Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Camprodon
© Manamana / Shutterstock.comCamprodon

Un cap de setmana als Pirineus Orientals

Entre el senderisme i el patrimoni mil·lenari. Les claus per passar 48 hores al·lucinants als Pirineus

Escrit per
Xavier Amat
Publicitat

Els atractius paisatgístics, i també turístics, dels Pirineus són infinits. També a l’estiu! La serralada més alta del país ja fa temps que no viu només de la neu de l’hivern, i visitar-la en els mesos de la calor no farà pas que ens hi avorrim. A una oferta inacabable de senderisme s’hi suma una varietat absoluta d’activitats possibles en un marc incomparable.

La Garrotxa
© CRISTIAN IONUT ZAHARIA

La Garrotxa

Comencem la nostra escapada per una de les comarques més singulars de Catalunya: la Garrotxa. Esquitxada per multitud de volcans, la comarca és d'una gran bellesa natural i amb un munt de pobles pels que val la pena perdre-s'hi. Com que això dels volcans no ho trobarem a gaires llocs més, us proposem passar les primeres i caloroses hores de la tarda al Museu dels Volcans, a la planta baixa de la Torre Castanys, a Olot. El centre pertany a la Secció de Ciències del Museu Comarcal de la Garrotxa i, si bé les seves dimensions són modestes, ofereix detallada i renovada informació d'aquest element de la natura i dels seus parents els terratrèmols.

La Fageda d'en Jordà

La Fageda d'en Jordà

Sortint, ens dirigirem al paratge únic de la Fageda d'en Jordà. Passegem una bona estona entre l'ombra dels faigs, però no badem perquè hem reservat visita a la cooperativa de iogurts La Fageda. En uns tres quarts d'hora (i si ho hem sol·licitat, la visita pot ser teatralitzada) veurem les instal·lacions, i les vaques, d'aquesta empresa que compta amb una part important de treballadors amb algun tipus de discapacitat psíquica o malaltia mental i que elabora 18 varietats de iogurts i postres làctics.

Publicitat
Santa Pau
© Pabkov - shutterstock

Santa Pau

Passejar pels lloms dels volcans és una bona experiència, però pot passar allò que l'arbre no ens deixa veure el bosc i no ens fem prou a la idea de la seva forma. Per això, volem provar l'experiència de sobrevolar-los, de mirar-los des de l'aire, i ho farem amb globus! A Santa Pau hi trobem l'empresa Vol de Coloms, que ens permetrà gaudir d'aquesta aventura. Sens dubte, observar volcans com el de Santa Margarita des de les altures és tota una sensació. Els vols duren entre una hora i una hora i mitja, i s'acompanyen d'un bon esmorzar i d'un diploma de record.

Camprodon
© Rafal Gadomski

Camprodon

De nou amb els peus a terra, ara sí que canviem de comarca i ens n'anem al Ripollès, en concret a Camprodon. En aquesta localitat hi va néixer un dels músics més prestigiosos que ha donat aquest país, Isaac Albéniz. El museu que li dedica la vila és ben a prop de la seva casa natal, i al davant del conegut pont sobre el riu Ter, i és ple d'objectes personals, partitures, fotografies, pianos sobre els quals va compondre les seves obres, i fins el llit que es feia emportar si viatjava en vaixell per poder descansar millor. Una visita imprescindible per a tots aquells amants de la música.

Publicitat
Núria
© dnaveh

Núria

Si al matí hem viatjat amb un mitjà de transport poc freqüent, el globus, aquesta tarda ho farem amb un altre mitjà tampoc gaire habitual per a la majoria de mortals, el cremallera. Potser aquest trajecte amb la màquina de ferro per la via "dentada" entre Ribes de Freser i Núria ja l'heu fet en alguna altra ocasió, però no direu que no us vénen ganes de repetir! Per un costat, pel costerut camí entre muntanyes que fan els vagons -se supera un desnivell de més de 1.000 metres!-, ple d'imatges per a fotografiar; i per l'altre, per l'estada a la plana del santuari, amb el seu llac, les muntanyes envoltant l'horitzó, les diferents excursions que s'hi poden iniciar...

De Ripoll al Cadí Moixeró
© Alvaro Trabazo Rivas

De Ripoll al Cadí Moixeró

Per poc que ens entretinguem a Núria i amb la baixada del cremallera i tot plegat, de ben segur no ens quedarà ja gaire temps abans de sopar. Però hem reservat una visita a l'Scriptorium de Ripoll, on s'explica el passat cultural de la capital del Ripollès i la rellevància del seu monestir, no només per a la zona, també per a tot el país. També entendrem com s'ho feien els monjos per escriure amb plomes d'oca i fer unes lletres que són autèntiques meravelles. Ambient monàstic per acabar un dia ben complet.

En aquesta escapada ens acostarem també als límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Així que de bon matí ens n'anirem fins a La Pobla de Lillet i, a poca distància del poble, hi trobarem una jardins dissenyats per Antoni Gaudí, els Jardins Artigas. La imaginació del genial arquitecte sembla que no tenia límits, i en aquest espai encantador del 1906 es torna a posar de manifest. Pedres, aigua i vegetació juguen i es combinen de manera elegant, i creen atmosferes i elements diversos, des de ponts fins a escultures i coves artificials.

Publicitat
Cerdanya
© albertraso

Cerdanya

Uns quilòmetres més avall de Berga, a la carretera que va de Cal Rosal a Olvan, hi trobem l'anomenat Centre Mundial del Guarà Català, Fuives, una reserva de rucs de raça autòctona catalana que vetlla per la preservació d'aquesta espècie i també per fer-ne difusió. S'hi duen a terme visites guiades en què s'hi poden veure els guarans, i a través d'audiovisuals i de l'ecomuseu conèixer la història d'aquesta raça que va estar en perill d'extinció fa algunes dècades.

Dedicarem la darrera tarda de la sortida pels Pirineus Orientals a la Cerdanya, una comarca també peculiar, amb el Segre resseguint-la d'est a oest. I una comarca que també ens ofereix infinites possibilitats d'oci. Com que ja portem molt tragí al cos i a les cames, triem fer una passejada tranquil·la i relaxada pels voltants de l'estany de Puigcerdà i el parc Schierbeck. Els petits s'ho passaran genial amb els ànecs i cignes, jugant entre els arbres, o, si ho voleu, prenent una embarcació i endinsant-vos en les aigües del llac.

Llívia
© Christian Bertrand - shutterstock.com

Llívia

L'última visita la reservem per a Llívia, un poble ja enclavat passada la frontera francesa però que pertany a Catalunya. No us podeu perdre els seus carrers ni la seva església, i té un bon grapat de llocs on anar-hi a menjar. Però si per alguna cosa és conegut el municipi és per la farmàcia Esteve, considerada la farmàcia encara en peu més antiga d'Europa, probablement del segle XV. Avui convertida en museu de propietat municipal, la farmàcia té col·leccions valuosíssimes de caixes, pots, instruments de laboratori o bocals de vidre, i també una biblioteca, on hi deixem la darrera pàgina d'aquesta escapada.

On menjar?

  • 4 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Catalana
  • preu 3 de 4

A la Fonda Xesc treballen amb l’estacionalitat dels productes per elaborar plats de cuina catalana. En Francesc, el xef, va començar a aprendre de cuina amb la seva mare a la fonda. Alguns dels plats que ja feien en aquella època encara es mantenen més de 25 anys després, com l’imprescindible conill amb escamarlans. El mar i muntanya és, precisament, una de les seves especialitats. Fan també uns peus de porc amb sobrassada i espardenyes o uns pèsols i espàrrecs de marge amb el peix del dia i suc de rostit. Les premisses a l’hora d’elaborar la seva cuina són tres: poca cocció, feta al moment i plats poc carregats. Una fórmula, premiada des de 2009 amb una estrella Michelin, que apliquen també a altres creacions com ara l’arròs amb espinacs i tòfona, les carxofes amb cansalada, coriandre i alls tendres o, de postres, la xocolata negra amb regalèssia i eucaliptus (típic de la zona).

  • Restaurants
  • Cuina creativa
  • preu 3 de 4

Les Cols és la masia d’Olot on va néixer la xef Fina Puigdevall i alhora on, des del 1990, cou la seva particular i reconeguda gastronomia. Tota una declaració d’intencions, perquè plasmar el paisatge i l’essència del territori de la Garrotxa és la punta de llança de la seva cuina exploradora. Els plats es creen, evolucionen i canvien constantment en funció de l’estacionalitat i la imaginació, però sempre conserven els mateixos productes de proximitat que mai no desapareixen de la carta. De fet, de vegades el producte és tan local que surt del propi hort del jardí del restaurant, on es recupera l’horta tradicional de la comarca. Aliments tan vinculats a aquesta terra com el fajol, el nap, el fesol de Santa Pau o la tòfona, són omnipresents. Vinculat i sumat al localisme dels productes, un altre punt clau de la seva cuina és el fet de buscar l’essència en cada idea de plat, despullar-lo per dir molt amb molt poc. I també hi ha lloc per a jocs particulars, incorporats sempre als menús. Per exemple, sempre hi ha un ou que canvia segons l’estació: amb tòfona a l’hivern, amb farro a la tardor o amb tonyina a l’estiu. A la Fina també li agrada jugar amb productes que, a priori, són poc idonis per a un determinat tipus de plat, com seria fer servir una verdura per a un postre. I en honor al nom de la casa, no hi pot faltar mai un plat que porti col.

Publicitat
  • 5 de 5 estrelles
  • Restaurants
  • Cuina creativa

Quatre generacions han passat pels fogons de ca l’Enric des de 1882. 120 anys després, el 2002, la prestigiosa Guia Michelin reconeixia la feina feta per aquesta nissaga a l’hora d’actualitzar la cuina que des de sempre s’havia servit a casa seva. Els responsables d’aquest canvi són els joves germans Juncà. Ells tres fan el que anomenen cuina de producte. Revindiquen el paisatge i l’entorn en què s’ubica el restaurant. En plena Garrotxa, diuen que la seva cuina és més de boscos que de volcans. Un dels seus menús, Descobrir la vall, juga precisament amb aquests ingredients més autòctons: bolets, tòfona, carn de caça, anguiles, truita de riu, cama-secs, rossinyols, etc. Cal tastar el sotabosc, que recull els productes que es poden veure al voltant del restaurant (vedella, bolets, herbes aromàtiques, flors, fulles, etc.). Amb tot, un dels menús més singulars és el de la becada (ocell de caça), amb sopa, arròs, becada guisada i a la brasa amb salmís, una salsa feta amb els interiors de l’ocell, foie i conyac.

Carme 13 Pastisseria
  • Botigues
  • Pastisseries

Recordeu el sabor que tenia abans el pa? A Carme 13 Pastisseria fareu un viatge al passat. Quan els pastissos i la brioxeria es feien sense margarines i el pa es feia amb llevat mare i era de fermentació lenta. Receptari tradicional i productes de qualitat i km0. Aquesta és l’essència de la Carme 13. Potser per això, tot i que no fa massa que han obert, s’han convertit en tot un imprescindible i un lloc de peregrinatge pels amants del papa de coca, i, sobretot, la coca de forner. O l’addictiva coca de sucre. Per llepar-se’n els dits! I si sou fans dels diferents tipus de farina, a Carme 13 pràcticament cada dia de la setmana trobareu en trobareu un de diferent: Pa de fajol, d’espelta, de farro… 

Publicitat
La Formatgeria de Llívia

La Formatgeria de Llívia

Cuina moderna i de la terra, amb làctics d’elaboració pròpia. Proveu l’assortit de formatges amb melmelada de tomàquet i vainilla, o el bacallà amb crema lleugera de patata i vieira a la gallega.  

Carta: 40€. Tancat dimarts i dimecres. 

Pla del Ro, s/n (Gorguja, Llívia) T 972 14 62 79 www.laformatgeria.com

On dormir?

  • Què fer

Voleu passar unes vacances en família enmig de la muntanya? Desconnectar de tot i de tothom? En plena vall de Camprodon trobareu Mas El Mariner, una antiga casa senyorial del segle XVIII, rehabilitada primer com a casa de masovers i, més endavant, com a casa rural. La masia disposa de quatre habitacions, barbacoa, jardí i piscina privada. Calçat còmode, mòbil carregat i cap a Mas Mariner hi falta gent!

Can Tiranda

Can Tiranda

En un dels pobles més bonics de la vall de Camprodon. Tracte familiar, amb una quinzena d’habitacions, i amb un restaurant amb menjar casolà. 

Mitja pensió a partir de 52€ per persona.

Camí d’Ulldeter, 1 (Setcases) T 972 13 60 52 www.cantiranda.com

Publicitat
  • Què fer

Si el que voleu és aillar-vos de tot, feu rumb cap al Pirineu gironí. Poc abans d’arribar, a la Vall de Bianya, trobareu el Mas de l’Om. Una antiga masia rehabilitada i envoltada de prats, boscos i el riu. De fet, està situada a 850 metres d’altitud. Disposa de cinc habitacions, llar de foc, piscina privada i un porxo exterior amb barbacoa i menjar. A més d’un estable per a cavalls i calefacció. Us sembla poc? Doncs el lloc és absolutament idílic i de postal. Carregueu el mòbil, perquè és impossible anar a Mas de l’Om i no fer fotos cada minut i mig.

Bernat del So

Bernat del So

Modern i elegant, amb 21 habitacions, jardí, piscina exterior climatitzada, i prop de l’interessant conjunt històric del municipi. Restaurant amb menjar senzill que serveix sopars.

A partir de 110€ l’habitació doble amb esmorzar.

C/ Cereja, 4 (Llívia) T 972 14 62 06 www.hotelbernatdeso.com

Publicitat
Molí del Casó
© Rafael López

Molí del Casó

Casa rural als afores de Bagà, amb sis habitacions originals, hort ecològic i bestiar. 

A partir de 70€ per persona la mitja pensió.

Barri Terradellas, 10 (Bagà) T 93 824 40 76 www.molidelcaso.es

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat