Els millors restaurants de Barcelona de cuina catalana

Durant 30 anys, Quim Marquès va ser una referència a la Barceloneta amb el seu restaurant Suquet de l'Almirall, que va tancar el 2018. A la tardor del 2023, Marquès va tornar al seu barri de tota la vida, Gràcia, amb l'obertura del Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina. Amb preus raonables i l'estètica d'un bar de barri, Marquès ofereix una cuina casolana amb productes de temporada i de proximitat. El tiquet és d'uns 25 euros, amb productes escollits personalment per Marquès, incloent verdures directament del pagès.

El menú inclou plats com un fricandó clàssic amb moixernons i un toc d'anís, macarrons del cardenal, capipota amb samfaina i morro de bacallà amb tomàquet. També ofereixen opcions verdes gràcies a la seva filla Paula, nutricionista. El menú de migdia sempre inclou plats principals de la carta i quatre opcions d'amanides, destacant la d'enciam trocadero amb cirerols grocs i fonoll fresc. També es poden gaudir esmorzars de forquilla, entrepans molt treballats i una oferta de tapes i aperitius a l'alçada de l'experiència de Marquès a la Barceloneta.

Alkostat és l'apartat de cuina catalana i tradicional de l'Alkimia. El preu és més assequible, les receptes més tradicionals i directes, però l'excel·lència i la mà del cuiner són les mateixes que les del germà gran i modern. La carta fa venir salivera, i el que et trobes a davant encara és millor: brandada de Bacallà amb mongeta verda i raifort, Steak tàrtar a l’all i pebre amb mantega fumada... Pollastre cubista en dos serveis! Cuixa crocant amb patates mal tallades, ben fregides i caneló fresc. En Jordi Vilà tracta la cuina catalana amb màxim respecte però sense cotilles. 

77 Kilos és un projecte modest però de gran qualitat i honestedat, amb un rerefons sostenible: el nom fa referència als 77 quilos de menjar que cada espanyol llença anualment. Els responsables són Gerard Cuartero a la cuina i Sara di Bari a la sala, que es van conèixer a la Panxa del Bisbe. El 2023, van obrir el seu primer negoci, un restaurant de cuina de fonda catalana amb tocs internacionals, situat en un típic bar-restaurant de l'Eixample.

L'aprofitament dels aliments es reflecteix en una carta curta i en constant renovació. Destaquen plats com les croquetes de carn d'olla amb cigró, un trinxat amb tres menes de cols i torrezno sorià, o un arròs amb carxofa i marisc servit en una paella individual. La carta varia segons la temporada, oferint plats com una amanida d'escarola amb romesco, bacallà i taronja a l'hivern. També preparen tot a casa, incloent el quètxup.

El menú de migdia és assequible i més que un simple menú, és un petit i abundant menú degustació. Intenten aprofitar cada part comestible dels aliments: amb els retalls de verdures fan vinagre i envinagrats, maximitzant la circularitat. Si sou amables, després de dinar us convidaran a un xarrup de ratafia o arancello casolans, deliciosos.

Fa un any que els germans Alcoriza, en Juli a la cuina i la Susana a la sala, van obrir una casa de menjars on oferir el morro de bacallà amb tomàquet fregit, panses i pinyons de l’àvia Carmen i els callos de tripa morena de vedella de l’àvia Vicenta. L’Andreuenc va de dues coses; del barri i de la família. Esmorzars de forquilla, entrepans, tapes i menú de migdia de tres primers, tres segons, postre i cafè per 17 euros. En resum, receptari català clàssic amb viratges contemporanis sense ínfules, elaboracions llargues de xup-xup pacient. Una mostra; la trencadissa d’ous amb botifarró i xips i l’arròs amb gamba de Palamós, sípia i allioli de safrà. El pa és del Forn del Passeig i les postres, de caure de cul a terra.

Obert l’any 1969, era un establiment de parroquians i partides de dominó del barri de Sant Andreu. Varen passar 50 anys i en Roger Sánchez i la seva valentia se’n van fer càrrec. Ara hi despatxa petits mossos per matar la gana (crestes farcides de conill), plats per compartir (porro confitat amb pera, cansalada i ametlles), entrepans sexis (bikini de fricandó, moixernons i formatge manxec), postres temptadores (lemon pie amb galeta bretona, sorbet de mandarina, confitura de pell de llimona i merengue dur d’ametlla). A la copa, 60 referències de vins nacionals i internacionals. Local reformat sense formalismes, servei proper. Objectiu aconseguit: cuina de xup-xup feta al barri i pel barri. Molt recomanable.

Han hagut de passar cent anys, però la bodega La Palma té un nou restaurant: La Palma de Bellafila va néixer el juny del 2024 i és on hi hagué l'emblemàtic restaurant Pla. La Judit Giménez i l'Albert Rial són una parella de restauradors del Gòtic que han obert un restaurant al Gòtic i per als barcelonins. 

A La Palma de Bellafila les intencions són molt més ambicioses, de molt bon restaurant: la carta va a càrrec del xef Jordi Parramon, de figura eixuta i caràcter fresc, que fa anys va renunciar a la Michelin per la docència i que té la filosofia de fer gaudir el comensal i sense espatllar massa el cos. La carta està molt meditada: no hi ha res obvi, però tampoc res que traeixi l'esperit del plat. I això inclou les postres: demaneu l'evolució del pijama!  

Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). On hi hagué la Taverna la Llesca, clàssic de la carn a la brasa, la Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular. 

Aquí la cosa va de tapes molt curoses i platillo català fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. Al capdavant de la cuina hi ha l'Alberto Soriano, que durant 9 anys fou el responsable de la de Mantequerías. Vegeu uns fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o uns macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina. I ens traiem el barret davant un arròs cremós amb parmesà i carabassa, que cruix amb el contrast del guanciale, careta de porc torradeta. Les racions són grans, ideals per compartir, la qualitat-preu òptima, i han tingut l'encert de mantenir els aires de fonda gracienca de tota la vida. 

Si sou fans del menjar tradicional de cuina catalana, i sou capaços de peregrinar allà on sigui per tal de tastar un bon cap i pota, uns peus de porc, uns bons canelons o, fins i tot, uns cargols a la brasa amb romesco per llepar-vos els dits, preneu nota i poseu rumb al Cafè de l’Acadèmia. Després de tres anys tancat, aquest magnífic local ubicat als baixos d’un edifici històric del segle XV -i amb terrassa a la plaça de Sant Just, una de les més antigues, menys coneguda i amb més història del Barri Gòtic- ha reobert de la mà del Grupo San Telmo.

La Casa de Comidas Buenavista és als baixos d'un bufó hotel boutique annex. Les credencials barcelonines són impecables, i la cuina i el servei estan a l'altura del relat: sota unes precioses voltes, turistes i locals –hi trobareu a gent gran del barri gaudint i a turistes descobrint el capipota– s'ho menja una carta assessorada pel xef Marc Roca, de cuina catalana i producte excel·lent que juga la carta del sofregit i la cullera de veritat, sense postureig; res de cebiches ni picades d'ullet al Japó (només una!). Tot va de tapes, cullera i brasa, aquí s'hi menja una cuina reconfortant i ben feta, com una truita de bacallà al pil-pil tremenda, o un guisat de sèpia amb cigrons on notes la potència del fumet de peix i la melsa de la sèpia a cada cullerada. I els preus no es passen en absolut, si tenim en compte la cura de les coccions i la mida de les racions.  

En Bernat Dalisay, nascut a les Filipines, va arribar a Barcelona fa 25 anys, quasi els mateixos que hi ha estat treballant de cuiner. En va passar 11 treballant a una marisqueria, i els 11 següents cuinant al Gelida, un dels grans restaurants populars de Barcelona. Bo de Bernat, obert l'estiu del 2002, és el seu restaurant propi. Segueix el mateix esquema: casa de menjars familiar a preus populars, amb una llarguíssima carta de la millor cuina catalana i tot elaborat des de zero. I la va encertar: la gent omple el local amb tot el senderi del món. Perquè per 15-18 euros, només carta, això és una festa major del xup-xup, el guisat i el vi bo a doll. Al matí hi trobareu esmorzars de forquilla, esclar, i el vi a copes –negre Priorat, blanc, de Gandesa– és boníssim.