Les millors truites de Girona

La de patata i ceba és una de les truites que inclouen en el plat d’assortiment de la carta, juntament amb la de carbassó i la d’esbergínia i pebrot. Caramel·litzen la ceba i això es nota en la textura, ben flonja, i en el gust: no pot ser més dolça, per llepar-se’n els dits! Pregunteu per la truita del dia feta amb els productes d’horta segons la temporada.

Sovint les millors truites surten dels bars més castissos. Per això al Tole no hi podia faltar una bona ració de truita de patates o, si ho preferiu, de carbassó, entre l’assortiment de tapes variades que ofereix el bar. La fan amb patates fines i cuites a foc lent juntament amb la ceba. El secret és, diuen, tocar-la quan ja comença a estar cuita i retirar-la del foc abans que es noti massa dura.

Les receptes de tota la vida són les que no fallen. Per això la Conse del Primer Glop ha recuperat la de la seva mare per a la truita de patates que serveix a la cervesaria. Fa servir una ceba per a cada truita, que li dóna una dolçor increïble. Els talls de patata són petits i tous, i això que el conjunt té un gruix considerable! Aquí sí que no teniu excusa: aixequeu el cap i trieu una de les cerveses recomanades a la pissarra per regar-ho tot!

Oficialment és Can Sala però més d’un l’anomena directament Can Truites. I la veritat és que el nom li escau a la perfecció. A l’estiu, la temporada de més demanda, en poden arribar a fer entre 800 i 1.000 al mes! No us penseu pas que us en serviran només una porció. A Can Sala les truites són XL. Les fan de tres ous i les serveixen senceres acompanyades de xapata sucada amb pa amb tomata. La base duu sempre ceba i patata ben tova. A partir d’aquí, en fan 9 variacions diferents! Tasteu la de patata i brots d’all tendre o, més contundent, la de botifarra negra. Si encara us queda un budell buit, us recomanem les d’esbergínia, ceba i carbassó, que barregen amb formatge de cabra (la nostra preferida, quina melositat!) o pebrot del piquillo o pernil i xampinyons.

Les bessones Cati i Lídia són un encant i, des de la barra del Bogey, ofereixen la truita de patates més esponjosa de Girona. Quin és el secret? La ceba i les patates cuites ben lentes. Així estoven bé la patata i aconsegueixen el punt de dolçor que mereix la ceba. Hi afegeixen una mica de llevat en pols i hi fan una bona remenada quan tots els ingredients amb l’ou són a la paella. La serveixen freda amb unes llesquetes de pa amb tomata i, per no gaires euros, acompanyada d’una canya.

Al Vermutet de Can Gombau tenen el cul pelat en això de fer truites. Com totes les coses bones, deixen clar que la clau és cuinar a foc lent. En el cas de la truita de patates, escalfen la ceba entre tres quarts i una hora i hi afegeixen tres dents d’all picat per donar-hi un toc especial. La patata és la panadera i, abans de coure-la a baixa temperatura perquè quedi tova i feta, la posen en remull gairebé vint minuts per treure tot el midó. El secret perquè la truita quedi ben melosa és, un cop afegits els ous batuts, marcar i fer volta i volta al cap de pocs segons i, per últim, deixar-ho coure a foc lent durant uns tres minuts més. El mateix mètode és també la base de la truita de botifarra negra, la de pebrots o la de sobrassada que ofereixen de tant en tant.

Al pot petit hi ha la bona confitura, diuen. Al Museu del Vi ho saben i per això serveixen racions de truita de patates en format rodó però fetes amb minipaella. Maca, maca la presentació! L’avantatge és que la fan al moment i la serveixen calenta. La patata la tallen ben fina i la ceba, curiosament, en juliana, com petits fideus. Acompanyeu-la d’una bona copa de vi de la casa, és el lloc per fer-ho!