[title]
Sant Joan és a tocar i, com és tradició, Barcelona ja es prepara per tornar a rebre la Flama del Canigó sense estar-se de res. La ciutat ha preparat una sèrie d’actes festius i simbòlics que s’iniciaran quan la Flama del Canigó surti del Camp Nou per dirigir-se cap al centre de Barcelona.
A la mateixa hora de la sortida, la plaça Sant Jaume acollirà l’actuació de l’Esbart Català de Dansaires, un espectacle que anirà seguit d’una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, a les 17.30 h.
La festa de rebuda de la Flama començarà una mica més tard, a les 17.45 h, quan l’Àliga de la Ciutat, els Capgrossos Macers i els Gegants de la Ciutat facin la desfilada i entrin a la plaça pel carrer de la Llibreteria.
L’acte central, però, serà a les 18 h, amb l’arribada de la Flama del Canigó a la plaça Sant Jaume i l'encesa del peveter, que és quan els Castellers de Barcelona aixecaran un pilar d’honor.
La festa continuarà a les 18.10 h amb els balls tradicionals de les figures festives de la ciutat i, deu minuts després, es farà la lectura del missatge de la Flama, escrit per Pere Mateu. Cap a les 18.35 h, es començarà a repartir la Flama entre els equips i entitats del barri, que la duran per Barcelona per encendre les fogueres de la revetlla.
Una tradició amb més de mig segle d’història
Sant Joan és una de les nits més festives i esperades de l’any, plena de simbolisme i tradicions, com la rebuda de la Flama del Canigó, amb més de mig segle d’història. Aquesta tradició es remunta a l’any 1955, quan Francesc Pujada, un veí d’Arles, va inspirar-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer i va encendre els focs de Sant Joan al cim de la muntanya.
Un cop ho va fer, va tenir la iniciativa de repartir la flama per tota la Catalunya del Nord. Tres anys més tard, el 1966, la Flama va travessar per primer cop la frontera estatal i va arribar a Vic, i l’any següent, el 1967, la Flama va ser rebuda per l’Ajuntament de Barcelona.
Malgrat la negativa i la repressió de la dictadura franquista, el foc va aconseguir estendre’s i aquesta tradició es va convertir en un símbol de resistència i de continuïtat cultural.
