Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Ada Colau, l’heroïna dels desnonats

Ada Colau, l’heroïna dels desnonats

És la cara visible de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, i contagia les ganes de sortir al carrer per canviar el món

Ada Colau
Per Marta Salicrú |
Advertising

Ens va costar Déu i ajuda convèncer-la que vingués al sopar dels Premis Time Out del 2012 com a representant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), premi a la millor iniciativa ciutadana. Deia que la PAH són molts, i que no era just que ella sola gaudís del tiberi. Ada Colau (Barcelona, 1974) és tan combativa en la lluita per al dret a un habitatge digne com persistent a l'hora de repartir el mèrit dels triomfs de la PAH entre tots els que en formen part. Però com a cara visible de la Plataforma, Colau s'ha convertit en una Robin Hood moderna, ocupant els pisos buits dels bancs especuladors per donar un sostre als desnonats.

L'Ada no va acabar mai Filosofia. "Em falten dues assignatures", diu, però segur que no va faltar a les classes sobre retòrica. És una oradora excel·lent, amb un discurs sense fissures i perfectament articulat. Et podria convèncer que la Terra és plana, que durant la dècada passada vam viure per sobre de les nostres possibilitats i que les preferents eren una bona inversió. Però Colau, activista antiglobalització des del 2001, va triar el bàndol dels bons. Digueu-me maniquea, però en la crisi que patim és evident que hi ha bons i dolents. I la gent de la PAH són dels primers.

Segur que us recordeu del lema 'No tindràs una casa en la puta vida', amb què l'assemblea V de Vivienda de Barcelona va convocar una manifestació el 2006. Colau, compromesa en la lluita pel dret a l'habitatge des de fa deu anys, ja hi estava ficada. "Denunciàvem la bombolla immobiliària, que el govern deia que no existia –gairebé faria riure si les conseqüències no fossin un drama–. Denunciàvem que hi havia un problema de sobreendeutament i que quan esclatés la bombolla hi hauria molta gent afectada". Tenien raó.

Des d'allà van crear la Plataforma, amb la qual han aconseguit centenars de dacions en pagament i aturar més de 500 desnonaments. Un èxit? "Sempre hem tingut clar que hi ha una llei injusta –la que no només permet que les persones puguin quedar-se sense sostre, sinó que a sobre ho facin endeutades de per vida– i fins que no canviem la llei no haurem resolt el problema. Però hem aconseguit moltes petites grans victòries que per a nosaltres són molt importants". Menys espectacular que l''Stop desnonaments', allò que Colau destaca amb més orgull de tota la feina feta per la PAH és un intangible: l'esperança. La mateixa que van perdre del tot les persones que s'han suïcidat arran dels desnonaments.

Una altra fita clau ha estat donar visibilitat al problema i situar-lo en l'agenda política. "Quan vam començar fa quatre anys ningú no sabia què era la dació en pagament, i hem aconseguit que el conjunt de la societat ho conegui i ens doni suport. S'ha convertit en un clam popular". La Plataforma ja ha presentat més de 750.000 signatures en la Iniciativa Legislativa Popular amb què volen regular la dació en pagament amb efectes retroactius. "L'entrega final de signatures, que superaran el milió, serà un punt d'inflexió. Fa anys que estem alertant del drama dels desnonaments i l'administració no ha reaccionat. La voluntat ciutadana queda clara, i, si el govern torna a cedir a la pressió de la banca, estaran legitimant que la mobilització ciutadana faci un pas endavant. Haurem exhaurit totes les vies democràtiques possibles".

Ada Colau fa venir ganes de fer aquest pas endavant. Ella i una realitat -"una política econòmica que especula amb els drets bàsics"- que anima fins i tot els menys sospitosos de ser antisistema a exercir la desobediència civil. És l'única alternativa? "Som en una cruïlla, en un moment crític, però tinc esperances que ens en sortirem, perquè en la història de la humanitat aquests moments s'han anat succeint, moments en què l'Estat i l'administració pública eren els últims a reaccionar davant d'una problemàtica, en què la societat civil ha hagut de liderar la resposta i en què s'han aconseguit resultats. Quan la ciutadania ha dit prou, en moments diferents de la història, gairebé sempre s'han assolit els objectius. Així es va abolir l'esclavatge, es va aconseguir el vot de les dones i s'ha acabat amb l'apartheid. I crec que ara estem en un d'aquests moments històrics, en què el poder polític ha claudicat davant dels interessos privats i financers, ens ha portat a la ruïna, i ara és el moment de la ciutadania de recuperar la política, recuperar la democràcia i refundar-la per restablir el que hauria de ser l'interès general". Amén.

Advertising