Ricard III és un dels malvats més sanguinaris de tot el corpus shakespearià. La tragèdia que porta el seu nom és un cúmul d'assassinats, l'un rere l'altre, que posa damunt la taula les lluites pel poder en l'Anglaterra del segle XV i, alhora, les relacions entre germans i què passa quan algú maltracta i menysprea l'esguerrat, el diferent. Els Parking Shakespeare, en el sortosament ja tradicional muntatge estival al parc de l'Estació del Nord, s'han agafat a aquest últim tema per convertir en farsa l'obra, tot un repte, encapçalat per la direcció de Carla Torres, del qual se'n surten amb nota.
Per fer 'Ricard III', abans que res, necessites un actor que pugui assumir el rol del duc malgirbat que vol ser rei aniquilant tota competència. I Adrià Díaz, dins el registre més aviat còmic del muntatge, sap molt bé quines tecles tocar. Està molt ben acompanyat per la resta de membres de la tropa, però és ell qui duu el pes de la funció, qui ens ha de convèncer que el que estem veient no és una pel·lícula de por, sinó tot el contrari. Té en el bufó (Marco Sanfilippo) una gran ajuda.
Torres ha pres decisions sàvies, com fer rodar caps en forma de pilotes de bàsquet, introduir una escena de titelles en l'assassinat dels nebots de Ricard o fer que soni una versió R&B del suat 'Creep' de Radiohead. Fins i tot el rap dels fantasmes, quan el monarca dorm i el visiten tots els que han matat o manat matar, és de traca. La combinació de registres lingüístics i de dialectes en boca dels personatges també és una cosa a esmentar, sobretot perquè és un recurs que molt pocs directors s'atreveixen a portar a terme, com si la llengua els fes por.
No sé si aquest és el muntatge a l'aire lliure més reeixit de Parking Shakespeare, però transformar una tragèdia clàssica en comèdia i que et surti bé la jugada té molt mèrit. Potser algun intèrpret es passa una mica de frenada a l'hora de donar cos a la farsa. Però el conjunt és memorable.
