Can Pineda

Som en un dels restaurants de cuina catalana més singulars de Barcelona. En una discretíssima cantonada del Clot, Can Pineda va obrir el 1904, pocs anys després que Sant Martí de Provençals s'annexionés a Barcelona, com a bodega. L'any 1972 la família Cuenca, i poc després amb l'afegit de la família Jovells, van adquirir-lo després d'haver-hi treballat anys. La refundació va implicar la compra d'un local annex per fer-hi un cuina. El producte s’exposava en una barra llarga en la primera sala a la vista del públic; plats de cullera, esmorzars de forquilla, angules en una peixera, i clients que es mantenen fidels des d’aquell moment. Amb el pas dels anys, Can Pineda s'ha convertit en una casa de menjars d'altíssima cuina, amb un mestratge en la compra i cuina d'un producte superlatiu a l'alçada dels grans restaurants de Barcelona i Catalunya, Michelin incloses.

Val la pena recordar-ho de tant en tant: sota l'aparença de bodega barcelonina –perquè ho és–, aquí posen a taula el millor producte possible d'estricta temporada amb una intervenció sàvia i moderna, però continguda, que es percep a la primera mossegada. Vegem: unes humils sardines en escabetx magnífiques, fresquíssimes i amb aroma de taronja. I entenem perfectament allò del millor producte amb l'amanida de tomàquets de l'explotació agrària d'en Xavier Carbó. Un mes carnós i dolç, l'altre més àcid i ferm. Tots tenen un matís diferent, però tots et posen l'estiu a la boca. Però on els fem l'onada és en un clàssic imperdible de la casa: una cassola de sepionets de costa amb botifarra negre, espàrrecs i alls tendres. Tendríssim sepionets amb botifarra negra, tan ben fets que es desfan a la boca i després perceps una gradació de picants molt mesurats, de menys a mes: all confitat, l'espàrrec de marge al dente i el bitxo. Ulls als plats de caça quan n'és temporada i als arrossos.