9 plats dels restaurants de Girona que has de tastar

Els primmirats amb el menjar no han de patir al Kruskat. S’autoanomenen La societat de l’hamburguesa, què més se’n pot dir? Aquí les hamburgueses es fan a mida en només 6 pasos: 1. Triar el pa: artesà, focaccia o de burger. 2. Triar l’hamburguesa: bou angus, vedella, pollastre o poltre. 3. Les verdures. 4. Els formatges. 5. Els complements (ceba, bacó, ou, etc.) i 6. Les salses. Així ningú no es pot queixar! El preu varia segons els grams de carn i el tipus. Si sou dels indecisos, tranquils, al Kruskt ja us ho donen fet. També teniu carta de combinacions d’hamburgueses de 260 g amb diferents ingredients. Atreviu-vos, per exemple, amb la Cheyenne, amb gall dindi, ceba, cheddar i gouda, ou ferrat i salsa barbacoa, una bomba!

Tothom sap que en Joan, en Josep i en Jordi,-els arxiconeguts Germans Roca-, i l’equip del Celler de Can Roca van (pràcticament) cada dia a dinar al restaurant dels pares. I quan tastes el menjar ho entens. L’any 1967 Montserrat Fontané i Josep Roca van obrir Can Roca,-també conegut pels veïns com ‘El Bar del Chofer’- amb l’objectiu de ser el bar-restaurant del barri. No només ho han aconseguit: 50 anys més tard continuen sent un dels millors restaurants de menús de Girona. Cuina casolana, tradicional i de temporada. És difícil quedar-se amb un sol plat, però si enganxeu que aquell dia fan canelons no dubteu en quedar-vos-hi a dinar. Estan per llepar-se’n els dits! I tranquils, no caldrà que us hi deixi mig sou o un ronyó: el menú no passa dels 10 euros.   

Ostenta l’honor de ser la pizzeria més antiga de Girona i no li podem treure mèrit: fan la millor pizza de la ciutat o gairebé. Massa fina i cruixent, ingredients de qualitat i un bon equilibri italianocatalà. Hi trobareu des de la napolitana més clàssica fins a pizzes sense lactosa i petites joies que mereixerien ser emmarcades, com la de poma i foie gras semicuit. De llagrimeta. 

Us pensàveu que al Doll només hi trobaríeu cervesa? Doncs no! També tenen un bon assortiment de tapes entre les que destaquen les braves. Els propietaris del bar n’estan ben orgullosos i no és per menys! Les patates són de la varietat Monalisa, les que van més bé per fregir. La mida, estàndard. Daus ni molt grossos ni molt petits. La claven amb les dues textures imprescindibles de qualsevol patata brava: tova per dins, cruixent per fora. La salsa? Com a bons professionals, se’n guarden la recepta. Només confessen el que és obvi: la base és de maionesa. Reconeixen també que conté pebre vermell picant i bitxeta. I com es nota un cop feta la primera queixalada! Per apagar el foc, trieu una cervesa i obriu l’aixeta d’un dels sortidors que tenen fins que en tingueu prou. 

Fins fa poc, trobar un bol de ramen (la sopa de fideus japonesa) a Girona era difícil. Massa difícil. Les coses, per sort, comencen a canviar. Un dels restaurants on en podreu trobar és el Mien. Els responsables del Mien són, de fet, els mateixos de l'Umai (regentat, recordem, per un cuiner d'origen mexicà i la seva dona xinesa) amb una peculiaritat: està especialitzat en fideus i, evidentment, ramen. El brou és casolà i 100% xinès, els fideus estan fets a mà,-per l'entranyable avi de l'entrada, de fet-, i els 'toppings' són força variats: porc, ànec, vedella o llagostí a la tempura. En definitiva: un ramen que seria capaç de ressuscitar els morts. Nosaltres, però, ho tenim clar: ens quedem amb el que porta porc i brou de carn. 

Les croquetes del Cúrcuma no són normals, són XXL! I és que cada peça pesa ni més ni menys que 70 grams. Les fan així des que el 2012 els propietaris van decidir canviar la carta i apostar per una cuina més creativa. Cada dia hi trobareu les clàssiques de rostit (a base de pollastre, porc i vedella) amb un toc de cúrcuma, marca de la casa. A més a més, i depenent de la temporada i del que vingui de gust cuinar, també en trobareu de bacallà, moixernons, pebrot del piquillo o de formatge, per exemple.

El Racó d’en Pep és un restaurant a prova de vegans. Un establiment tradicional, dels de tota la vida, amb una carn a la brasa per llepar-se els dits i els cargols més famosos de la contrada. El millor de tot, però, viu amagat a l’extensa carta de postres: el pastís de mousse de xocolata amb crema de llet i cacau. Ni massa dolç ni massa agre i amb una cremositat fora de sèrie. Els més xocolaters mai en tenim prou. De fet, en Pep explica que tot i que actualment ja no és un dels pastissos més demanats, no el pot treure de la carta perquè el seu fill el pelaria. Esteu avisats.

El pastís de pastanaga del B-12 és tan bo que fins i tot va generar rebombori quan l’estiu del 2016 els propietaris d’aquest conegut restaurant vegà de Girona van decidir retirar-lo de la carta per renovar l’oferta de postres. La clientela va protestar i, al cap de pocs mesos, per petició popular es van veure d’alguna manera “obligats” a tornar-lo a oferir. A diferència del clàssic pastís de pastanaga a l’estil ianqui -en format pa de pessic i amb molt de sucre glacé-, el del B-12 és molt menys embafador de gust i més dens de textura.

La Vedette és una creperia decorada amb aires cinèfils i especialitzada en galettes bretonnes, o el que és el mateix: creps bretones. A diferència de la resta, aquestes porten una massa de farina de fajol sense gluten i, per tant, apta per a celíacs. Un dels plats estrella és, sens dubte, la fondue de formatges. La Vedette serveix una original fondue de dos formatges suïssos moitié et moitié (meitat i meitat), especialitat de la casa. Els dos formatges, gruyère i vacherin, són artesans i el xef els importa directament de Suïssa. El procés d’elaboració és l’habitual però la textura cremosa que s’aconsegueix és excel·lent i, segons explica el xef, als últims minuts s’hi afegeix una mica de conyac que és essencial per acabar d’aconseguir el resultat.