Nits de rock'n'roll

Després que l'aturada dels concerts al Magic deixés òrfena l'escena rockera, Rocksound va agafar la torxa posant tota la carn a la graella: aquesta és una petita sala amb grans concerts de bandes internacionals. Entrem en un antre en què els colzes s'enganxen a la barra, la iconografia rockera ens captura, i el fum i l'alè agre de cervesa ens empenyen a fer aquella sèrie d'animalades iÅ€lícites que se suposa que hem de perpetrar en un concert de rock. Antoni Celeiro, un fuster ficat a promotor i empresari, només programa rock and roll en tota la seva estretor i amplitud de mires: rockabilly, hard rock, country-rock, blues... Han fet suar les taules promeses de l'escena internacional com Zach Williams and the Reformations (southern rock) i veterans com Sonny Vincent, padrí del punk novaiorquès. Concerts de dimarts a dissabte, a partir de les 21 h.

Discoteca rock a Barcelona? Un nom: Magic Club. És l'antre al qual acudeix la fauna roquera de la ciutat en massa, quan noten que se'ls cauen a sobre les parets de la modernitat imposada, les decepcions vitals o senzillament tenen ganes d'agafar un bon pet escoltant els Dictators i ballant. D'ençà de l'obertura l'any 1976, el Magic ho ha vist passar tot: ona laietana, contracultura, punk, new wave. Des de mitjan dels noranta fins ben entrada la darrera dècada va viure una segona joventut com a sala de concerts. Johnny Thunders, Hellacopters, el millor del rock d'alta energia mundial ha cremat el seu minúscul escenari.

Barcelona està plena de cicatrius: el creixement, el turisme i un urbanisme institucional no gaire preocupat per la història o la qualitat de vida dels barcelonins l’han deixada com un sant Llàtzer. El que és remarcable és la capacitat de regeneració que té la ciutat: sembla que per sota sempre bulli i que tan bon punt un negoci tanca o una illa de cases s’enderroca, algú n’estigui disposat a agafar el relleu. Davant d’un d’aquests buits, l’antiga seu de la General Elèctrica d’Espectacles, a tocar de les Drassanes, hi havia un puticlub de mala mort, com tants d’altres del Barri Xino.

És fàcil perdre's l'entrada a la Sala Monasterio. Un cop dins, baixeu des del nivell del carrer a la caverna de sostre baix i obra vista, per patir embussos al passadís en paral·lel a la barra i gaudir de música en viu. Els dilluns i dimarts hi ha cantautors; els dimecres, música brasilera; els dijous, blues; i en general, jazz a les nits de diumenge. Els divendres i dissabtes tendeixen a reservar-se per a una eclèctica gamma de concerts, des pop-rock de grups locals a bandes de tribut. D'aquests darrers, és molt freqüent i celebrada la presència de Chaqueteros, banda de músics de rock dur amb tendència a fer homenatges al hard-rock macarra i punk, de Dead Boys a Kiss.

Blondie, de rossa de pot i també de Deborah Harry, icona dels setanta i vuitanta, fràgil i gèlida alhora, com el neó. A Barcelona, la noia de pell clara i llavis rotunds és un bar del Gòtic amb cel de canyes fluorescent de refresc i un aparador minso de galeria d'art, de ciutat on el metro quadrat costa els dos ronyons i part del fetge. M'espera un aparador que és un robatori a la caixa de joguines del cosí, convertides per obra i gràcia d'aquesta vidriera en objectes d'edició limitada. S'uneixen un transistor de ràdio, l'increïble Hulk abraçant la Barbie, la Blondie de petit format, uns dispensadors de caramels Pez de Star Wars, el cub Rubik (fet!) i una fotografia d'Obama com si fos el cinquè membre dels Kiss.

Al Louise Se Va us podeu cruspir entrepans i amanides amb noms de llegendes del rock'n'roll tan bons com econòmics. L'ambient és jove i els cambrers ofereixen un tracte cordial. Una delícia a ritme de tres per quatre.

Bar roquer de decoració excel·lent i cervesa barata amb música de fons que ens transporta a l'època de Guns'n'Roses. També trobareu un maniquí d'Eddie d'Iron Maiden assegut al vàter penjat a la paret, una visió dantesca que ens empeny a demanar una cervesa de litre. Ambient acollidor i crispetes gratis. Ou yeah!