Ruta per Sant Gregori

El dia serà dur i caminareu força o sigui que caldrà agafar forces. La primera opció que us donem és fer un esmorzar de forquilla a l'Hostal del Forn. Però si és massa per a vosaltres, podeu optar per la segona opció que és tant o més bona que la primera. Anar a Can Boix a comprar uns croissants petits. O uns bunyols acabats de fregir (tranquils, ja perdreu els grams que guanyeu caminant poble amunt i poble avall) o, fins i tot, podeu demanar que us facin un entrepà. No us oblideu, però, de demanar un 'purato' per endur. És dels millors pans que hem tastat mai.

Ja heu esmorzat? Que comenci el dia.  Un dels múltiples encants de Sant Gregori són, sens dubte, les fonts: la del Raig, la d’en Coromines i la d’en Verdaguer. La primera és aigua potable i les dues últimes aigua picant. Durant el recorregut les podreu veure totes.  Però comencem pel principi. Temps: unes quatre horetes. Quilòmetres: uns 14. Es pot fer a peu o amb BTT.

Com s’hi va? Comenceu al camp de futbol. Una vegada travessat el pont sobre el Llémena, continueu pel camí immediat en direcció esquerra, el qual ens permet resseguir de molt a prop el riu. De fet, aquest camí ens porta fins a l’aiguabarreig del Llémena amb el Ter, tot travessant la Devesa de Can Prat. En aquest punt, per cert, us podeu aturar a fer fotos. Bé, no és obligatori, però ho petareu a Instagram. Continuarem pel camí que segueix cap a la dreta paral·lel al Ter i que ens porta a trobar el camí que creua el riu a través del pas de la Pilastra fins a trobar la carretera asfaltada.

Prosseguint per la carretera arribarem a una bifurcació, tot just davant del pas de la barca amb Bescanó, que seguirem a la dreta. Per aquest mateix camí, ja a l’interior d’un bosc d’alzines i roures, arribem a la font d’en Coromines. Si continuem el camí trobarem la Font del Raig i passat el veïnat de l’Església, la d’en Verdaguer. 

Per dinar us proposem dues opcions. La primera, sobretot si us agrada la carn, és anar al Racó d'en Pep. Un restaurant familiar, de cuina casolana i de mercat, regentat per en Pep i la Joana des de 1994. Al Racó, la carn, sempre a la brasa i km0, és el protagonista. Dos exemples i un de propina que la gent repeteix una vegada i una altra: La galta de porc macerada (sense os), el secret de porc ibèric i el filet de porc a la brasa gratinat amb allioli de sobrassada i mel. I si no sabeu dir que no a un bon dolç, no us podeu perdre el pastís de cremós de formatge i xocolata blanca amb toffee i galeta o el de mousse de xocolata amb crema de llet i cacao. De ben segur que us faran salivar! Tampoc podeu marxar del Racó d’en Pep sense provar els cargols i, durant la temporada, els calçots arrebossats. A més, disposa de carta sense gluten i vegetariana.

La segona opció és fer un pícnic a la font del Raig. Aquesta petita i tranquil·la zona de pícnic no és molt coneguda més enllà de Sant Gregori però només té una taula i, per tant, és millor arribar-hi aviat. Això sí: val la pena. Està situada just al costat de la font del Raig, una de les més populars del poble i, de fet, si per casualitat hi veieu algú molt probablement sigui un veí amb un parell de garrafes buides ja que de les tres fonts de Sant Gregori la del Raig és l’única que no és ferruginosa. També hi ha força espai per jugar i us prometem que no hi veureu cap cotxe. Per arribar-hi: passat el veïnat de l’Argelaguet i el de l’Església, trobareu una pista forestal. La font està a pocs metres. 

La segona proposta del dia és fer una mica (més) de senderisme i pujar fins a Sant Grau. És clar que també podeu anar fins a Santa Afra. En tot cas, comencem per les xifres i després ja passem a explicar les delícies del recorregut. Temps: unes quatre hores. Longitud: 13’62 quilòmetres. Altitud: 90 metres. El podeu fer a peu o amb BTT. Si opteu per anar-hi amb bici, però, heu de saber que la dificultat augmenta una mica. Això sí, hi ha dos sectors molt diferenciats: el primer,- que arriba fins a la Font de Can Verdaguer-, és força senzill i apte per a tothom. I el segon, un xic més complicat, que va des de Can Verdaguer fins a Sant Grau. És més difícil perquè hi ha fortes rampes i desnivells que dificulten la pujada. 

I per què paga la pena aquest recorregut? Perquè, des de dalt del cim, podreu gaudir d’unes panoràmiques al·lucinants de la Vall de Llémena, Rocacorba, i fins i tot del Gironès. De fet, si fa bon dia també podreu veure el Pirineu gironí, el Montgrí, el Montseny i la serra d’Albera. A més, és clar, us podreu apropar a l’ermita de Sant Grau i a l’antic castell de Tudela. Si decidiu no pujar fins a dalt (tranquils, no sou els únics) també podreu visitar el nucli històric del poble.  

Com s’hi va? El recorregut comença a l’Espai la Pineda de Sant Gregori. Cal seguir la carretera asfaltada direcció al veïnat de l’Argelaguet i tombar de seguida cap a la dreta seguint la senyalització del Camí del Llémena. Aquest camí voreja la Llémena fins a sortir a la carretera que mana al veïnat de l’Església de Sant Gregori, el nucli històric del municipi. Passem a la vora del cementiri municipal i després continuem cap a Can Verdaguer seguint les instruccions d’un cartell indicatiu. En trobar una bifurcació caldrà continuar tot recte per la carretera asfaltada, enfilant-nos fins a tocar de Cal Ros, on agafarem un camí de terra que mena a la Font de Can Verdaguer. A la part alta de la roureda trobareu un corriol que porta a la casa i, poc després, les indicacions per pujar cap a Sant Grau. 

És un imprescindible. Un dia és un dia i no podem no recomanar acabar la ruta al Maràngels. Partint d’una cuina tradicional, la clau d'aquest conegut restaurant està en l’actualització que en fa, en funció del producte de temporada i de proximitat, a través d’una carta que canvia quatre vegades a l’any, sempre deixant-hi els plats estrella com l’steak tàrtar, els calamarsets amb ou, el peix salvatge, les carxofes amb pernil i, com no podria ser d’una altra manera, la tòfona, un producte que es troba molt a la Vall de Llémena.

Si, en comptes de tornar a casa, decidiu quedar-vos per la zona no podem no recomanar Mas Murtra. Una antiga casa pairal del segle XIV rehabilitada situada enmig del bosc de Sant Medir. La casa, tot i que està dividida en quatre apartaments diferents (l’Alzina, la Figuera, el Ginjoler i el Magraner), es pot llogar sencera i hi caben unes 30 persones.