Els millors restaurants de Barcelona de cuina catalana

Durant 30 anys, Quim Marquès va ser una referència a la Barceloneta amb el seu restaurant Suquet de l'Almirall, que va tancar el 2018. A la tardor del 2023, Marquès va tornar al seu barri de tota la vida, Gràcia, amb l'obertura del Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina. Amb preus raonables i l'estètica d'un bar de barri, Marquès ofereix una cuina casolana amb productes de temporada i de proximitat. El tiquet és d'uns 25 euros, amb productes escollits personalment per Marquès, incloent verdures directament del pagès.

El menú inclou plats com un fricandó clàssic amb moixernons i un toc d'anís, macarrons del cardenal, capipota amb samfaina i morro de bacallà amb tomàquet. També ofereixen opcions verdes gràcies a la seva filla Paula, nutricionista. El menú de migdia sempre inclou plats principals de la carta i quatre opcions d'amanides, destacant la d'enciam trocadero amb cirerols grocs i fonoll fresc. També es poden gaudir esmorzars de forquilla, entrepans molt treballats i una oferta de tapes i aperitius a l'alçada de l'experiència de Marquès a la Barceloneta.

Alkostat és l'apartat de cuina catalana i tradicional de l'Alkimia. El preu és més assequible, les receptes més tradicionals i directes, però l'excel·lència i la mà del cuiner són les mateixes que les del germà gran i modern. La carta fa venir salivera, i el que et trobes a davant encara és millor: brandada de Bacallà amb mongeta verda i raifort, Steak tàrtar a l’all i pebre amb mantega fumada... Pollastre cubista en dos serveis! Cuixa crocant amb patates mal tallades, ben fregides i caneló fresc. En Jordi Vilà tracta la cuina catalana amb màxim respecte però sense cotilles. 

77 Kilos és un projecte modest però de gran qualitat i honestedat, amb un rerefons sostenible: el nom fa referència als 77 quilos de menjar que cada espanyol llença anualment. Els responsables són Gerard Cuartero a la cuina i Sara di Bari a la sala, que es van conèixer a la Panxa del Bisbe. El 2023, van obrir el seu primer negoci, un restaurant de cuina de fonda catalana amb tocs internacionals, situat en un típic bar-restaurant de l'Eixample.

L'aprofitament dels aliments es reflecteix en una carta curta i en constant renovació. Destaquen plats com les croquetes de carn d'olla amb cigró, un trinxat amb tres menes de cols i torrezno sorià, o un arròs amb carxofa i marisc servit en una paella individual. La carta varia segons la temporada, oferint plats com una amanida d'escarola amb romesco, bacallà i taronja a l'hivern. També preparen tot a casa, incloent el quètxup.

El menú de migdia és assequible i més que un simple menú, és un petit i abundant menú degustació. Intenten aprofitar cada part comestible dels aliments: amb els retalls de verdures fan vinagre i envinagrats, maximitzant la circularitat. Si sou amables, després de dinar us convidaran a un xarrup de ratafia o arancello casolans, deliciosos.

Ull amb el dream team culinari del Finorri, al cor del barri Gòtic: en Josep Nicolau és el director gastronòmic (creador del Rosal 34, i mil aventures més) i als fogons hi ha en Marc Vitega (Enigma, Bar Cañete) i l'Albert Soteras, aquest darrer ex-7 Portes en l'època del mestre Lladonosa i també al Neichel en la seva època daurada. Pur ADN de cuina moderna barcelonina, compromès amb la modernització i elevació de plats de tota la vida. Al soterrani hi tenen un laboratori d'I+D de fons, on deixen en marxa algunes coccions tota la nit.

Això es tradueix en plats com uns calamars farcits de botifarra de perol amb trompetes de la mort, sumptuosos, hidratats per un xic d'albergínia a la farsa, sobre un fons de carn anisadet, o un lingot d'ovella xisqueta al forn, de sabor tan suau i subtil com la seva crosta de greix cruixent. No inventen plats, però en fan una traducció contemporània exquisida, i això es veu en uns macarrons amb rostit i demiglace de traca, o plats del dia amb el milloret de la temporada, com una botifarra negra del Pallars amb pèsols d'allò més fina.    

Fa un any que els germans Alcoriza, en Juli a la cuina i la Susana a la sala, van obrir una casa de menjars on oferir el morro de bacallà amb tomàquet fregit, panses i pinyons de l’àvia Carmen i els callos de tripa morena de vedella de l’àvia Vicenta. L’Andreuenc va de dues coses; del barri i de la família. Esmorzars de forquilla, entrepans, tapes i menú de migdia de tres primers, tres segons, postre i cafè per 17 euros. En resum, receptari català clàssic amb viratges contemporanis sense ínfules, elaboracions llargues de xup-xup pacient. Una mostra; la trencadissa d’ous amb botifarró i xips i l’arròs amb gamba de Palamós, sípia i allioli de safrà. El pa és del Forn del Passeig i les postres, de caure de cul a terra.

Han hagut de passar cent anys, però la bodega La Palma té un nou restaurant: Bellafila va néixer el juny del 2024 i és on hi hagué l'emblemàtic restaurant Pla. La Judit Giménez i l'Albert Rial són una parella de restauradors del Gòtic que han obert un restaurant al Gòtic i per als barcelonins. El 2005 van convertir La Palma, a poc a poc, en una bodega gastronòmica, amb tapes afinades i un menú de migdia d'alta qualitat i preu assequibles on fitxa mig Ajuntament. 

Al Bellafila les intencions són molt més ambicioses, de molt bon restaurant: la carta va a càrrec del xef Jordi Parramon, de figura eixuta i caràcter fresc, que fa anys va renunciar a la Michelin per la docència i que té la filosofia de fer gaudir el comensal i sense espatllar  massa el cos. "Plantejo una actualització de la cuina catalana alleugerida, evitant els tòpics de certs plats, però sense desmerèixer-los en la nova versió", explica. Parramon cuina pura temporada, més densa a la tardor i fresca a l'estiu, a base de maceració, escabetx i fermentació, i verdures de petits productors, subministrades per en Pau Santamaria. Vegem unes sardines marinades amb raïm –una al·lusió a la coca de recapte– que s'acaben tot queixalant la raspa del peix, un mos deliciós: dolç, fumat i cruixent. O unes pilotilles, mar i muntanya, protegides sota un escamarlà i un tel fi de cansalada. La carta està molt meditada: no hi ha res obvi, però tampoc res que traeixi l'esperit del plat. I això inclou les postres: demaneu l'evolució del pijama!  

Obert l’any 1969, era un establiment de parroquians i partides de dominó del barri de Sant Andreu. Varen passar 50 anys i en Roger Sánchez i la seva valentia se’n van fer càrrec. Ara hi despatxa petits mossos per matar la gana (crestes farcides de conill), plats per compartir (porro confitat amb pera, cansalada i ametlles), entrepans sexis (bikini de fricandó, moixernons i formatge manxec), postres temptadores (lemon pie amb galeta bretona, sorbet de mandarina, confitura de pell de llimona i merengue dur d’ametlla). A la copa, 60 referències de vins nacionals i internacionals. Local reformat sense formalismes, servei proper. Objectiu aconseguit: cuina de xup-xup feta al barri i pel barri. Molt recomanable.

Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). On hi hagué la Taverna la Llesca, clàssic de la carn a la brasa, la Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular. 

Aquí la cosa va de tapes molt curoses i platillo català fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. Al capdavant de la cuina hi ha l'Alberto Soriano, que durant 9 anys fou el responsable de la de Mantequerías. Vegeu uns fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o uns macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina. I ens traiem el barret davant un arròs cremós amb parmesà i carabassa, que cruix amb el contrast del guanciale, careta de porc torradeta. Les racions són grans, ideals per compartir, la qualitat-preu òptima, i han tingut l'encert de mantenir els aires de fonda gracienca de tota la vida. 

Si sou fans del menjar tradicional de cuina catalana, i sou capaços de peregrinar allà on sigui per tal de tastar un bon cap i pota, uns peus de porc, uns bons canelons o, fins i tot, uns cargols a la brasa amb romesco per llepar-vos els dits, preneu nota i poseu rumb al Cafè de l’Acadèmia. Després de tres anys tancat, aquest magnífic local ubicat als baixos d’un edifici històric del segle XV -i amb terrassa a la plaça de Sant Just, una de les més antigues, menys coneguda i amb més història del Barri Gòtic- ha reobert de la mà del Grupo San Telmo.

La Casa de Comidas Buenavista és als baixos d'un bufó hotel boutique annex. Les credencials barcelonines són impecables, i la cuina i el servei estan a l'altura del relat: sota unes precioses voltes, turistes i locals –hi trobareu a gent gran del barri gaudint i a turistes descobrint el capipota– s'ho menja una carta assessorada pel xef Marc Roca, de cuina catalana i producte excel·lent que juga la carta del sofregit i la cullera de veritat, sense postureig; res de cebiches ni picades d'ullet al Japó (només una!). Tot va de tapes, cullera i brasa, aquí s'hi menja una cuina reconfortant i ben feta, com una truita de bacallà al pil-pil tremenda, o un guisat de sèpia amb cigrons on notes la potència del fumet de peix i la melsa de la sèpia a cada cullerada. I els preus no es passen en absolut, si tenim en compte la cura de les coccions i la mida de les racions.