El zoo d'en Pitus

Nens

Time Out diu

Un llibreter és a punt de tancar una llibreria de tota la vida. A partir d'aquí, els protagonistes entren en el món de ficció, al barri d'en Pitus. La idea de muntar un zoològic els porta de corcoll. I també porta de corcoll els intèrprets, que han de recórrer a la imaginació per cobrir la representació animal del zoo.Les solucions haurien pogut ser moltes. Una, utilitzar titelles, amb una il.luminació efectista. Però la companyia opta per animals retallables de cartró que apareixen a les parets de la platea. Un zoo de cartró, doncs, que recorda les il.lustracions que durant quaranta anys han acompanyat la lectura de la novel.la. Els intèrprets s'esforcen a posar-se a la pell dels personatges, però no poden evitar que se'ls vegin els pèls de les cames o la creixença del cos molt més enllà de la pubertat. Un personatge malvat fa les delícies de la platea a l'estil tradicional del Banyeta, assenyalat com a dolent, i compensa el salt entre realitat i ficció. El muntatge, auster d'escenografia, pla d'il.luminació, sense matisos, reposa tot l'efectisme en un puzzle gegant que adapta els diferents àmbits de la trama. Se li pot retreure que es confia massa del text. Quan es prepara el zoo, el ritme afluixa perillosament. Potser ho fa el fet que l'espectador mitjà conegui de sobres el que ha de passar i això, inevitablement, elimina la guspira de la sorpresa que hi hauria en una obra menys popular. — Andreu Sotorra.

Detalls

També t'agradarà