La millor cuina catalana

Restaurant de gran tradició gracienca, amb un tracte excel·lent i un bacallà a la llauna per llepar-se els dits. El menú de migdia és de molta qualitat. Reserveu els caps de setmana, que s'omple com un ou. No hi trobareu cap gran sorpresa, però sí una excel·lent cuina catalana, i varietat de palts de botifarra: esparracada en un trinxat, penjada per assecar o el més comú i gloriós destí: a la brasa.

Casa Delfín es va fer un bon lífting general fa poc temps, en canviar de propietaris. Però hi ha cirurgies que milloren les faccions i quasi no es noten. Ara és un local que, tot mantenint l’aspecte de casa de menjars, és més dinàmic, té una carta tradicional però més diversa i la seva terrassa és un bé de Déu de gent. I, com a tot bon bar-restaurant de barri, fa un horari continuat des de les 9 del matí fins a la mitjanit, ampliat, els divendres i dissabte, fins a la 1 de la matinada. Perfecte per dur-hi aquells amics de fora que s’entesten a tastar la paella a mig matí, en sortir de Santa Maria del Mar.

Bona cuina tots els migdies en un saló casolà a la primera planta d’una xarcuteria d’exquisits productes. Plats de cullera, l’espatlla d’anyell, la tripa quan n’hi ha, la cua de bou i altres exquisideses es poden assaborir sota la bona recomanació de Santi Velasco, la seva 'alma mater'. Excel·lent carta de vins i caves. Ambient familiar i generós.

El restaurant més veterà de Barcelona, i un dels més antics d'Espanya, encara es manté al peu del canó. La família Agut-Manubens ofereixen una carta de cuina catalana acurada i de preus ajustats, de la qual destaquem els canelons de brandada de bacallà, l'orada al forn i l'escudella. I us ho garantim, no us quedareu amb gana mai de la vida. Un lloc ideal per a fer-hi un àpat dominical, amb poca cerimònia i molta animació.

A vegades, un xic de luxe i plaer no està obligatòriament renyit amb la butxaca. Pensem massa en el preu de la nota i no tant en el plaer d’una bona vetllada amb bona cuina i millor atenció com a elements fonamentals. El luxe no és el que predomina a Ca l’Isidre, un restaurant únic: són més aviat els detalls, l’atenció, la bona cuina de sempre i una carta de vins que fa somiar el paladar només de llegir-la: unes 300 referències, d’allò més temptadores, tot i que alguna de preus reservats per a grans celebracions. Ara que el Raval està de moda, no està de més recordar que l’Isidre Gironés i la seva dona, la Montserrat, van tenir el coratge, el 1970, d’obrir un restaurant en un barri que no era el d’avui. (Llegir-ne més)

Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada. Amb Jordi Vilà, un dels cuiners més en forma dels fogons barcelonins, com a xef executiu, de la seva cuina surten incansablement plats i tapes que ens fan reviure, mos a mos, l'herència gastronòmica catalana. Tant si hi aneu a primera hora del matí o a última de la nit, hi podeu tastar des d'un croissant, passant per una ració de pernil ibèric fins a un bon capipota.

Al costat de la Plaça d'Osca hi ha aquest bar restaurant de cuina tradicional catalana. Per fer honor al nom, el més recomanable és menjar una bona escudella de la casa, però si la cosa va de carn, l'estofat de botifarra i sípia (el clàssic mar i muntanya), les galtes de vedella amb salsa de poma i ratafia o els cargols guisats són una bona elecció. Els pòsters de les parets proclamen frases com "la lluita mai s'acaba" o "Barcelona decideix", referent a la consulta independentista del 10 d'abril. El Terra d'Escudella està compromès amb els moviments socials del barri. I com a beguda, un bon vi de la terra. –T.V

El campió dels esmorzars de forquilla és bo per menjar-hi a qualsevol hora: trinxat, faves o fideuà són plats de la cuina tradicional catalana que comparteixen cartell amb innovacions tant delicioses com els peus de porc torrats amb salsa xatò. I els seus entrepans també són espectaculars.

Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos. Hi ha famílies hoteleres que posen el rigor per davant de l’interès comercial o mediàtic. El millor exemple és l'Agut, una fonda d'abans de la Guerra Civil. Hi trobareu clàssics quasi oblidats com uns cervellets de vedella a la romana i també unes anques de granota molt ben preparades i carxofes del Prat arrebossades. Però també són mestres des de fa mig segle d'aquells guisats que avui estan tant de moda, com la cua de bou. Al migdia, el menú és excel·lent, d'alta cuina, com qui diu, i si el mengeu a la barra us sortirà per quatre duros.

Dels establiments clàssics de la ciutat, el Chicoa continua sent una autèntica referència a Barcelona, la resta de Catalunya, les Balears i l’estranger en matèria de bacallà i altres grans plats de la cuina catalana. Entre els seus murs antics, arcs de pedra i llars de foc, es pot assaborir una cuina tradicional, però modernitzada en la mesura justa. Partint d’una enorme qualitat del producte, Joan Llobet li va donar fama. I ara que s’ha retirat, els seus successors podríem dir que fins i tot l’han millorat.

Aquest restaurant d’Hostafrancs es dedica des dels seus inicis, ja fa més de 250 anys, a la cuina catalana i als productes de temporada. A la seva carta habitual hi trobem vedella de Girona, els pollastrons, les costelles de xai o l’escalivada, tot ben fet a la brasa. Les postres també són casolanes, com el flam de mató i púding de xocolata.

Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant del que és ara mateix l’esquelet del mercat de Sant Antoni (amb les retallades de la crisi, vés a saber quan es podrà disposar de l’elegant estructura), el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. Els dilluns hi ha cua, sobretot a l’hivern, per assaborir la seva escudella i carn d’olla, abundant plat únic. (Llegir-ne més)

El Pa i Trago ha passat de taverna típica, tal com diu el seu rètol, a taverna exòtica. Ara, en aquest món amanit de vinagre de Mòdena i entrants de mango, una ha de fer memòria per recordar què eren i quin gust tenien unes postres de músic acompanyades d'un gotet de moscatell o ratafia. La família que du aquest restaurant són en aquesta cantonada deParlament des de 1965. (Llegir-ne més)

Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida.

“L’avi tenia per costum –i ho mantenim– tractar tots els clients de la mateixa manera”. Ho diu la Júlia Ferrer, la dona d’en Ferran Rodríguez, ànima de Can Lluís, un dels restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán (MVM), que hi anava des de molt jove: va néixer al veí carrer d’en Botella, al cor del Raval. I aquest tracte i acollida avui segueix vigent en les noves generacions d’aquest lloc més que emblemàtic, representant de la bona qualitat de la cuina casolana, polida amb amor. És una cuina a mitges entre la catalana i l’alacantina, d’on provenen els seus fundadors, per tant el plaer està assegurat en guisats i arrossos. (llegir-ne més)

La cuina tradicional de Casa Agustí, amb uns canelons excel·lents o una cua de bou superlativa, és un bàlsam de velles èpoques en ple marasme turístic.

Queden pocs restaurants a Barcelona que hagin estat inaugurats el 1897. El 1945, una altra família es va fer càrrec d’un d’ells, L’Havana, mantenint el seu nom i el compromís amb la cuina casolana i catalana. Les carxofes i albergínies arrebossades són superbes, així com els calamars a la romana, difícils de trobar bons en la vasta oferta de la ciutat. Els callos, les mandonguilles amb sèpia i els calamars farcits són especialitats que atreuen una clientela local (ni un turista) i exigent. Cal tenir en compte els canelons, amb bona beixamel i excel·lent farciment.

Les mandonguilles amb sípia són el gran exemple de pragmatisme i practicitat de la nostra cuina. Uneix el concepte de mar i muntanya amb ingredients econòmics i fàcils de manipular: sípia, carn picada, un sofregit de verdures i pèsols. Cap cuiner de la terra no ho és si no ha fet mai unes mandonguilles amb sípia. Tampoc no és tal un restaurant de cuina catalana que no les faci. Al Senyor Parellada passen la prova amb nota. I es permeten donar-li la volta al nom, donant rellevància al cefalòpode. Haureu de demanar sípia amb mandonguilles. Ara bé, entre setmana, hi tobareu com a plat del dia un bon arròs, a molt bon preu, i altres clàssics de la terra com el bacallà amb mongetes del ganxet.

Els fogons de Josep Maria Freixa són el preàmbul d'un festival de bona cuina tradicional, enfocada des d'una òptica d'alta cuina i un toc de renovació, però sense passar-se: peus de porc ofegats amb prunes i pinyons, mandonguilles i llasgostins i potser els que són els millors macarrons de Barcelona. Aquest home és allò que en diuen un cuiner de cuiners.