat per l’entranyable Padules; el Sunset, que porta ja 20 anys transformant les nostres nits en un remolí de música, vins i conversa; el Nykteri's, on descobrim l’autèntica vocació de l’alcohol com a subjugador de l’esperit i motiu de sorpreses per al gust i l’olfacte; el­ ­+Cub, que ens ofereix bons menús a bon preu i una terrassa assolellada com n’hi ha poques, el Federal, que acaba d’arribar a les nostres vides i que ja les ha transformat amb la seva recepta dels ous a la florentina...

Advertising

Eps! I tenim La Terra!

Sí, no ens oblidéssim de La Terra, que porta dècades fent unes de les millors hamburgueses de la ciutat i propiciant enamoraments entre gironins d’aquí i d’arreu durant les tardes plujoses, mentre seiem al banc de rajols i coixins amb vistes al riu.

Llegir-ne més
... i turistes, sí. Molts turistes

... i turistes, sí. Molts turistes

De 52.000 l’any 2008 a 252.500 el 2015, segons les dades de l’Observatori de Girona, amb un clar increment dels visitats estrangers. El Barri Vell rep directament l’impacte de tota aquesta mobilitat que dia a dia transforma la ciutat, per bé i per mal. Són molts? Sí. Són massa? Alguns dels veïns diuen que sí, d’altres estan encantats de que a la terrassa de sota de casa seva s’hi escoltin cada dia un batibull de llengües foranies, que el patrimoni obtingui l’admiració i la cura que mereix, que la imatge de l’skyline amb la catedral retallada sigui cada dia més conegut arreu del món, més emblemàtic, més simbòlic. Tot plegat només ens aporta la conclusió que la millor ciutat és aquella on la gent hi parla i hi pacta la millor manera de viure. Per tant, parlem-ne. 

Comentaris

0 comments