Els millors restaurants de Barcelona de cuina catalana

Hi ha famílies hoteleres que posen el rigor per davant de l’interès comercial o mediàtic. El millor exemple és l'Agut, una fonda d'abans de la Guerra Civil. Hi trobareu clàssics quasi oblidats com uns cervellets de vedella a la romana i també unes anques de granota molt ben preparades i carxofes del Prat arrebossades. Però també són mestres des de fa mig segle d'aquells guisats que avui estan tant de moda, com la cua de bou. Al migdia, el menú és excel·lent, d'alta cuina, com qui diu, i si el mengeu a la barra us sortirà per quatre duros.

Restaurant de gran tradició gracienca, amb un tracte excel·lent i un bacallà a la llauna per llepar-se els dits. El menú de migdia és de molta qualitat. Reserveu els caps de setmana, que s'omple com un ou. No hi trobareu cap gran sorpresa, però sí una excel·lent cuina catalana, i varietat de palts de botifarra: esparracada en un trinxat, penjada per assecar o el més comú i gloriós destí: a la brasa.

Un bar i restaurant dels que no en queden, amb plats per a pressupostos ajustats i bons paladars. L'esmorzar de forquilla és per llepar-se els dits. I a l'hora de dinar, prepareu-vos per a un àpat comunitari i uns primers i uns segons deliciosos, amb quasi trenta referències de plat a la carta. El capipota, el braó i el bacallà són excel·lents. Regueu-ho tot amb un bon vi de Gelida.

De la mateixa que s’ha recuperat l’origen modernista d’aquest històric establiment, obert el 1924, també s’ha recuperat el seu patrimoni gastronòmic original: una casa de menjars catalana. Mandonguilles amb sípia, bacallà a la llauna, fricandó, capipota amb cigrons, trinxat amb rosta, en son exemples. Menció especial mereix l’extensa carta de vins catalans i la de còctels amb licors catalans i amb noms dedicats a personatges nostrats, com Joan Capri i Pere Gimferrer. Al migdia hi ha una oferta de fonda: per 13 euros, platàs del dia (dl., bacallà a la llauna; dt., capipota amb cigrons; dc., trinxat amb rosta; dj., arròs amb costella; dv., fricandó) amb amanida, beguda i postres. Aneu-hi: fan una aposta única, moderna i nostrada.

No n’esteu farts, de sentir allò de la cuina de la mare? Doncs al Mà de Morter hi fan la cuina del fill. En Josep Bonavida (cuina) i la seva germana Mireia (sala) treballen amb l’ajuda de la seva mare Mireia. La qualitat-preu és brutal: un 'best' of de la cuina catalana amb coccions lentes, precises i producte fresc. Vegem-ne alguns itineraris: trinxat i conill confitat. Cigrons amb calamars i botifarra de perol amb samfaina. Amanida de poma caramel·litzada i orada a la brasa amb verdures.

Bona cuina tots els migdies en un saló casolà a la primera planta d’una xarcuteria d’exquisits productes. Plats de cullera, l’espatlla d’anyell, la tripa quan n’hi ha, la cua de bou i altres exquisideses es poden assaborir sota la bona recomanació de Santi Velasco, la seva 'alma mater'. Excel·lent carta de vins i caves. Ambient familiar i generós.

És un local que, tot mantenint l’aspecte de casa de menjars, és dinàmic, té una carta tradicional però diversa i la seva terrassa és un bé de Déu de gent. I, com a tot bon bar-restaurant de barri, fa un horari continuat des de les 9 del matí fins a la mitjanit, ampliat, els divendres i dissabte, fins a la 1 de la matinada. Perfecte per dur-hi aquells amics de fora que s’entesten a tastar la paella a mig matí, en sortir de Santa Maria del Mar.

El restaurant més veterà de Barcelona, i un dels més antics d'Espanya, encara es manté al peu del canó. La família Agut-Manubens ofereixen una carta de cuina catalana acurada i de preus ajustats, de la qual destaquem els canelons de brandada de bacallà, l'orada al forn i l'escudella. I us ho garantim, no us quedareu amb gana mai de la vida. Un lloc ideal per a fer-hi un àpat dominical, amb poca cerimònia i molta animació.

A vegades, un xic de luxe i plaer no està obligatòriament renyit amb la butxaca. Pensem massa en el preu de la nota i no tant en el plaer d’una bona vetllada amb bona cuina i millor atenció com a elements fonamentals. El luxe no és el que predomina a Ca l’Isidre, un restaurant únic: són més aviat els detalls, l’atenció, la bona cuina de sempre i una carta de vins que fa somiar el paladar només de llegir-la: unes 300 referències, d’allò més temptadores, tot i que alguna de preus reservats per a grans celebracions.

Aquest clàssic ofereix teca de qualitat des de primera hora del dia fins a la matinada. Amb Jordi Vilà, un dels cuiners més en forma dels fogons barcelonins, com a xef executiu, de la seva cuina surten incansablement plats i tapes que ens fan reviure, mos a mos, l'herència gastronòmica catalana. Tant si hi aneu a primera hora del matí o a última de la nit, hi podeu tastar des d'un croissant, passant per una ració de pernil ibèric fins a un bon capipota.

Al costat de la Plaça d'Osca hi ha aquest bar restaurant de cuina tradicional catalana. Per fer honor al nom, el més recomanable és menjar una bona escudella de la casa, però si la cosa va de carn, l'estofat de botifarra i sípia (el clàssic mar i muntanya), les galtes de vedella amb salsa de poma i ratafia o els cargols guisats són una bona elecció. El Terra d'Escudella està compromès amb els moviments socials del barri. I com a beguda, un bon vi de la terra.

Els barcelonins potser no en fem gaire cas però el 7 Portes és un dels restaurants més antics de Barcelona i, encara ara, és un dels llocs de referència pel que fa a bona cuina tradicional de la nostra ciutat. A l’hora d’escollir quin plat és el més representatiu d’aquesta casa, afloren els dubtes: n’hi ha tant per triar! Els canelons trufats de festa major es barallen amb els arrossos de temporada i les paelles per veure quina és la recepta de més èxit d’aquest establiment. Però no cal arribar a aquest punt del receptari català per veure la bona cuina al 7 Portes: uns ‘senzills’ (no insubstancials) bunyols de bacallà es tornen un bé preuat a la taula del comensal.

Aquest restaurant d’Hostafrancs es dedica des dels seus inicis, ja fa més de 250 anys, a la cuina catalana i als productes de temporada. A la seva carta habitual hi trobem vedella de Girona, els pollastrons, les costelles de xai o l’escalivada, tot ben fet a la brasa. Les postres també són casolanes, com el flam de mató i púding de xocolata.

Amagadet dins del mercat de Santa Caterina hi ha un tresor que es conserva amb el pas dels anys. El Bar Joan, una perla en forma de restaurant on podreu gaudir des d’un fabulós capipota per esmorzar fins a un entrepà de xistorra que us tornarà a la vida. Amabilitat i tracte proper darrere la barra, com si els coneguéssiu de tota la vida, vaja! Sumeu-hi bona cuina catalana i... res més reconfortant! Al migdia haureu de fer cua. El menú que serveixen és senzill (d’aquells que et cuiden: força planxa i verdura), però excel·lent i el producte, esclar, no pot ser més fresc tractant-se d’un bar de mercat. Avís! L’arròs negre té molts adeptes, pregunteu quin dia el tenen i reserveu!

Menjars casolans. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant del mercat de Sant Antoni, el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans. 

“L’avi tenia per costum –i ho mantenim– tractar tots els clients de la mateixa manera”. Ho diu la Júlia Ferrer, la dona d’en Ferran Rodríguez, ànima de Can Lluís, un dels restaurants preferits de Manuel Vázquez Montalbán, que hi anava des de molt jove. I aquest tracte i acollida avui segueix vigent en les noves generacions d’aquest lloc més que emblemàtic, representant de la bona qualitat de la cuina casolana, polida amb amor. És una cuina a mitges entre la catalana i l’alacantina, d’on provenen els seus fundadors, per tant el plaer està assegurat en guisats i arrossos.

Queden pocs restaurants a Barcelona que hagin estat inaugurats el 1897. El 1945, una altra família es va fer càrrec d’un d’ells, L’Havana, mantenint el seu nom i el compromís amb la cuina casolana i catalana. Les carxofes i albergínies arrebossades són superbes, així com els calamars a la romana. Els 'callos', les mandonguilles amb sèpia i els calamars farcits són especialitats que atreuen una clientela local i exigent. Cal tenir en compte els canelons, amb bona beixamel i excel·lent farciment.

Les mandonguilles amb sípia són el gran exemple de pragmatisme i practicitat de la nostra cuina. Uneix el concepte de mar i muntanya amb ingredients econòmics i fàcils de manipular: sípia, carn picada, un sofregit de verdures i pèsols. Al Senyor Parellada passen la prova amb nota. I es permeten donar-li la volta al nom, donant rellevància al cefalòpode. Haureu de demanar sípia amb mandonguilles. Ara bé, entre setmana, hi tobareu com a plat del dia un bon arròs, a molt bon preu, i altres clàssics de la terra com el bacallà amb mongetes del ganxet.

Aquest reducte de taules de fòrmica ofereix cuina familiar extraordinària a Parlament des de fa 75 anys. El capità d’aquest "dream team" és en Pere Vives, cosí d’en Josep Maria Gol, qui en va ser el propietari des del 1966 i a qui encara veureu amb un somriure rere la barra. No fan menú, sinó plats que canvien segons el dia; no hi solen fallar les galtes, els caragols, el capipota, els ronyons, ni l’arròs del dijous, entre altres luxúries. Els comerços del barri i els veïns els coneixen molt bé, i en són clients habituals.