Una bona comèdia és ritme, diàlegs brillants i un factor X que desencadena el caos. Tot això es troba a 'El nom' de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. Jordi Galceran i Joel Joan s’han unit per versionar i dirigir l’eficaç versió estrenada al Teatre Goya Codorniu. L’obra no revoluciona el gènere però és més honesta que els textos de Yasmina Reza. Com a 'Un déu salvatge', els nens –per ser específics, els fills–serveixen d’excusa per entrar en una espiral de sinceritat (de pensament, paraula i acció) d’imprevisibles conseqüències.
Una broma condueix a un malentès que porta a una confessió que provoca la caiguda de les muralles de Jericó: el civilitzat pacte de mentides que permet que es mantinguin sense grans danys les relacions de parella, família o amistat. En pocs minuts tota aquesta hipòcrita estructura cau, acompanyada per l’estrèpit de les rialles.
El trio d’actors està d’excel·lent: Joel Joan molt ficat en el seu paper de narcisista incorregible; Xavi Mira molt còmode en el personatge d’esquerrà de saló i espòs de vella escola; Lluís Villanueva molt convincent en el seu rol de l’ambigu amic que guarda els secrets equivocats. El duo d’actrius po tser no estigui a la mateixa altura però compleixen perfectament amb la seva comesa: Mireia Piferrer correcta en el seu breu paper de pija consentida i l’abnegada Sandra Monclús es guarda un as a la màniga en el tram final d’aquesta excel·lent comèdia amb el tresillo apallissat.
